Vés al contingut

Aurenja

Plantilla:Infotaula geografia políticaAurenja
Orange (fr)
Aurenja (oc) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Lema«Je maintiendrai» Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 08′ 15″ N, 4° 48′ 32″ E / 44.1375°N,4.8089°E / 44.1375; 4.8089
Establiment públicComunautat de comunas dei País de Ròse e Ovesa (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població28.949 (2021) Modifica el valor a Wikidata (390,15 hab./km²)
Llengua utilitzadaOccità provençal
Geografia
Entitat estadísticaàrea de concentració metropolitana d'Aurenja
unitat urbana d'Avinyó Modifica el valor a Wikidata
Superfície74,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRoine Modifica el valor a Wikidata
Altitud50 m-24 m-127 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Identificador descriptiu
Codi postal84100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webville-orange.fr Modifica el valor a Wikidata
X: VilledOrange LinkedIn: mairie-d-orange Modifica els identificadors a Wikidata

Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava. El 2006 tenia 28.889 habitants, amb una economia dedicada sobretot al sector agrari i al turisme. Està situada a 44°08 N i 4°48 E, a 21 km al nord d'Avinyó. Segons la temperatura mitjana enregistrada durant tot l'any, és la ciutat més càlida de França.

Història

[modifica]
Vegeu també Comtat d'Aurenja i Principat d'Orange.

Arausio (en llatí Arausio, en grec Ἀραυσίων) era el nom antic d'Aurenja. Va ser una ciutat situada al territori dels gals cavars, al nord d'Arelate (Arle) i a la riba oriental del Roine, al costat de la via que anava d'Arelate a Vienna. Segons Pomponi Mela, que l'anomena «Secundanorum Arausio» era una colònia romana, cosa que confirma Plini el Vell. El nom de Secundani es refereix amb tota probabilitat que la ciutat va ser fundada pels veterans de la segona legió gàl·lica als voltants de l'any 35 aC, amb el nom de Colonia Julia Secundanorum Arausio, al territori de la tribu gal·la dels tricastini.[1]

A l'edat mitjana, la ciutat és la seu d'un principat conegut com el principat d'Orange, feu del Sacre Imperi Romanogermànic, que forma part de l'antic regne de Borgonya. Aurenja es beneficiava, doncs, dels drets feudals i de la sobirania pròpia de les terres de l'Imperi. Alfons Jordà, el comte de Tolosa fou assetjat infructuosament en 1123 per Ramon Berenguer III i Guillem IX d'Aquitània.[2] Pels atzars dels matrimonis, va pertànyer el 1173 a la senyoria dels Baus, després el 1388 a la senyoria de Châlon, i finalment el 1544 a la senyoria de Nassau. Quan Guillem I, comte de la família Nassau, amb propietats als Països Baixos, va heretar el títol de príncep d'Orange el 1544, el principat fou incorporat al que més endavant esdevindria la casa d'Orange. Lluís XIV, en guerra contra les Províncies Unides dirigides pels Stathouders procedents de la casa d'Orange-Nassau, aconseguí la ciutat, que annexionava al regne de França pel Tractat d'Utrecht el 1713.

Demografia

[modifica]
Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
7 000 7 270 7 440 8 307 9 123 8 874 8 633 9 231 9 824
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
10 621 10 007 10 622 10 064 10 212 10 301 10 280 9 859 9 980
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
10 096 10 303 11 087 10 766 10 799 11 956 12 946 13 978 17 478
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016
19 912 24 562 25 371 26 499 26 964 27 989 - - -
2019 - - - - - - - -
- - - - - - - - -


Evolució demogràfica de 1793 a 2008

Administració

[modifica]
Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1945-1960 Raphaël Balester
1960-1971 André Bruey
1971-1977 Jacques Bérard RPR
1977-1979 Louis Giorgi PCF
1980-1983 Gilbert Ricci PCF
1983-1989 Robert Pini RPR
1989-1995 Alain Labé PS
1995- Jacques Bompard FN, després MPF i sense etiqueta

Monuments principals

[modifica]
El teatre romà d'Aurenja, declarat Patrimoni de la Humanitat

La ciutat és reconeguda internacionalment per la seva arquitectura romana: posseeix el Teatre romà d'Aurenja que és el teatre romà més ben conservat d'Europa i l'Arc de Triomf d'Aurenja (erigit suposadament en honor de Caius Marius després de la seva victòria d'Aquae Sextiae si bé probablement posterior), construïts tots dos durant l'època d'August. L'arc, el teatre –seu anual d'un famós festival d'òpera– i el seu entorn foren incorporats per la UNESCO el 1981 dins la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Agermanaments

[modifica]

Personatges il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). «Arausio». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 6 agost 2022].
  2. Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. Alpha, 1962, p. 142. [Enllaç no actiu]