Ferran III de Toscana

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFerran III de Toscana
Joseph Dorffmeister 002.jpg
Nom original (fr) Ferdinand III de Toscane
Biografia
Naixement 6 maig 1769
Florència
Mort 18 juny 1824 (55 anys)
Florència
Lloc d'enterrament Basílica de San Lorenzo
 Príncep elector 

Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Polític
Altres
Títol Gran Duc i Arxiduc d'Àustria
Família Casa de Lorena
Cònjuge Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies
Maria Ferranda de Saxònia
Fills Leopold II de Toscana
Maria Teresa d'Àustria-Toscana
Francesco Leopoldo d'Asburgo-Lorena Tradueix
Archduchess Maria Luisa of Austria, Princess of Tuscany (1798-1857) Tradueix
Pares Leopold II del Sacre Imperi RomanogermànicMaria Lluïsa d'Espanya
Germans Maria Clementina d'Àustria, Maria Teresa d'Àustria, Maria Anna d'Asburgo-Lorena Tradueix, Archduke Louis of Austria Tradueix, Francesc I d'Àustria, Josep Antoni d'Àustria, Rainier d'Àustria, Archduke Anton Victor of Austria Tradueix, Archduke Alexander Leopold of Austria Tradueix, Carles Lluís d'Àustria, Rodolf d'Àustria, Joan d'Àustria i Maria Amalia d'Asburgo-Lorena Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Ferran III de Toscana (Florència 1773 - 1824). Gran duc de Toscana des de l'any 1790 i fins a l'any 1824. Pertanyent a la Casa d'Àustria fou cap de la branca cadet dels Àustria-Toscana.

Nascut a la ciutat de Florència el dia 6 de maig de l'any 1773 era fill del gran duc i llavors emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. Ferran era nét per via paterna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria mentre que per via materna ho era del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia.

Casat a Nàpols el dia 15 d'agost de l'any 1790 amb la princesa Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies. Lluïsa era filla del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria. La parella s'establí a Florència i tingueren sis fills:

El 6 de maig de l'any 1821 es tornà a casar, aquesta vegada amb la princesa Maria Ferranda de Saxònia, filla del príncep Maximilià de Saxònia i de la princesa Carolina de Borbó-Parma. La parella no tingué fills.

L'any 1790 moria sense descendència l'emperador Josep II, emperador romanogermànic a Viena, immediatament el gran duc Leopold de Toscana anà a Viena a ocupar el tron vacant essent substituït al gran ducat de Toscana pel seu fill segon, el príncep Ferran.

El govern de Ferran fins a l'any 1801 es caracteritzà per ser un clar govern de l'Il·lustriació. L'any 1801, Napoleó I de França ocupava el tron de Toscana i el cedia als Borbons de Parma que ocuparen el territori i s'intitularen reis d'Etrúria. Ferran fou compensat l'any 1803 amb l'arquebisbat secularitzat de Salzburg així com altres principats eclesiàstics de l'Alemanya meridional. L'any 1805, pel Tractat de Pressburg cedí Salzburg al seu germà, l'emperador Francesc I d'Àustria, i ell rebia el Ducat de Würzburg. Romangué a Würzburg fins a la caiguda de Napoleó, any en què se li restituí el gran ducat de Toscana.

Ferran morí a la capital del seu gran ducat, Florència, fins a l'hora de la seva mort, l'any 1824.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran III de Toscana Modifica l'enllaç a Wikidata