Duoda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDuoda
Carrer de Duoda (Barcelona).jpg
Placa del Carrer de Duoda (Barcelona) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Dhuoda Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 800 Modifica el valor a Wikidata
Marca Hispànica Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 843 Modifica el valor a Wikidata
Usès Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolComtessa consort de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBernat de Septimània (824–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBernat, Guillem de Septimània i Regelindis
ParesSanç I Llop Modifica el valor a Wikidata  i Ailona Asnarès d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
GermansAznar Sanche, Sancho II Sánchez of Gascony (en) Tradueix i Sancha of Gascony (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Duoda, o Dhuoda, comtessa de Barcelona i Girona i duquessa de Septimània, va ser una dama d'estirp noble carolíngia (segle ix), hipotèticament filla de Sanç I Llop, duc de Gascunya (775-816) i d'Ailona Asnarès d'Aragó (filla d'Asnar I Galí, comte d'Aragó).[1]

Biografia[modifica]

Nascuda en una família de l'alta noblesa a principis del segle IX (c.810), la van casar l'any 824 amb Bernat de Septimània, fill de Guillem I de Tolosa, cosí de Carlemany. Junts van tenir tres fills: Guillem, Bernat i Regelindis (Roselinda).[2] Poc després del naixement de Guillem de Septimània, el 29 de novembre del 826,[3] Bernat va enviar la seva dona al castell d'Usès,[4] al sud-oest de França, on sembla que va passar la resta de la seva vida, separada del seu marit. Guillem va ser enviat a la cort de Carles el Calb, com a prova de la lleialtat de Bernat cap al rei. El 22 de març de 841 va néixer Bernat, a qui el pare es va endur, per les presses, a la Cort a Aquitània, sense batejar.[3] Duoda va aprendre a viure sola, a governar els camps, i fins i tot va demanar préstecs a cristians i jueus per armar el seu marit.

Liber Manualis[modifica]

Sola i enyorada en el seu castell, va començar a escriure, el 30 de novembre de 841,[5][6] un manual d'educació per al seu primogènit, el Manual per al meu fill (Liber Manualis),[2] que va acabar el 2 de febrer de 843,[4] sent considerat el primer tractat pedagògic de l'edat mitjana. Aquest tractat, avui de gran importància històrica més que literària, va ser una manera d'intentar mantenir el vincle amb el fill arrabassat. Constitueix un veritable tractat de teologia moral per seglars, i és important per ser la primera obra d'aquest gènere escrita per una dona.

En el tractat, escrit en un llatí «molt subtil, complex i poc ortodox», altament personal,[7] li explica els seus ideals religiosos i mundans, "... es tracta d'un notable retrat d'una dama digna i culta, colpejada, però no abatuda per les dificultats de la vida". El llibre està dividit en una introducció, una invocació, un pròleg, un prefaci, una justificació i onze capítols[4] on exposa molt clarament el doble sistema de valors que Duoda desitjava presentar el seu fill: el servei a Déu, per descomptat, però també l'adequada defensa de l'ideal d'una existència noble en aquesta vida. Entre altres coses, parla de l'amor a Déu, la fe esperançadora, el respecte al pare, als avantpassats i als governants (especialment al rei) i de les obligacions dels nobles i dels rics vers els més desvalguts.[4] Duoda insisteix que ha d'actuar noblement, respectant els rangs i fent regals, però mostrant també cortesia amb tots, no només amb els seus iguals. Duoda està convençuda que aquesta conducta, quan es combina amb la devoció cristiana, li portarà tanta felicitat terrenal com la salvació eterna.

El seu llibre és un notable retrat de la mateixa Duoda amb tot el seu anhel humà d'una vida normal amb els seus fills, però amb una autèntica devoció religiosa i la dignitat i l'autocontrol que es podia esperar d'una dona de la seva nissaga.

Matrimoni i descendència[modifica]

Esposa de Bernat de Septimània, comtessa de Barcelona i Girona i duquessa de Septimània, amb qui va tenir una filla, Regelindis, i dos fills, Guillem de Septimània i Bernat,[8] nomenat com el seu progenitor.

