Carles de Provença
Biografia | |
---|---|
Naixement | 845 (Gregorià) ![]() valor desconegut ![]() |
Mort | 25 gener 863 ![]() Lió ![]() |
Causa de mort | Malaltia ![]() |
Rei dels Francs | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | monarca ![]() |
Altres | |
Títol | Rei de Borgonya Cisjurana (855–863) ![]() |
Família | Dinastia Carolíngia ![]() |
Pares | Lotari I ![]() ![]() |
Germans | Lluís II d'Itàlia, Lotari II de Lotaríngia, Carloman, Rotruda (fille de Lotari I), Hiltruda, Berta, (Irmgarda) i Gisela ![]() |
Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença [1] (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia Carolíngia.
Accés al tron[modifica]
Fill petit de Lotari I i d'Ermengarda de Tours.[2] Va succeir al seu pare quan va abdicar el setembre del 855, repartint el regne entre els seus tres fills en l'acord de Prüm;[3] el seu germà Lotari II va rebre la Lotaríngia; Lluís II el Jove, va rebre Itàlia i el títol imperial; i Carles va rebre Provença (incloent Uzès) i part de Borgonya (la Cisjurana o ducat de Lió).
Carles només tenia 10 o 11 anys i a més era epilèptic,[4] per tant va actuar com a regent Girard del Rosselló. Lluís no va estar conforme amb el repartiment patern i va reclamar que Itàlia ja era seva per la donació que li havia fet el seu avi Lluís el Pietós, i que per tant aquest regne era a part i era la resta la que s'havia de repartir entre els tres germans. Lluís va intentar apoderar-se d'aquestes províncies a l'oest dels Alps però no va obtenir suport de la noblesa; llavors va convocar una conferència a Orbe amb els seus dos germans a la zona del llac de Ginebra però no es va arribar a cap acord i els germans van estar a punt d'entrar en guerra. Lotari II volia sacrificar a Carles, i forçar-lo a adoptar l'estat eclesiàstic per repartir el seu territori amb Lluís.[5] Però Carles va ser protegit per la noblesa i finalment els germans van decidir respectar el seu territori i domini.
Breu regnat[modifica]
Del reu regnat se'n conserven dos documents que enregistren dues donacions: Un del 856 a l'església de Villeurbanne, a petició del seu tutor Gerard; l'altre del 860 a l'església d'Orange, a petició del comte d'Arles, Fulcre.[1]
L'any 859 el seu germà Lotari II va anar a visitar-lo, convencent-lo de preparar la seva successió tenint en compte la seva mala salut. L'acord que van signar establia que Lotari II quedava designat hereu de Carles i a canvi li cedia les diòcesis de Belley i de Tarentàsia.[6]
L'any 860 va tornar-lo a visitar per demanar-li ajuda amb l'assumpte del seu divorci, però Carles se'n va abstenir. aquell mateix any el seu oncle Carles el Calb va provar de prendre-li les terres, perquè creia que tenia més drets que Lotari II a la successió, però les tropes de Carles el van derrotar.
Mort[modifica]
Va morir amb 18 anys el 863[7] d'un atac d'epilèpsia i fou enterrat a l'església de Sant Pere de Lió, al monestir de monges.[1] Llavors Lotari II que era l'hereu va voler ocupar el tron però al mateix temps l'altre germà, l'emperador Lluís ja entrava des d'Itàlia;[7] la guerra semblava inevitable quan a proposta dels senyors del país van fer de mediadors i van aconseguir que la decisió final es prengués més endavant en una assemblea. Els dos reis van acceptar i Lotari va tornar per Lió el mes de maig del 863. Finalment es van repartir el regne.[7] Lotari només va obtenir la sobirania de la part nord, el ducat de Lió amb el Viennois, el Vivarès (Vivarais) i Uzès, amb el suport de Girard del Roselló. La Provença va passar a Lluís II el Jove, emperador d'Occident i rei d'Itàlia.
Genealogia[modifica]
Lotari I (795-† 855), emperador (840-855). casat el 821 amb Ermengarda de Tours dels Eticònides │ ├─Rotrude (?-?). ├─Lluís II el Jove (825-† 875), rei d'Itàlia i emperador(855-875). │ casat amb Engelberga │ │ │ ├─Gisela (?-?), abadesa de Brèscia. │ └─Ermengarda d'Itàlia (?-?). │ casada el 876 amb Bosó de Provença del Bosònides │ │ │ └─Lluís III el Cec (vers 880-† 928), rei de Provença i d'Itàlia i emperador │ │ ├─Ermengarda (?-?). │ casada amb Gislebert de Meuse, comte de Maasgau de la nissaga dels Regniers │ │ │ └─Regnier I d'Hainaut (?-† 915). ├─Lotari II de Lotaríngia (vers 825-† 869). │ 1) casat amb Teutberga (filla de Bosó el Vell dels Bosònides) │ 2) casat amb Waldrada │ ├─De 2, Hug (?- †895). │ ├─De 2, Gisela (?-?) casada amb el cap normand Godfred. │ └─De 2 Berta (?-?). │ 1) casada amb Teobald d'Arle dels Bosònides │ 2) casada amb Adalbert II de Toscana │ ├─De 1 Hug d'Arle (?- † 947), comte d'Arle, rei d'Itàlia (924-945). │ ├─De 1 Bosó d'Arle (?-?). │ ├─De 1 Teutberga d'Arle (vers 880/890-†abans de setembre del 948), casada amb Garnier †924), vescomte de Sens i comte de Troyes. │ │ │ ├─De 2 Guiu de Toscana (?- †930), Marquès de Toscana de 915 à 930. │ │ casat amb Marozia de la nissaga dels Teofilactes │ │ │ │ │ ├─Hug de Vienne (?-?), comte de Vienne. │ │ └─Manassès de Toscana (?-?), arquebisbe de Toscana │ │ │ ├─De 2 Lambert de Toscana (?- † després 938). Marquès de Toscana el 931, cegat per orde d'Hug d'Arle el 931. │ │ │ └─De 2 Ermengarda de Toscana (?-?). │ casada amb Adalbert I d'Ivrea │ │ │ └─Anschair de Spolète (av.923-?). │ ├─Carles de Provença (845-† 863), rei de Provença (855-863). ├─ Carloman (?-?). └─ X (abans de 855-?) casada amb Matfrid comte d'Orléans
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Foundation for Medieval Genealogy : Rei de Provença - CHARLES,
- ↑ Monumenta Germaniae Historica, tomus I: Reginonis Chronicon, pàg 568, Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- ↑ Monumenta Germanica Historica, tomus I: Ruodolfi Fuldensis Annales, anno 855, pàg. 369, Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.
- ↑ Annales Bertiniani, anno 863, pàg 118,
- ↑ Annales Bertiniani, anno 866, pàg 90,
- ↑ Annales Bertiniani, anno 858, pàg 95,
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Annales Bertiniani, anno 863, pàg 118,
Bibliografia[modifica]
- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
- Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, 1983 (reimpressió 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
- Jean-Charles Volkmann, Bien connaître les généalogies des rois de France, Éditions Gisserot, 1999 (ISBN 2-877472086)
- Michel Mourre, Le Petit Mourre. Dictionnaire d'Histoire universelle, Éditions Bordas, abril 2007 (ISBN 978-2-04-732194-2)
Precedit per: — |
Comte de Provença 855–863 |
Succeït per: Lluís II el Jove |