Vés al contingut

Regne de la Baixa Borgonya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaRegne de la Baixa Borgonya
Regnum Provinciae (la) Modifica el valor a Wikidata
Tipusestat desaparegut Modifica el valor a Wikidata

Localització
Dades històriques
Creació19 setembre 855 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució933 Modifica el valor a Wikidata
SegüentRegne d'Arle Modifica el valor a Wikidata

Les tres parts del Regne de Borgonya cap a l'any 900:
  Alta Borgonya
  Baixa Borgonya

Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Provença, Regne d'Arel·lat o Regne de la Borgonya Cisjurana són denominacions historiogràfiques per un regne format pel Bosó de Provença, al territori sud-oriental de l'Imperi Carolingi, l'any 879, després de la mort del rei Lluís II de França.

Les seves fronteres la formaven la mar Mediterrània al sud, Septimània al sud-oest, Aquitània a l'oest, la Borgonya Transjurana al nord i el Regne d'Itàlia a l'est.

Després d'aconseguir la neutralitat de la França Oriental al Tractat de Ribemont,[1] els dos fills de Lluís II de França, Lluís III i Carlemany (que s'havien repartit la França Occidental), varen atacar al Bosó, i l'any 882 el seu territori es va integrar al regne de Carlemany. En morir aquest, l'any 884, va passar a mans del seu fill Carles el Gras, que va morir l'any 888.[2]L'any 890, després de la revolta d'Arnulf de Caríntia, Lluís III el Cec, fill de Bosó, va ser coronat rei de la Baixa Borgonya.

Lluís el Cec va ser cridat a Itàlia per Adalbert II de Toscana, que desitjava evitar el control que Berenguer I d'Itàlia estava obtenint a la península. Lluís va derrotar a Berenguer i va ser coronat Emperador Germànic pel Papa Benet IV. Berenguer va derrotar a Lluís l'any següent, expulsant-lo d'itàlia i fent-li prometre que no tornaria. No obstant, ho va tornar a intentar l'any 905, sent derrotat de nou. En aquella ocasió, com a càstig per trencar la seva promesa, Lluís va ser cegat. Els títols de rei d'Itàlia i Emperador Germànic van passar a ser ostentats per Berenguer. Incapacitat per exercir la seva funció de rei, Lluís va nomenar regent a Hug d'Arle, comte de Provença. Durant una nova guerra civil italiana, Hug va ser escollit rei d'Itàlia l'any 924, i va passar els dos anys següents intentant expulsar de la península al seu rival Rodolf II de Borgonya (rei de l'Alta Borgonya). Lluís el Cec va morir l'any 928 i Hug n'heretà el seu tron. No va aconseguir estabilitzar el seu poder per mitjà de l'aliança matrimonial amb Mariozza (la vertadera governant a Roma). Durant els següents cinc anys, Hug va haver de combatre contra les invasions magiars i les incursions dels pirates sarraïns. L'any 934, Hug va firmar la pau amb Rodolf de l'Alta Borgonya, a canvi de concedir-li el regne de la Baixa Borgonya. Ambdues Borgonyes es van fusionar formant l'anomenat Regne d'Arle.[3]

Referències

[modifica]
  1. Histoire administrative de la Lorraine, p. 29, a Google Books
  2. Docteur Augustin Cabanès: "Les morts mystérieuses de l'histoire", volume 1.
  3. Guillon, Aimé. Raoul ou Rodolphe, devenu roi de France l'an 923: dissertation historique (en francès). Chez l'Editeur, 1827, p. 60.