Lluís d'Àustria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís d'Àustria
LudwigLitho.jpg
Nom original (de) Ludwig von Österreich
Biografia
Naixement (de) Ludwig Joseph Anton Johann Erzherzog von Österreich
13 desembre 1784
Florència
Mort 21 desembre 1864 (80 anys)
Viena
Lloc d'enterrament Cripta Imperial de Viena
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Polític i soldat
Conflicte Guerres Napoleòniques
Família
Família Habsburg-Lorena
Pares Leopold II del Sacre Imperi RomanogermànicMaria Lluïsa d'Espanya
Germans Maria Anna d'Asburgo-Lorena Tradueix, Maria Clementina d'Àustria, Maria Teresa d'Àustria, Francesc I d'Àustria, Ferran III de Toscana, Josep Antoni d'Àustria, Rainier d'Àustria, Archduke Anton Victor of Austria Tradueix, Archduke Alexander Leopold of Austria Tradueix, Carles Lluís d'Àustria, Rodolf d'Àustria, Joan d'Àustria i Archduchess Maria Amalia of Austria (1780-1798) Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Lluís Josep d'Habsburg i Lorena (Florència, Itàlia; 13 de desembre de 1784 - Viena, 1854), amb el nom d'Arxiduc Ludwig Joseph, va ser l'onzè fill de l'Emperador Leopold II d'Àustria i de Maria Lluïsa de Borbó Infanta d'Espanya i filla de Carles III d'Espanya.

En companyia del seu germà, l'Arxiduc Joan d'Habsburg-Lorena, va anar a Anglaterra per fer els estudis d'Enginyeria d'Equips Industrials, i va tractar d'introduir les innovacions dels seus coneixements en aquesta àrea de la industrialització a Àustria.

Va ingressar a l'Exèrcit Imperial d'Àustria de ben jove i aviat va assolir la categoria de Feldmarschal-TLeutnant. El 1809, va ser nomenat comandant de la V Armeekorps. Amb aquest càrrec va lluitar a les batalles de Abensberg, Landshut i Ebersberg a l'abril i al maig, i poc després hi va renunciar. El 1848 va ser promogut pels seus propis mèrits com a membre honorari de l'Acadèmia de Ciències.

Políticament Ludwig era un representant de l'absolutisme i va ser membre de la "conferència d'estat", organisme que dirigia el reial govern de l'Emperador Ferran, que es trobava malalt.

Amb la revolució de 1848 va finalitzar la seva carrera política i es va retirar a la vida privada.

Es va casar en matrimoni morganàtic amb Adelaide de Gueroust, de qui va tenir una filla nascuda el 1838, de nom Anna Victòria de la Pierre d'Habsburg-Gueroust.

Va morir als 80 anys d'edat a Viena, Àustria, el 21 de desembre de 1854.

Títols, ordes i càrrecs[modifica]

Títols[modifica]

  • Sa Altesa Imperial i Reial l'Arxiduc Lluís d'Àustria, príncep reial d'Hongria i Bohèmia.[1]

Ordes[modifica]

Imperi austríac[modifica]

Altres[modifica]

Càrrecs[modifica]

Militars[modifica]

  • Exèrcit Imperial i Reial
    • Feldzeugmeister (General de divisió)
    • Coronel propietari (Inhaber) del Regiment d'infanteria núm.8.
    • Coronel propietari (Inhaber) del Regiment d'Artilleria de camp núm.2.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Carles V de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
8. Leopold I de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Leonor Maria Josepa d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
4. Francesc de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Felip I d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
9. Isabel Carlota de Borbó-Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Isabel Carlota del Palatinat
 
 
 
 
 
 
 
2. Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Leopold I d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
10. Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Leonor Magdalena de Palatinat-Neoburg
 
 
 
 
 
 
 
5. Maria Teresa I d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Lluís Rodolf de Brunswick-Lüneburg
 
 
 
 
 
 
 
11. Isabel Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen
 
 
 
 
 
 
 
1. Lluís Josep d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Lluís de França (1661-1711)|Lluís de França, el Gran Dofí
 
 
 
 
 
 
 
12. Felip V d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Maria Anna Cristina de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
6. Carles III d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Eduard II Farnese
 
 
 
 
 
 
 
13. Isabel Farnese
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Dorotea Sofia de Neoburg
 
 
 
 
 
 
 
3. Maria Lluïsa de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. August II de Polònia
 
 
 
 
 
 
 
14. August III de Polònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29.[Cristiana Eberardina de Brandeburg-Bayreuth
 
 
 
 
 
 
 
7. Maria Amàlia de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Josep I d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
15. Maria Josepa d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31.[Guillermina Amàlia de Brunswick-Luneburg|Guillermina de Hannover
 
 
 
 
 
 

Referències[modifica]

  1. Nationalbibliothek, Österreichische. «ÖNB-ALEX - Staatshandbuch» (en de). [Consulta: 23 març 2018].

Enllaços externs[modifica]