Context històric[modifica]

El segle IX —el segle en el qual va viure la comtessa Duoda— fou, a gairebé tota l'Europa fins aleshores habitada, un segle difícil i bastant violent. Els comtats del sud de la corona franca, incloent-hi els de la Marca Hispànica, eren territoris que patien els enfrontaments de la noblesa, per una banda amb la cort, per fer servir la seva influència al costat del rei, i per l'altra, amb els seus iguals, per dominar terres i habitants i per sostreure les màximes rendes possibles. Els membres masculins de la noblesa es dedicaven fonamentalment a l'«ofici de les armes», tret d'aquells que seguien la carrera eclesiàstica, i/o es dedicaven al món de les lletres. Alguns d'aquests, els més excel·lents d'entre ells, varen ser cridats per Carlemany per organitzar l'Escola Palatina i l'administració de l'imperi. Encara no se sap, a hores d'ara, si l'emperador va comptar amb l'ajut i consell d'algunes dones nobles, laiques o religioses, en les reformes que va promoure. Al segle ix va viure una dona, noble, la comtessa de Barcelona i duquessa de Septimània, Duoda. Ella és un bon exemple del valor simbòlic i material de la maternitat, i del sofriment i angoixa que pot patir una mare quan s'utilitza políticament la maternitat. Sembla que Duoda va néixer cap al 803, i va morir en una data imprecisa dels anys quaranta del mateix segle (posterior al 2 de febrer del 843).[9]

Referències[modifica]

  1. Vides catalanes que han fet història. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2020. ISBN 978-84-297-7884-7. 
  2. 2,0 2,1 Rotger, Agnès. Elles! 65 dones oblidades de la història.. Institut Català de les Dones, octubre de 2017, p. 13. ISBN 9788439396079. 
  3. 3,0 3,1 Latorre, Maria Lluïsa. Dones invisibles. 50 retrats de dones que han canviat la història sense que la història ho reconegui. Barcelona: Viena Edicions, març de 2011, p. 17-20. ISBN 9788483306383. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Sanmartí Roset, Montserrat. Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 171-173. ISBN 9788497663830. 
  5. (Bondurand: 248)
  6. (El saber i les lletres: 77)
  7. «Duoda, mare, escriptora, teòloga i comtessa del segle IX: El Manual pel seu fill», Maria Elisa Varela Rodríguez, dins Moments històrics de les dones a Catalunya, Biblioteca Virtual d'Investigació Duoda, Universitat de Barcelona. El text cita a Peter Dronken. [Consulta: 2-01-2022].
  8. (Le Manuel de Dhuoda: 52)
  9. Duoda, mare, escriptora, teòloga i comtessa del segle IX: el 'Manual' pel seu fill. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 20 agost 2013]. 

Bibliografia[modifica]

  • Autors diversos, coordinació Pere Gabriel i Sirvent (1999) Història de la cultura. Tom I. L'esplendor medieval. Segles XI-XV. Cap. «El saber i les lletres». Barcelona: Edicions 62. ISBN 84-297-4544-0
  • Dhuoda, publicat per Édouard Bondurand -1887 - (1978) Le Manuel de Dhuoda, Ginebra: Mégariotis reprints.
  • Duoda, Comtessa de Barcelona. Manual per al seu fill. Introducció i traducció de Mercè Otero. Barcelona: Proa, 2004.
  • Duoda, Comtessa de Barcelona. De mare a fill : escrits d'una dona del S. IX. Introducció, traducció i notes: Mercè Otero. Barcelona: La Sal, 1989.
  • Portet, Renada Laura. Duoda, comtessa de Barcelona. Barcelona: Dalmau Editors, 2008.
  • Portet, Renada-Laura. El Mirall de Duoda: comtessa de Barcelona, duquesa de Septimània. Péronnas: Éditions de la Tour Gile, 2003

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Duoda