Arle

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
No s'ha de confondre amb Arles.
Per a altres significats, vegeu «Arle (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaArle
Arles
Escut d'Arle
Arlesviewwithrhone.png
Arle amb el Roine al fons

Localització
Map commune FR insee code 13004.png
43° 40′ 37″ N, 4° 37′ 43″ E / 43.676944444444°N,4.6286111111111°E / 43.676944444444; 4.6286111111111
EstatFrança
RegióProvença – Alps – Costa Blava
DepartamentBoques del Roine
Capital de
Població
Total 52.886 (2015)
• Densitat 69,68 hab/km²
Geografia
Superfície 758,93 km²
Banyat per Roine i Petit-Rhône Tradueix
Altitud 10 m
Limíta amb
Organització política
• Cap de govern Hervé Schiavetti
Identificador descriptiu
Codi postal 13200
Zona horària
Altres
Agermanament amb

Lloc web www.ville-arles.fr
Modifica les dades a Wikidata

Arle[1] (Arle en occità, Arles en francès) és una vila de la Provença. Administrativament és una comuna de França al departament de les Boques del Roine. El municipi inclou la comarca de la Camarga, per la qual cosa és el més gran de França, amb 759 km2. Té uns 60.000 habitants. Els Monuments romans i romànics d'Arle estan inscrits a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1981.

Els seus habitants s'anomenen arlatencs en occità i Arlésiens en francès.

Història[modifica]

Podria ser d'origen grec i haver-se dit abans Thelina vers el 600 aC. El 535 aC fou ocupada pels celtes sal·luvis que li van donar el nom d'Arelate. Els romans van derrotar els sal·luvis i van conquerir la regió el 123 aC i va formar part de la Gàl·lia Narbonesa. El 104 aC s'hi va construir un canal fins a la Mediterrània. Va fer costat a Juli Cèsar en la seva lluita contra Pompeu i Cèsar hi va construir alguns vaixells per al setge de Marsella, partidària de Pompeu. Victoriós, Cèsar va donar gran part del territori de Marsella a Arelate.

En temps d'August es va convertir en colònia romana amb veterans de la sisena legió (Legio VI Ferrata) que tenia allí la seva seu. Va portar el títol de Colònia Júlia Paterna Arelatensium Sextanorum. Fou una ciutat de certa importància i Constantí la va ampliar mitjançant la construcció d'una ciutat bessona a l'altra banda del riu (la ciutat primera era a la riba esquerra del Roine) i llavors es va dir Constantina.

En temps d'Honori (395) fou la seu del prefecte de la Gàl·lia, que incloïa també Hispània, i durant el segle IV i V fou també la seu d'alguns emperadors durant les seves campanyes militars. Constantí el Gran va néixer a la ciutat i Constantí III es va proclamar emperador el 407 i va establir la capital a Arle el 408.

La ciutat va esdevenir cristiana al segle IV, primer afavorint l'arrianisme després abandonat. Fou seu d'un bisbat i després arquebisbat del que el primer titular fou sant Tròfim (225) i després sant Honori i sant Hilari (segle V). Dinou sínodes de bisbes es van celebrar a la ciutat entre ells el del 314 en què es va condemnar el donatisme i el del 353 en què es va pronunciar a favor de l'arrianisme. A l'edat mitjana el sínode de 1234 va condemnar els albigesos i el del 1263 va condemnar les doctrines de Joaquim de Fiore, un místic i monjo del segle XII.

Ocupada pels francs al segle VI, al segle VII va patir els atacs dels àrabs. El 855 fou la capital del regne d'Arle amb part de Borgonya i Provença. Els atacs àrabs van continuar i s'hi van afegir els normands. El 880, Ricard I va fundar el ducat de Borgonya i el 933 Hug d'Arles va donar el seu regne a Rodolf II, que va ajuntar els dos regnes en un de sol anomenat regne d'Arle i que va existir fins al 1033 quan el títol va passar a l'emperador germànic i el regne de fet va deixar d'existir mentre els feudals governaven els seus petits territoris.

El 1178 Frederic Barba-roja es va fer coronar allí i la ciutat va esdevenir ciutat imperial lliure dirigida per un podesta que nomenava els cònsols i altres magistrats. Es va incorporar com a ciutat lliure al comtat de Provença el 1239. El 1378 l'emperador Carles IV va cedir els drets del regne d'Arle al delfí de França i el regne va deixar d'existir inclòs com a títol. Arle va conservar però la condició de ciutat lliure fins al 1789.

