Ferran d'Àustria-Este

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFerran d'Àustria-Este
Archduke Ferdinand Karl of Austria-Este 1762 by Liotard.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r juny 1754 Modifica el valor a Wikidata
Palau de Schönbrunn Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 1806 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCripta Imperial de Viena Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Itàlia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHabsburg-Lorena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Beatriu d'Este (1771–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Lluïsa d'Àustria-Este
Archduke Maximilian of Austria-Este (en) Tradueix
Archduke Karl of Austria-Este (en) Tradueix
Josef Franz von Österreich-Este (en) Tradueix
Josepha von Österreich-Este (en) Tradueix
Archduke Ferdinand Karl Joseph of Austria-Este (en) Tradueix
Maria Leopoldina d'Àustria-Este
Francesc IV de Mòdena
Maria Teresa d'Àustria-Este
Marie-Antoinette of Austria-Este (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancesc I del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata i Maria Teresa I d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
GermansArchduchess Maria Carolina of Austria (en) Tradueix, Maria Antonieta d'Àustria, Maria Carolina d'Àustria, Maria Cristina d'Àustria, Archduchess Maria Anna of Austria (en) Tradueix, Maria Josefa d'Habsburg-Lorena, Archduchess Maria Carolina of Austria (en) Tradueix, Maria Amàlia d'Àustria, Archduchess Maria Elisabeth of Austria (en) Tradueix, Archduchess Maria Johanna Gabriela of Austria (en) Tradueix, Archduchess Maria Elisabeth of Austria (en) Tradueix, Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, Archduke Charles Joseph of Austria (en) Tradueix, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic i Maximilià Francesc d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Premis

Armoiries Autriche-Este 1803.svg Modifica el valor a Wikidata

Ferran d'Àustria-Este, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1754 - íd., Imperi austríac 1806) fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques.

Orígens familiars[modifica]

Va néixer l'1 de juny de 1754 al Palau de Schönbrunn de la ciutat de Viena sent el quart fill mascle de l'emperador Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic i Maria Teresa I d'Àustria. Fou nét per línia paterna de Leopold I de Lorena i Elisabet Carlota d'Orleans, i per línia materna de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic i Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.

Fou germà, entre d'altres, dels emperadors Josep II i Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic; Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma), casada amb Ferran I de Parma; Maria Carolina d'Àustria, casada amb Ferran I de les Dues Sicílies; i Maria Antonieta d'Àustria, casada amb Lluís XVI de França.

Núpcies i descendents[modifica]

Imatge de Ferran d'Àustria-Este amb Maria Beatriu d'Este.

Es casà el 15 d'octubre de 1771 a la Catedral de Milà amb Maria Beatriu d'Este, filla del duc Hèrcules III d'Este i Maria Teresa Cybo-Malaspina. D'aquesta unió nasqueren:

Reclamacions territorials[modifica]

El 1771 fou nomenat Administrador del Ducat de Milà pel seu germà Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, càrrec des del qual va promoure la creació del Teatre de La Scala de Milà. Amb l'ocupació francesa durant les Guerres Napoleòniques fou desposseït del seu càrrec i hagué d'abandonar la ciutat, igual que passà al seu sogre Hèrcules III d'Este, que hagué d'abandonar el ducat de Mòdena.

Amb la signatura del Tractat de Campo Formio el seu sogre, per la pèrdua dels seus feus, fou recompensat amb el ducat de Bisgòvia, el qual passà a mans de Ferran d'Àustria-Este a la mort d'aquell el 1803. A la mort d'Hèrcules III Maria Beatriu reclamà els seus drets sobre els Ducat de Mòdena per cedir-los al seu marit, si bé aquest passà a formar part del Regne napoleònic d'Itàlia, i per la signatura del Tractat de Pressburg (1805) hagué de cedir Brisgòvia al Gran Ducat de Baden.

Ferran d'Àustria morí el 24 de desembre de 1806 a la ciutat de Viena, sent nomenat hereu dels seus drets dinàstics el seu fill Francesc, futur Francesc IV de Mòdena.

Enllaços externs[modifica]



Precedit per:
Francesc III d'Este
Administrador del Ducat de Milà
17711796
Succeït per:
ocupació francesa
Precedit per:
integrat a la República d'Itàlia
Duc de Mòdena
clamant al tron

18031806
Succeït per:
integrat al Regne napoleònic d'Itàlia