Vés al contingut

1033

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre1033
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1033 (mxxxiii)
Islàmic424 – 425
Xinès3729 – 3730
Hebreu4793 – 4794
Calendaris hindús1088 – 1089 (Vikram Samvat)
955 – 956 (Shaka Samvat)
4134 – 4135 (Kali Yuga)
Persa411 – 412
Armeni482
Rúnic1283
Ab urbe condita1786
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1000 1010 1020 - 1030 - 1040 1050 1060
Anys
1030 1031 1032 - 1033 - 1034 1035 1036
Falla del riu Jordà i la Mar Morta, que provoca el gran sisme de l'any 1033 que causa més de 70.000 morts
La comtessa i duquesa Judit de Flandes neix l'any 1033
Sant Anselm de Canterbury neix l'any 1033
Urraca Zamora de Lleó neix l'any 1033

L'any 1033 és un Any comú començat en dilluns. És el quart any de la Dècada del 1030, el trenta-tresè any del segle XI i del primer mil·lenni.

La Capella de Sant Pere i Sant Pau de Wissembourg es construeix l'any 1033

Segons els clergues Mil·lenaristes, s'esperava que seria l'any de la fí del mon perquè feia 1000 anys de la mort de crist. Durant el 1033 neix el filòsof i escriptor Anselm de Canterbury.[1]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1033són Conrad II del Sacre Imperi, i el papa Benet IX, Romà III Argir de l'Imperi Romà d'Orient, Enric I de França, Beremund III de Lleó Esteve I d'Hongria, Miecislau II de Polònia, Iaroslau I el Savi de Kiev i Rodolf III de Borgonya. Els Governants més poderosos del món islàmic són Ali az-Zahir al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides, i Muhammad ibn Mahmud és l'emperador de l'Imperi de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin comença a governar els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichen-Itza.[1]

Els fets més destacats de l'any, a Europa són l'enfrontament entre el rei de França i l'emperador del Sacre Imperi contra Eudes II de Blois aliat amb senyors feudals pel domini de Borgonya, on continua la gran fam.[2] A més, Miecislau II de Polònia retorna les marques de Lusàcia i Meissen a l'emperador del Sacre Imperi.[3] A Àsia, l'imperi ghaznèvida continua expandint l'islam a l'Índia conquerint la ciutat de Benarès.[4]

Esdeveniments

[modifica]
  • Degut al mil·lenari de la mort de Crist, molts pelegrins cristians acudeixen al Sant Sepulcre de Jerusalem.[5] El llibre de l'Apocalipsi prediu, al capítol 20, la fí de la terra després 1000 anys després del segon retorn de Jesucrist.[6]

Països Catalans i Occitània

[modifica]

Europa, Imperi Romà d'Orient

[modifica]
  • A Borgonya continua la Fam extrema a principis d'any. Segons Raoul Glaber, un botiguer de Tournus fou cremat viu acusat d'haver fabricat patés amb carn de nens. La fam s'acaba amb una bona collita durant aquest any.[8]

Àsia

[modifica]

Naixements

[modifica]

Península ibèrica

[modifica]

Europa

[modifica]

Àsia

[modifica]

Defuncions

[modifica]

