Arnulf de Caríntia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaArnulf de Caríntia

Il·lustració d'Arnulf de Caríntia (s. XIX)
Nom originalen alemany: Arnulf von Kärnten
Biografia
Naixementc. 850 Modifica el valor a Wikidata
8 de desembre de 899
Mort8 desembre 899 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Ratisbona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt. Emmeram (en) Tradueix
St. Emmeram's Abbey, Regensburg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
  Rei dels francs orientals
887 – 899
  Emperador d'Occident
Rei d'Itàlia
896 – 899
  Rei de Lotaríngia
887 – 895
Activitat
Ocupaciómarcgravi de Caríntia
Família
FamíliaDinastia carolíngia Modifica el valor a Wikidata
CònjugeOta (en) Tradueix (888 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaWinburg
Ellinrat (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsLluís IV d'Alemanya
 ( Ota (en) Tradueix)
Zuentibold
 ( Winburg)
Ratold d'Italie
 ( )
Ellinrat
 ( Ellinrat (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesCarloman de Baviera Modifica el valor a Wikidata  i Liutswinde (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.

Arnulf era fill natural del rei Carloman de Baviera i de Litswinde, filla del comte Eberhard de Caríntia. L'any 876 va esdevenir duc de Caríntia.

Després de ser deposat el seu oncle l'emperador Carles III el Gras, Arnulf es va convertir en rei de la França oriental i de Lotaríngia (887). El 888 va sofrir una primera desfeta en una batalla contra els Vikings a la vall del Geul. El bisbe de Lieja, Francó de Tongeren, va socórrer-lo[1] i va reeixir a fer fugir els Vikings després d'una batalla decisiva als afores de Lovaina, el setembre del 891. Arnulf va envair Itàlia l'any 896 i va enfrontar-se a Lambert de Spoleto i aconseguí ser designat emperador d'Occident el 25 d'abril de 896, quan encara ho era Lambert.

L'any 898, l'emperador i rei d'Itàlia, Lambert de Spoleto va ser derrotat per Berenguer de Friül que ambicionava el tron d'Itàlia i va morir assassinat.

És considerat rei d'Itàlia des del 896, en què va envair el regne, fins a la seva mort el 899.

Família[modifica]

Avantpassats[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Carlemany
 
 
 
 
 
 
 
8. Lluís el Piadós
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Hildegarda
 
 
 
 
 
 
 
4. Lluís el Germànic
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Ermengarda de Hesbaye
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Carloman de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Welf
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Emma d'Altdorf
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Hedwig de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Arnulf de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Eberhard de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Litswinde
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica]

Arnulf es va casar amb Ota, de la família dels conradins. Tingueren un fill:

  • Lluís (893-911), futur rei Lluís IV d'Alemanya.

Arnulf també tingué dos fills il·legítims:

  • Zuentibold (870 – 900), rei de Lotaríngia des del 895.
  • Ratold (889 – 929), rei d'Itàlia breument durant el 896.


Precedit per:
Carles III el Gras
Rei d'Alemanya
887 - 899
Succeït per:
Lluís IV el Nen
Precedit per:
Lambert de Spoleto
Rei d'Itàlia
896 - 899
Succeït per:
Lluís III el Cec
Precedit per:
Lambert de Spoleto
Emperador d'Occident
896 - 899
Succeït per:
Lluís III el Cec
Precedit per:
Carles III el Gras
Rei de Lotaríngia
887 - 895
Succeït per:
Zuentibold

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnulf de Caríntia
  1. Le Roy, Alphonse. «Francon». A: Biographie Nationale de Belgique (en francès). tom VII. Brussel·les: Bruylant-Christophe & Cie, 1880-1883, p. 266 i ss.