El segle XIX hi va arribar el tren. El 21 de febrer de 1888 es va establir a la ciutat el pintor holandès Vincent van Gogh, on hi va pintar uns 300 quadres. El desembre de 1888 es va tallar l'orella a Arle, deixant la ciutat el maig de 1889 per ingressar a l'asil de Sant Romieg de Provença.

L'any 2017, Arle va acollir el rodatge d'una pel·lícula sobre la vida de Vincent Van Gogh. Aquest va estar interpretat per l'actor americà Willem Dafoe. La pel·lícula està prevista que s'estreni l'any 2018.

Llista d'alcaldes d'Arle[modifica]

Mapa de la vila d'Arle

Demografia[modifica]

Població de la Vila d'Arle
310 420 1160 1200 1271 1319 1337 1438 1443 1459
12.000[2] 40.000[3] 8.000[4] 10.000[5] 13.000[6] 13.000[7] 12.000 5.000[8] menys de 5.000[9] 5.500[10]
1462 1550 1571 1636 1700 1709 1719 1721 1794 1800
5.600[11] 10.000[12] 11.000[13] 25.000[14] 27.000[15] 20.000[16] 23.000 14.000[17] 20.000 18.740
1806 1820 1831 1836 1841 1846 1851 1856 1861 1866
20.151 20.150 20.236 20.048 20.460 23.101 23.208 24.816 25.543 26.367
1872 1816 1881 1891 1896 1901 1906 1911 1921 1926
24.695 25.095 23.480 24.288 24.567 28.116 31.010 31.014 29.146 32.485
Estimations abans de 1801; censos a partir de 1801[18][19][20]

Evolució recent[modifica]

Evolució demogràfica (Font: INSEE[21]) recent
1946 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007
35.017 37.443 41.932 45.774 50.059 50.500 52.058 50.426 51.970 52.197
Des de 1962: Població sense dobles comptes

Llocs d'interès[modifica]

Infotaula d'edifici
Monuments romans i romànics d'Arle
Arles HDR.jpg
Arènes d'Arles
Dades
Tipus jaciment arqueològic
Característica
Superfície 65 ha
Ubicació geogràfica
EstatFrança
RegióProvença – Alps – Costa Blava
DepartamentBoques del Roine
ComunaArle
Format per Aliscamps
Forum of Arles Tradueix
Thermes de Constantin Tradueix
Teatre romà d'Arle
Amfiteatre d'Arle
església de Sant Tròfim
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 1981 (5a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv)
Identificador 164
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Aliscamps
Tipus Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 1981 (5a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv)
Identificador 164-001
Monument històric catalogat
Aliscamps
Data 1862
Identificador PA00081179
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Amfiteatre d'Arle
Tipus Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 1981 (5a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv)
Identificador 164-002
Monument històric catalogat
Amfiteatre d'Arle
Data 1840
Identificador PA00081119
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Teatre romà d'Arle
Tipus Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 1981 (5a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv)
Identificador 164-003
Monument històric catalogat
Teatre romà d'Arle
Data 1840
Identificador PA00081189
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Forum of Arles [[File:Arbcom ru editing.svg
Tipus Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 1981 (5a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv)
Identificador 164-004
Monument històric catalogat
Forum of Arles [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 8 agost 1938
Identificador PA00081140
Monument històric catalogat
Forum of Arles [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 2 juny 1938
Identificador PA00081140
Monument històric catalogat
Forum of Arles [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 28 setembre 1937
Identificador PA00081140
Monument històric catalogat
Forum of Arles [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 12 juliol 1886
Identificador PA00081140
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Thermes de Constantin [[File:Arbcom ru editing.svg
Tipus Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 1981 (5a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv)
Identificador 164-005
Monument històric catalogat
Thermes de Constantin [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 9 agost 1922
Identificador PA00081190
Monument històric catalogat
Thermes de Constantin [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 1840
Identificador PA00081190
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
església de Sant Tròfim
Tipus Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 1981 (5a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv)
Identificador 164-006
Monument històric catalogat
església de Sant Tròfim
Data 1840
Identificador PA00081139
Modifica les dades a Wikidata

Els monuments i restes arqueològiques d'època romana configuren una part molt important del patrimoni monumental de la ciutat. inscrit a la llista de patrimoni mundial de la UNESCO. Sobresurten l'amfiteatre (més gran que el de Nimes, però no tan ben conservat) i el teatre, juntament amb les Termes de Constantí, el criptopòrtic del Fòrum, les restes de les muralles i la necròpolis anomenada Aliscamps

Als afores del nucli antic hi ha les restes del circ romà (d'on procedeix l'obelisc que actualment presideix la Plaça de la Republica). Al costat d'aquestes es troba l'important Museu departamental de l'Arle antic, on es conserven peces de gran interès tals com un vaixell romà de transport fluvial íntegrament rescatat del fons del riiu, amb tota la seva càrrega, o una rica col·lecció de sarcòfags paleocristians.[22]

D'època medieval cal destacar l'església de Sant Tròfim, que fou catedral, d'estil romànic, La seva portada i el claustre són comptats entre els millors exemples d'escultura romànica.

