Esteve II d'Hongria
 Miniatura representant Esteve  | |
| Nom original | II. István |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1101 Székesfehérvár (Hongria) |
| Mort | 1r març 1131 (29/30 anys) Székesfehérvár (Hongria) |
| Causa de mort | Disenteria |
| Sepultura | Székesfehérvár |
 Rei d'Hongria, Croàcia i Dalmàcia | |
| 1116 – 1131 | |
← Kálmán Béla II → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Dinastia | Árpád |
| Cònjuge | Cristiana of Capua (en)  Adelaide of Riedenburg (en) (1121 (Gregorià)–) |
| Pares | Kálmán I d'Hongria i Felícia de Sicília |
| Germans | Sophia |
Esteve II d'Hongria (en hongarès: II. István) (Buda, 1101 - Nagyvárad, 1131) va ser rei d'Hongria del 1116 fins a la seva mort. Va ser coronat quan encara era un infant pel seu pare el rei Kálmán, que volia assegurar-li la successió contra les pretensions del seu tiet el Duc Álmos. El regne d'Esteve va estar marcat per les contínues guerres contra els seus veïns.
Biografia[modifica]
Accés al tron[modifica]
Esteve era el fill gran del rei Kálmán d'Hongria (el bibliòfil) i la seva primera esposa, Felícia de Sicília. Tenia un germà bessó, Ladislau, que va morir a la infància.
El rei Kálmán va voler assegurar-se que el seu fill heretés el regne a la seva mort, i per això el va fer coronar l'any 1105. Aquesta coronació va causar la rebel·lió del duc Álmos, germà de Kálmán, governant d'una tercera part del regne i segons els antics usos magiars l'hereu a la corona, com a descendent per línia masculina de més edat. Després d'una dècada de guerra civil entre els dos bàndols, Kálmán va fer deixar cecs n'Álmos i el seu fill. Així, a la mort del rei Kálmán el 3 de febrer de 1116, el jove Esteve, de sols quinze anys, va accedir al tron sense oposició.
Regnat[modifica]
El regnat d'Esteve va estar marcat pels continus conflictes militars. Just a l'arribar al tron els barons del regne el van convèncer que tingués una trobada amb el duc Vladislau I de Bohèmia per tal de millorar les relacions entre els dos regnes. Però en trobar-se els dos exèrcits a les ribes del riu Olsava va esclatar una batalla en la qual les tropes hongareses van ser derrotades. Un mes després els venecians derrotaven els destacaments hongaresos a Zadar i la Signoria va ocupar Dalmàcia. El 1117 Esteve va enviar un exèrcit per recuperar la província dàlmata, però va fracassar i va acabar pactant una treva de cinc anys amb la República de Venècia.
Els barons hongaresos estaven cada cop més disgustats amb el jove rei, que no es volia casar i preferia viure entre les seves concubines. Finalment, el 1120, els barons el van obligar a casar-se amb la filla del Príncep Robert I de Pàdua.
El seu següent objectiu va ser Volínia (Ucraïna), on pretenia donar suport al príncep destronat Yaroslav a recuperar el seu principat. Però Yaroslav va morir durant el setge de la capital, i farts de guerra els nobles hongaresos van amenaçar d'escollir un altre rei si no tornaven a casa.
El 1124, aprofitant l'absència de la flota veneciana, Esteve va reocupar Dalmàcia, però tornà a perdre el territori a l'any següent.
Esteve va desemmascarar una conspiració que pretenia deposar-lo i posar en el seu lloc al seu oncle Álmos. El duc cec es va veure obligat a fugir a l'Imperi Romà d'Orient, i quan l'emperador Joan II Comnè va refusar d'extradir-lo, Esteve va dirigir els seus exèrcits contra ell tot i que Álmos ja havia mort. El 1128 les tropes romanes d'Orient el van derrotar, i van ocupar la regió de Sirmia.
Després de la derrota, Esteve va haver de fer front a més conspiracions de barons que pretenien destronar-lo i substituir-lo ara per Boris, el fill no reconegut de Kálmán amb Eufèmia de Kíev. Com que no tenia fills, Esteve va cridar a la cort el també cec Béla, fill d'Álmos, a qui acceptà com a hereu.
El 1129 va acabar signant la pau amb l'Imperi Romà d'Orient, recuperant els territoris que havia perdut. Esteve va morir de disenteria el 1131, i fou enterrat a Nagyvárad.
Família[modifica]
Avantpassats[modifica]
| 16. Vazul | ||||||||||||||||
| 8. Béla I d'Hongria | ||||||||||||||||
| 4. Géza I d'Hongria | ||||||||||||||||
| 18. Mieszko II de Polònia | ||||||||||||||||
| 9. Adelaida (Rixa) de Polònia | ||||||||||||||||
| 19. Richeza de Lotaríngia | ||||||||||||||||
| 2. Kálmán I d'Hongria | ||||||||||||||||
| 5. Sofia | ||||||||||||||||
| 1. Esteve II d'Hongria | ||||||||||||||||
| 12. Tancred de Hauteville | ||||||||||||||||
| 6. Roger I de Sicília | ||||||||||||||||
| 3. Felícia de Sicília | ||||||||||||||||
| 7. Eremburga de Mortain | ||||||||||||||||
 Árpáds (1000-1301) | Esteve I · Pere Orseolo · Samuel Aba · Andreu I · Béla I · Salomó I · Géza I · Ladislau I · Kálmán I · Esteve II · Béla II · Géza II · Esteve III · Ladislau II (usurpador) · Esteve IV (usurpador) · Béla III · Emeric I · Ladislau III · Andreu II · Béla IV · Esteve V · Ladislau IV · Andreu III |  |
|---|---|---|
| Successió dinàstica (reis electes) (1301-1570) | Venceslau I · Béla V · Carles I Robert · Lluís I el Gran · Maria I · Carles II · Segimon I · Albert I · Vladislau I · Ladislau V · Maties I Corví · Vladislau II · Lluís II · Joan I · Joan II | |
 Habsburg (1526-1918) | Ferran I · Maximilià I · Rodolf I · Mateu II · Ferran II · Ferran III · Ferran IV · Leopold I · Josep I · Carles III · Maria II Teresa · Josep II · Leopold II · Francesc I · Ferran V · Francesc Josep I · Carles IV | |
.svg){kind=small}