Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMaria Amàlia d'Àustria
Maria Amalia of Habsburg Lorraina Parma.jpg
Biografia
Naixement 26 febrer 1746
Viena
Mort 18 juny 1804 (58 anys)
Praga
Lloc d'enterrament Catedral de Praga
Activitat
Ocupació Sobirana
Altres
Títol Duc
Família Casa de Lorena
Cònjuge Ferran I de Parma
Fills Carolina de Borbó-Parma
Lluís I d'Etrúria
Princess Maria Antonia of Parma Tradueix
Carlotta di Borbone-Parma Tradueix
Philippe Marie de Bourbon Tradueix
Pares Francesc I del Sacre Imperi RomanogermànicHelder Teixeira
Germans Archduchess Maria Johanna Gabriela of Austria Tradueix, Archduchess Maria Josepha of Austria Tradueix, Maria Carolina d'Àustria, Maria Cristina d'Àustria, Archduchess Maria Anna of Austria Tradueix, Maria Antonieta d'Àustria, Archduchess Maria Carolina of Austria Tradueix, Archduchess Maria Carolina of Austria Tradueix, Archduchess Maria Elisabeth of Austria Tradueix, Archduchess Maria Elisabeth of Austria Tradueix, Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran d'Àustria-Este, Archduke Charles Joseph of Austria Tradueix, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic i Maximilià Francesc d'Àustria
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Maria Amàlia d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1746 - Praga 1804) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el tractament d'altesa imperial i reial. Al casar-se amb el duc de Parma seguí amb la política d'acostament entre la Casa de Borbó i la Casa d'Habsburg produït al llarg del segle XVIII.

Orígens familiars[modifica]

Va néixer a la ciutat de Viena el dia 26 de febrer de 1746 en plena Guerra de Successió austríaca. Filla de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria i de l'emperador Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, era néta per via materna de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic i de la princesa Elisabet de Brunsvic-Wolfenbüttel i per línia paterna del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans.

Fou germana dels emperadors Josep II i Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, així com de Maria Carolina d'Àustria (reina de les Dues Sicílies), casada amb Ferran I de les Dues Sicílies; Maria Antonieta d'Àustria, casada amb Lluís XVI de França; i de Ferran III de Mòdena.

Núpcies i descendents[modifica]

Educada en el si de la Cort de Viena, aviat esdevingué extremadament popular en els cercles de l'aristocràcia austríaca per la seva bellesa i per la seva intel·ligència. Enamorada del príncep Carles de Zweibrücke, la seva mare i el ministre Von Kaunitz prohibiren la unió en considerar a l'esmentat príncep un mal partit per una arxiduquessa austríaca.

Es casà "per poders" el dia 27 de juny de l'any 1769 a Viena, i "en persona" a Colorno el 18 de juliol del mateix any, amb el duc Ferran I de Parma, fill del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França. Aquesta unió fou en contra de la seva voluntat, però amb el fi d'acostar, a través del matrimoni, les cases d'Àustria i de Borbó. La parella s'establí a Parma i tingueren cinc fills:

  • SAR la princesa Antonieta de Borbó-Parma, nada i morta a Parma el 1784.
  • SAR la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma, nada a Parma el 1787 i morta el 1789.

Consort de Parma[modifica]

A Parma, Maria Amàlia demostrà tenir un gran caràcter. Aviat deixà de banda els consells de la seva mare i s'immiscuí en política aconseguint la destitució del primer ministre Guillaume Du Tillot. Mentrestant l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria aconseguí que França i Espanya financessin la cort parmesana amb contribucions econòmiques realment importants.

Maria Amàlia portà una vida desenfrenada, allunyada del rígid protocol palatí, la qual cosa generà un gran escàndol entre les diferents corts europees que progressivament s'allunyaren del petit ducat italià. L'any 1773 Maria Teresa intentà una reconciliació amb la seva filla i reconduir la situació del ducat parmesà sense que aquesta maniobra tingué resultats positius.

Amb la invasió napoleònica d'Itàlia, Maria Amàlia decidí abandonar la península i establir-se a Praga on morí el 18 de juny de 1804, sent enterrada a la catedral de sant Vitus.