Països Catalans

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àsia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «El mundo en el año 1033 d. C.» (en castellà). [Consulta: 5 gener 2026].
  2. 2,0 2,1 Sismondi, Jean Charles Léonard Simonde de. Histoire des Français (en francès). H. Dumont, 1836. 
  3. 3,0 3,1 Etudes Sur Le Regne de Robert Le Pieux (996-1031) (en francès). Slatkine, p. 382. 
  4. 4,0 4,1 Tripathi, Rama Shankar; Tripathi, Rama S. History of Kanauj: To the Moslem Conquest (en anglès). Motilal Banarsidass Publishing House, 1989, p. 292. ISBN 978-81-208-0404-3. 
  5. Derville, Alain. Quarante générations de Français face au sacré: Essai d'histoire religieuse de la France (500-1500) (en francès). Presses Univ. Septentrion, 2006-03-21, p. 186. ISBN 978-2-85939-933-7. 
  6. Boyett, Jason. Pocket Guide to the Apocalypse (en anglès). Relevant Media Group, 2005-03. ISBN 978-0-9760357-1-8. 
  7. Rousset, Paul «Raoul Glaber interprèle de la pensée commune au XIe siècle». Revue d'histoire de l'Église de France, 36, 127, 1950, pàg. 5–24. DOI: 10.3406/rhef.1950.3084.
  8. Courtépée, Claude. Histoire abrégée du duché de Bourgogne depuis les Eduens, les Lingons et les Séquanois, jusqu'à la réunion de la province à la couronne sous Louis XI à l'usage du collège de Dijon (en francès). J. Causse, 1777, p. 208. 
  9. Mediaeval Scandinavia, Vol. 14, University of Aberdeen. Centre for Scandinavian Studies, Brepols, 2004, p. 205.
  10. «NCEI Global Historical Hazard Database» (en anglès). Arxivat de l'original el 2024-11-27. [Consulta: 5 gener 2026].
  11. Biographie, Deutsche. «Anselm von Canterbury - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 5 gener 2026].
  12. Howarth, David Armine. 1066: The Year of the Conquest (en anglès). Baker & Taylor, CATS, 2008-07-10, p. 98-99. ISBN 978-1-4395-1242-5. 
  13. Gablé, Rebecca. El segundo reino: Aventura e intriga en la Edad Media. (en castellà). Maeva, 2010-07-15. ISBN 978-84-92695-54-6. 
  14. «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Saint Theobald». [Consulta: 5 gener 2026].
  15. A Source Book in Chinese Philosophy (en anglès). Princeton University Press, 2008-09-02, p. 545. ISBN 978-1-4008-2003-0. 
  16. MyungJae Moon «日本古典文學과 日本文化의 敎育 - 孝와 家에 대하여 -». Journal of Japanese Studies, null, 68, 6-2016, pàg. 27–45. DOI: 10.15733/jast.2016..68.27. ISSN: 1225-6277.
  17. Sho: Pinselschrift und Malerei in Japan vom 7.-19. Jahrhundert : Ausstellung des Museums für ostasiatische Kunst in der Kunsthalle Köln 25. Okt. bis 7. Dez. 1975. [Katalog.] (en alemany). Museen der Stadt Köln, Museum für ostasiatische Kunst, 1975. 
  18. El Hassen Sid Ahmed El Habib; Hamed Abdulkarem Hamed Al-Bazeli «Al-Sharṭ al-Jazāʾī wa-Atharuhu fī ʿUqūd al-Istisnāʿ wa-al-Salam: Dirāsah Fiqhiyyah Iqtiṣādiyyah». Indonesian Journal of Islamic Literature and Muslim Society, 10, 1, 22-09-2025, pàg. 81–106. DOI: 10.22515/islimus.v10i1.12547. ISSN: 2528-1224.
  19. Ciggaar, Krijna Nelly; Metcalf, David Michael. East and West in the Medieval Eastern Mediterranean: Antioch from the Byzantine Reconquest Until the End of the Crusader Principality (en anglès). Peeters Publishers, 2006, p. 365. ISBN 978-90-429-1735-4. 
  20. The heads of religious houses, England and Wales, I, 940-1216. 2nd ed. Cambridge, U.K. ; New York: Cambridge University Press, 2001, p. 222. ISBN 978-0-521-80452-3. 
  21. Monumenta Germaniae historica. Scriptorum. Tomus 23, Chronica aevi suevici / ed. Georgius Heinricus Pertz,... (en francès), 1925-1933. 
  22. McGuckin, John Anthony. The Encyclopedia of Eastern Orthodox Christianity (en anglès). John Wiley & Sons, 2010-12-15, p. 273. ISBN 978-1-4443-9254-8. 
  23. Szczur, Stanisław. Historia Polski: Średniowiecze. Kraków: Wydawn. Literackie, 2002, p. 80. ISBN 978-83-08-03272-5. 
  24. «LLYWELYN ap SEISYLL (died 1023), king of Deheubarth and Gwynedd | Dictionary of Welsh Biography». [Consulta: 5 gener 2026].
  25. van Arendonk. Débuts de l'imamat zaidite au Yemen. BRILL, 1960-06-01. ISBN 978-90-04-66032-8. 
  26. «AḤMAD INALTIGIN» (en anglès americà). Encyclopaedia iranica. [Consulta: 5 gener 2026].