Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
.svg){kind=small}
.PNG)
Leopold II (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) va ser Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort. Anteriorment de ser nomenat emperador fou gran duc de la Toscana des de l'any 1765 fins a l'any 1790.
Orígens familiars[modifica]
Fill de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria i de l'emperador Francesc I, nasqué al Palau de Schönbrunn, prop de Viena, el dia 5 de maig de l'any 1747.[1] Leopold era net per via materna de l'emperador Carles VI i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel i per via paterna del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans.
Núpcies i descendents[modifica]
L'any 1764 es casà amb la infanta Maria Lluïsa d'Espanya, filla del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia.[1] A les capitulacions matrimonial firmades el mateix any 1764, la cort vienesa establia la cessió del Gran Ducat de Toscana a Leopold que com a segon fill mascle dels emperadors establia una branca cadet o secundària de la casa d'Habsburg o d'Àustria. La parella que s'establí a Florència va tenir quinze fills:
- SAI l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria, nascuda a Florència el 1767 i morta a Leipzig el 1827. Es casà amb el rei Antoni I de Saxònia.
- SM l'emperador Francesc I d'Àustria, nascut a Florència el 1768 i mort a Viena el 1835. Es casà en primeres noces amb la princesa Elisabet de Württemberg, en segones núpcies amb la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, en terceres núpcies amb l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria-Este i en quartes núpcies amb la princesa Carolina de Baviera.
- SM el gran duc Ferran III de Toscana, nascut a Florència el 1769 i mort a Florència el 1824. Es casà amb la princesa Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies i en segones núpcies amb la princesa Maria de Saxònia.
- SAI l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria, nascuda a Florència el 1770 i morta a Viena el 1809.
- SAI l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria, nascut a Florència el 1771 i mort a Viena el 1847. Es casà amb la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg.
- SAI l'arxiduc Alexandre d'Àustria, nascut a Poggio Imperiale el 1772 i mort al Palau de Laxenburg el 1795.
- SAI l'arxiduc Albert d'Àustria, nascut a Florència el 1773 i mort el 1774.
- SAI l'arxiduc Maximilià d'Àustria, nascut a Florència el 1774 i mort el 1778.
- SAI l'arxiduc Josep Antoni d'Àustria, nascut a Florència el 1776 i mort a Budapest el 1847. Es casà amb la gran duquessa Alexandra de Rússia, en segones núpcies amb la princesa Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym, i en terceres núpcies amb la princesa Maria Dorotea de Württemberg.
- SAI l'arxiduquessa Maria Clementina d'Àustria, nascuda a Florència el 1777 i morta a Nàpols el 1801. Es casà amb el rei Francesc I de les Dues Sicílies.
- SAI l'arxiduc Antoni Víctor d'Àustria, nascut a Poggio Imperiale el 1778 i mort a Viena el 1835.
- SAI l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria, nascuda a Florència el 1780 i morta a Viena el 1798.
- SAI l'arxiduc Joan d'Àustria, nascut a Florència el 1782 i mort a Viena el 1859. Es casà amb Anna Maria Pochl.
- SAI l'arxiduc Rainier d'Àustria, nascut a Pisa el 1783 i mort a Bolzano el 1853. Es casà amb la princesa Elisabet de Savoia-Carignano.
- SAI l'arxiduc Lluís d'Àustria, nascut a Florència el 1784 i mort a Viena el 1864.
- SAI l'arxiduc Rodolf d'Àustria, nascut a Pisa el 1788 i mort a Viena el 1834.
Títols[modifica]
Gran Ducat de Toscana[modifica]
De 1765 a 1790 Leopold i Maria Lluïsa van regnar sobre Toscana, establint una cort brillant i il·lustrada a la ciutat de Florència.[1] Des de l'any 1765 i fins a l'any 1770 a través d'un Consell de Regència nomenat per la seva mare. L'any 1770 assumí el govern absolut de Toscana i es dedicà a portar a terme nombroses reformes de caràcter il·lustrat. Va impulsar reformes en l'àmbit industrial i agrari, destinades a augmentar la productivitat, i va augmentar les llibertats personals.
Eliminà l'exèrcit naval que havia estat mantingut pels Mèdici i així aconseguí ingressos extraordinaris per l'Estat. Malgrat tot, les seves reformes mai foren ben rebudes entre la població de la Toscana, la fredor de la Cort i l'austeritat dels nous monarques no foren acceptats en una població que anhelava l'antic rècord dels grans ducs Medici mecenes d'art.
Emperador del Sacre Imperi[modifica]
L'any 1790 moria a Viena sense descendència Josep II, emperador romanogermànic. Leopold fou cridat per la Cort vienesa i nomenat emperador amb el nom de Leopold II,[1] a més d'esdevenir arxiduc d'Àustria i rei d'Hongria.[2]
Arribat a Àustria es troba en una situació de descontentament generalitzat tant als dominis belgues com als hongaresos. Leopold començà a fer concessions a uns i altres per tal d'estabilitzar la situació, signant amb l'Imperi Otomà el Tractat de Sistova el 4 d'agost de 1791 per cloure la guerra retornant tot el territori conquerit tret de la cessió d'Orsowa.[3]
El curt regnat de Leopold de tan sols dos anys i les conseqüències de la Revolució Francesa impossibilitaren l'aplicació de les reformes que aplicà a la Toscana durant el seu regnat. A més a més, Leopold acudí en ajuda als reialistes francesos per tal que s'exiliessin a Àustria provocant que aquests conspiressin dia rere dia per provocar una intervenció austríaca a França.
Les intencions de Caterina II de Rússia i de la diplomàcia de Rússia eren clares: preparar l'estat d'opinió suficient perquè Prússia i Àustria declaressin la guerra a França per tal de restablir la monarquia, ocupats els prussians i els austríacs a França, Caterina hagués eliminat Polònia i ocupat els territoris més septentrionals de l'Imperi Otomà. Leopold observà la tàctica russa i decidí no moure fitxa.
Malgrat que prometé ajudar els reis francesos, Lluís XVI de França i la seva pròpia germana, la reina Maria Antonieta d'Àustria, no pogué evitar la seva mort a París, executats pels revolucionaris.
Àustria i Prússia van acordar una aliança defensiva el febrer de 1792, però Leopold va morir dos mesos abans que França declarés la guerra a Àustria.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mateos Sáinz de Medrano, Ricardo. «Leopoldo Pedro José de Habsburgo-Lorena» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 2 gener 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Leopold II» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 gener 2022].
- ↑ Emerich, John. The Cambridge Modern History. Macmillan & Company, 1904, p. 334.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic |
| Imperi Carolingi | .svg) | |
|---|---|---|
| Sacre Imperi Romanogermànic | Otó I · Otó II · Otó III · Enric II · Conrad II · Enric III · Enric IV · Enric V · Lotari II · Frederic I · Enric VI · Otó IV · Frederic II · Enric VII · Lluís IV · Carles IV · Segimon · Frederic III · Maximilià I · Carles V · Ferran I · Maximilià II · Rodolf II · Maties · Ferran II · Ferran III · Leopold I · Josep I · Carles VI · Carles VII · Francesc I · Josep II · Leopold II · Francesc II | |