La fundació Vincent Van Gogh i l'espai Van Gogh situat a l'antic hospital evoquen el decisiu pas d'aquest artista per Arle entre 1888 i 1889. Hi ha també una ruta senyalitzada pels llocs que va pintar, alguns dels quals encara es poden reconèixer amb facilitat, tals com el cafè de nit a la plaça del Fòrum (Terrassa de cafè a la nit; El cafè de nit), el pont de Trinquetaille -prop del qual també es va pintar Cel estelat sobre el Roine-, el pati de l'antic hospital o el pont de Langlois.

Altres museus de la localitat són el Museu Réattu (Museu de Belles Arts, amb obres de Pablo Picasso)[23] i el Museu Arlatenc d'etnografia provençal[24]

Als afores es troba l'anomenat Parc des Ateliers (Parc dels tallers) on es desenvolupa el projecte de la Fundació Luma en el qual hi intervé l'arquitecte Frank Gehry.[25]

A pocs quilòmetres d'Arle es troba l'Abadia de Montmajor, un monestir benedictí del segle X.

Així mateix, la ciutat d'Arle és en certa forma la porta d'entrada al paratge natural de la Camarga., determinat pel delta del Roine.

Personatges famosos[modifica]

A part de l'emperador Constantí, va néixer a la ciutat també el filòsof Favorí. Un altre personatge famós de la ciutat fou el poeta Frederic Mistral, que va néixer a la rodalia. Jeanne Calment fou una de les dones més velles del món amb edat documentada, que va néixer a Arle i hi va morir amb gairebé 120 anys (1875-1994).

Ruïnes del teatre romà.

Ciutats agermanades[modifica]

Festes i esdeveniments[modifica]

Cada any s'hi celebra el festival de fotografia Rencontres d'Arles. La ciutat és seu de l'escola nacional de fotografia. A Arle se celebren actes similars a les curses de braus en què el brau és mort, amb un tancament previ als carrers a l'estil de l'"encierro de San Fermín".

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Arle». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Arle i residència imperial.
  3. Veure 80 000 habitants d'Arle, prefectura de la Gàl·lia.
  4. Entre 8.000 i 10.000 habitants.
  5. 10.000 a 12.000 habitants.
  6. p.94.
  7. 2.194 focs (cf. Louis Stouff, Arles au Moyen Âge, page 110), al voltant de 13.000 habitants
  8. 910 caps de focs cristians pagant capitació (cf. Louis Stouff, Arles au Moyen Âge, page 110), al voltant de 5.000 habitants (impacte de la pesta negra de 1348).
  9. Corresponents al més baix de la demografia arlesiana, a causa de les pestes de 1439 i 1442-1443.
  10. 1.087 caps de focs cristians pagant la capitació (cf. Louis Stouff, Arles à la fin du Moyen Âge, page 124), al voltant de 5.500 habitants
  11. p.124. - Entre 1462 i 1502, el creixement fou més feble a causa de la terrible mortalitat de 1483, lligada a la pesta.
  12. p.124.
  13. Histoire de la Provence, sota la direcció d'Édouard Baratier, pàg. 276
  14. Ibidem, pàg. 276
  15. Ibidem, pàg. 355
  16. Ibidem, pàg 316
  17. Degut a l'impacte de la pesta de 1720.
  18. http://cassini.ehess.fr/ Població abans del cens de 1962
  19. INSEE: Població després del cens de 1962
  20. Fonts:
  21. Arles sur le site de l'Insee
  22. «Musée départemental - Arles antique». [Consulta: 26 març 2018].
  23. Multimedia, Pôle Sud Production. «Musée Réattu». [Consulta: 26 març 2018].
  24. «Le musée - Museon Arlaten» (en fr). [Consulta: 26 març 2018].
  25. «LUMA ARLES». [Consulta: 26 març 2018].

Enllaços externs[modifica]