Carles de Provença

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaCarles de Provença
Naixement 845
valor desconegut
Mort 25 de gener de 863 (17/18 anys)
Lió
Ocupació monarca
Modifica dades a Wikidata
Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís.

Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença [1] (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia Carolíngia.

Accés al tron[modifica | modifica el codi]

Fill petit de Lotari I i d'Ermengarda de Tours.[2] Va succeir al seu pare quan va abdicar el setembre del 855, repartint el regne entre els seus tres fills en l'acord de Prüm;[3] el seu germà Lotari II va rebre la Lotaríngia; Lluís II el Jove, va rebre Itàlia i el títol imperial; i Carles va rebre Provença (incloent Uzès) i part de Borgonya (la Cisjurana o ducat de Lió).

En color salmó la part que va correspondre a Carles en el repartiment de Prüm

Carles només tenia 10 o 11 anys i a més era epilèptic,[4] per tant va actuar com a regent Girard del Rosselló. Lluís no va estar conforme amb el repartiment patern i va reclamar que Itàlia ja era seva per la donació que li havia fet el seu avi Lluís el Pietós, i que per tant aquest regne era a part i era la resta la que s'havia de repartir entre els tres germans. Lluís va intentar apoderar-se d'aquestes províncies a l'oest dels Alps però no va obtenir suport de la noblesa; llavors va convocar una conferència a Orbe amb els seus dos germans a la zona del llac de Ginebra però no es va arribar a cap acord i els germans van estar a punt d'entrar en guerra. Lotari II volia sacrificar a Carles, i forçar-lo a adoptar l'estat eclesiàstic per repartir el seu territori amb Lluís.[5] Però Carles va ser protegit per la noblesa i finalment els germans van decidir respectar el seu territori i domini.

Breu regnat[modifica | modifica el codi]

Del reu regnat se'n conserven dos documents que enregistren dues donacions: Un del 856 a l'església de Villeurbanne, a petició del seu tutor Gerard; l'altre del 860 a l'església d'Orange, a petició del comte d'Arles, Fulcre.[1]

L'any 859 el seu germà Lotari II va anar a visitar-lo, convencent-lo de preparar la seva successió tenint en compte la seva mala salut. L'acord que van signar establia que Lotari II quedava designat hereu de Carles i a canvi li cedia les diòcesis de Belley i de Tarentàsia.[6]

L'any 860 va tornar-lo a visitar per demanar-li ajuda amb l'assumpte del seu divorci, però Carles se'n va abstenir. aquell mateix any el seu oncle Carles el Calb va provar de prendre-li les terres, perquè creia que tenia més drets que Lotari II a la successió, però les tropes de Carles el van derrotar.

Mort[modifica | modifica el codi]

Va morir amb 18 anys el 863[7] d'un atac d'epilèpsia i fou enterrat a l'església de Sant Pere de Lió, al monestir de monges.[1] Llavors Lotari II que era l'hereu va voler ocupar el tron però al mateix temps l'altre germà, l'emperador Lluís ja entrava des d'Itàlia;[7] la guerra semblava inevitable quan a proposta dels senyors del país van fer de mediadors i van aconseguir que la decisió final es prengués més endavant en una assemblea. Els dos reis van acceptar i Lotari va tornar per Lió el mes de maig del 863. Finalment es van repartir el regne.[7] Lotari només va obtenir la sobirania de la part nord, el ducat de Lió amb el Viennois, el Vivarès (Vivarais) i Uzès, amb el suport de Girard del Roselló. La Provença va passar a Lluís II el Jove, emperador d'Occident i rei d'Itàlia.

Genealogia[modifica | modifica el codi]

Lotari I (795-† 855), emperador (840-855). 
casat el 821 amb Ermengarda de Tours dels Eticònides
│
├─Rotrude (?-?). 
├─Lluís II el Jove (825-† 875), rei d'Itàlia i emperador(855-875). 
│ casat amb Engelberga
│ │
│ ├─Gisela (?-?), abadesa de Brèscia. 
│ └─Ermengarda d'Itàlia (?-?). 
│ casada el 876 amb Bosó de Provença del Bosònides
│ │
│ └─Lluís III el Cec (vers 880-† 928), rei de Provença i d'Itàlia i emperador 
│ 
│
├─Ermengarda (?-?). 
│ casada amb Gislebert de Meuse, comte de Maasgau de la nissaga dels Regniers
│ │
│ └─Regnier I d'Hainaut (?-† 915). 
├─Lotari II de Lotaríngia (vers 825-† 869). 
│ 1) casat amb Teutberga (filla de Bosó el Vell dels Bosònides) 
│ 2) casat amb Waldrada
│ ├─De 2, Hug (?- †895). 
│ ├─De 2, Gisela (?-?) casada amb el cap normand Godfred.
│ └─De 2 Berta (?-?). 
│ 1) casada amb Teobald d'Arle dels Bosònides
│ 2) casada amb Adalbert II de Toscana
│ ├─De 1 Hug d'Arle (?- † 947), comte d'Arle, rei d'Itàlia (924-945). 
│ ├─De 1 Bosó d'Arle (?-?). 
│ ├─De 1 Teutberga d'Arle (vers 880/890-†abans de setembre del 948), casada amb Garnier †924), vescomte de Sens i comte de Troyes.
│ │
│ ├─De 2 Guiu de Toscana (?- †930), Marquès de Toscana de 915 à 930.
│ │ casat amb Marozia de la nissaga dels Teofilactes
│ │ │
│ │ ├─Hug de Vienne (?-?), comte de Vienne. 
│ │ └─Manassès de Toscana (?-?), arquebisbe de Toscana
│ │
│ ├─De 2 Lambert de Toscana (?- † després 938). Marquès de Toscana el 931, cegat per orde d'Hug d'Arle el 931. 
│ │
│ └─De 2 Ermengarda de Toscana (?-?). 
│ casada amb Adalbert I d'Ivrea
│ │
│ └─Anschair de Spolète (av.923-?). 
│
├─Carles de Provença (845-† 863), rei de Provença (855-863). 
├─ Carloman (?-?). 
└─ X (abans de 855-?) casada amb Matfrid comte d'Orléans 

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, 1983 (reimpressió 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
  2. Jean-Charles Volkmann, Bien connaître les généalogies des rois de France, Éditions Gisserot, 1999 (ISBN 2-877472086)
  3. Michel Mourre, Le Petit Mourre. Dictionnaire d'Histoire universelle, Éditions Bordas, abril 2007 (ISBN 978-2-04-732194-2)


Precedit per:
Comte de Provença
855863
Succeït per:
Lluís II el Jove