Venus d'Arle

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaVenus d'Arle
Venus of Arles-IMG 9387-gradient.jpg
Tipus estàtua
Creador anònim;
avantbraç: François Girardon
Creació segle I aC
Data de descobriment o invenció 1651
Lloc de descobriment Teatre romà d'Arle
Gènere escultura mitològica
Material marbre
marbre de Carrara (avantbraç)
Dimensions 194 (alçària) cm
Col·lecció Department of Greek, Etruscan, and Roman Antiquities of the Louvre Tradueix
Història
Data Esdeveniment significatiu
conservació i restauració
1651 troballa arqueològica (Teatre romà d'Arle)
Data Historial d'exposicions
2019-2019Caesar and the Rhône river: masterpieces of antique Arles Tradueix, Museu d'Art i d'Història de Ginebra
Catalogació
Número d'inventari MR 365
Modifica les dades a Wikidata

La Venus d'Arle o Venus d'Arles és una copia romana d'una escultura grega antiga que procedeix d'Arle, a la Provença, i es conserva a París, al Museu del Louvre.[1] El seu aspecte actual també inclou també parts degudes a la restauració duta a terme per l'escultor François Girardon al segle XVII, com ara els braços

Va ser trobada l'any 1651 al Teatre romà d'Arle, dividida en tres fragments i sense els braços.[2] Va passar a formar part de les col·leccions reials franceses quan va ser oferta pels regidors d'Arle al rei Lluís XIV l'any 1683 per tal que de fos incorporada a la decoració del Palau de Versalles.Posteriorment (1798) es va incorporar al Museu del Louvre

Representa la deessa Venus (Afrodita) i es considera una còpia feta a finals del segle I aC en temps de l'emperador August, d'una obra original de l'escultor grec Praxíteles, concretament l'Afrodita de Tèspies (segle IV a.C). Fa 1,94 m. d'alçada i està realitzada en marbre blanc del Mont Hímet

La deessa és representada dempeus i amb el cos nu. L'himatió tan sols li cobreix de cintura per avall. Té el cap girat i inclinat cap a un costat, com si s'estigués mirant al mirall que sosté amb la seva ma esquerra. El braç dret el té aixecat, aguantant una poma (la poma de la discòrdia)[3]

Els braços són afegits arran de la restauració de François Girardon.[4] i comporten una lectura d'aquesta obra en relació amb el Judici de Paris, com si Venus hagués agafat la poma llençada per Eris i s'estigués mirant al mirall per assegurar-se que resultaria ser la més bonica.

Hi ha diverses còpies, versions i obres d'art inspirades en aquesta estàtua.

Referències[modifica]

  1. «Aphrodite dite "Vénus d'Arles" | Musée du Louvre | Paris» (en francès). [Consulta: 26 març 2018].
  2. Carrier, Cécile «Sculptures augustéennes du théâtre d'Arles» (en fr-fr). Revue archéologique de Narbonnaise, 38, 1, 2005, pàg. 365–396. DOI: 10.3406/ran.2005.1164.
  3. «VENUS D’ARLÉS» (en català). MITES DE PEDRA, 26-12-2015.
  4. Michon, Étienne «La Vénus d'Arles et sa restauration par Girardon.» (en fr-fr). Monuments et mémoires de la Fondation Eugène Piot, 21, 1, 1913, pàg. 13–45. DOI: 10.3406/piot.1913.1779.