Pierre Riché

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPierre Riché
Pierre riché.jpg
Biografia
Naixement 4 octubre 1921
París
Mort 6 maig 2019 (97 anys)
  President Académie Celtique


← Jean VezinLéon Pressouyre →
  President Société de l'histoire de France Tradueix


← Henri DuboisPaul Bouteiller Tradueix →
Dades personals
Formació Facultat d'Art de París (1942–1948)
Facultat d'Art de París . doctorat (–1962)
Activitat
Ocupació Historiador
Ocupador Universitat de París Nanterre (1967–1989)
Universitat de Rennes (1960–1967)
Obra
Estudiant doctoral Noël-Yves Tonnerre
Família
Fills Pascal Riché

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Pierre Riché (París, 4 d'octubre de 1921 6 de maig de 2019)[1] va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.

Va fer els estudis secundaris a París, però va haver d'acabar de preparar el batxillerat a Montauban, desplaçat a causa de la Guerra Mundial.[2] Pierre Riché va estudiar història de 1942 a 1948 a la Sorbona. Després d'obtenir l'agregació (títol de professor de secundària) en història, va ensenyar en l'ensenyament secundari a Algèria i Le Mans. El 1953 el van nomenar professor assistent a la Sorbona, i després fou professor universitari a Tunis i Rennes. Després d'obtenir el doctorat el 1962 (amb una tesi sobre Duoda), va ser professor d'història medieval a la Universitat París X-Nanterre fins a la seva jubilació el 1989. De 1972 a 1986 va ser director del centre de recerca per l'antiguitat tardana i l'alta edat mitjana Centre de Recherches sur L'Antiquité tardive et le Haut Moyen âge.

Amb Danielle Alexandre-Bidon va ser comissari d'una exitosa exposició sobre la infància a l'edat mitjana que es va exposar a la Biblioteca Nacional de França el 1994-1995. També va comissariar l'exposició Blois a l'any mil.

Va ser distingit com a cavaller de la Legió d'Honor francesa.[3] Les seves publicacions van rebre fins a tres premis de l'Académie Française.[4]

Publicacions (selecció)[modifica]

  • Les Carolingiens. Une famille qui fit l'Europe, 1983
  • La vie des enfants au Moyen Âge, Sorbier, coll. « La vie des enfants… », 2005 (amb Danièle Alexandre-Bidon)
  • Henri-Irénée Marrou, historien engagé, Cerf, 2003
  • Les Invasions barbares, PUF, coll. « Que sais-je ? », 1953; 2003 (amb Philippe Le Maître)
  • L'Europe de l'an mil, Éditions Zodiaque, 2001
  • Écoles et enseignement dans le haut Moyen Âge, Picard, 2000
  • Les grandeurs de l'An Mille, éditions Bartillat, 1999
  • Dictionnaire des Francs. Les temps mérovingiens, éditions Bartillat, 1999 (amb Patrick Périn)
  • Les Carolingiens, Hachette, coll. « Pluriel », 1997
  • Éducation et culture dans l'Occident barbare : s VI-VIII, Seuil, coll. « Points Histoire », 1995 (4ta ed.)
  • Césaire d'Arles, De l'Atelier, 1989
  • Gerbert d'Aurillac : Le Pape de l'an mil, Fayard, 1987 [en espanyol: Gerberto el Papa del año mil Nerea 1990
  • Abbon de Fleury, un moine savant et combatif, Brepols, 2004
  • Grandeur et faiblesse de l'Église au Moyen Âge, Cerf, 2006
  • Des nains sur des épaules de géants : maître et élèves au Moyen Âge, Tallandier, 2006
  • C'était un autre millénaire, souvenir d'un professeur de la communale à Nanterre, Tallandier, 2008

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]