1033
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1033 (mxxxiii) |
| Islàmic | 424 – 425 |
| Xinès | 3729 – 3730 |
| Hebreu | 4793 – 4794 |
| Calendaris hindús | 1088 – 1089 (Vikram Samvat) 955 – 956 (Shaka Samvat) 4134 – 4135 (Kali Yuga) |
| Persa | 411 – 412 |
| Armeni | 482 |
| Rúnic | 1283 |
| Ab urbe condita | 1786 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1000 1010 1020 - 1030 - 1040 1050 1060 | |
| Anys | |
| 1030 1031 1032 - 1033 - 1034 1035 1036 | |
L'any 1033 és un Any comú començat en dilluns. És el quart any de la Dècada del 1030, el trenta-tresè any del segle XI i del primer mil·lenni.
Segons els clergues Mil·lenaristes, s'esperava que seria l'any de la fí del mon perquè feia 1000 anys de la mort de crist. Durant el 1033 neix el filòsof i escriptor Anselm de Canterbury.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1033són Conrad II del Sacre Imperi, i el papa Benet IX, Romà III Argir de l'Imperi Romà d'Orient, Enric I de França, Beremund III de Lleó Esteve I d'Hongria, Miecislau II de Polònia, Iaroslau I el Savi de Kiev i Rodolf III de Borgonya. Els Governants més poderosos del món islàmic són Ali az-Zahir al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides, i Muhammad ibn Mahmud és l'emperador de l'Imperi de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin comença a governar els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichen-Itza.[1]
Els fets més destacats de l'any, a Europa són l'enfrontament entre el rei de França i l'emperador del Sacre Imperi contra Eudes II de Blois aliat amb senyors feudals pel domini de Borgonya, on continua la gran fam.[2] A més, Miecislau II de Polònia retorna les marques de Lusàcia i Meissen a l'emperador del Sacre Imperi.[3] A Àsia, l'imperi ghaznèvida continua expandint l'islam a l'Índia conquerint la ciutat de Benarès.[4]
Esdeveniments
[modifica]- Degut al mil·lenari de la mort de Crist, molts pelegrins cristians acudeixen al Sant Sepulcre de Jerusalem.[5] El llibre de l'Apocalipsi prediu, al capítol 20, la fí de la terra després 1000 anys després del segon retorn de Jesucrist.[6]
Països Catalans i Occitània
[modifica]- Se celebra el casament entre Guerau I de Cabrera, senyor de Cabrera i Ermessenda de Montsoriu, vescomtessa de Girona.
Europa, Imperi Romà d'Orient
[modifica]- A Borgonya continua la Fam extrema a principis d'any. Segons Raoul Glaber, un botiguer de Tournus fou cremat viu acusat d'haver fabricat patés amb carn de nens. La fam s'acaba amb una bona collita durant aquest any.[8]
- 2 de febrer - Vaud: Conrad II, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic és elegit rei de Burgúndia a peterlinguen (Payerne) .[2]
- Maig: Conrad II i Enric I de França s'alien contre el Comte de Troyes, Eudes II de Blois, que s'ha aliat amb els nobles feudals de l'Illa de França contra el rei de França occidental i reivindica el Comtat de Borgonya. El rei de França ataca Sens i Conrad ataca Borgonya.[3]
- 7 de juliol: Tractat de Merseburg. Miecislau II Lambert de Polònia renuncia a la dignitat reial i restitueix les marques de Lusàcia i Meissen al Sacre Imperi Romanogermànic La Pomerània s'independitza. Polònia es divideix en tres zones, de les quals Miecislau esdevé el sobirà a canvi del suport a Conrad II.
- Estiuː Batalla de Soknasund a Tryggve Olavson, suposat fill del rei noruec Olav I Tryggvason que s'havia revoltat juntament amb la noblesa noruega contra Sven Alfivason, que havia estat nomenat Jarl de Noruega pel seu pare, Canut el Gran, governant del regne del Mar del Nord, desde l'any 1029 va morir quan va ser derrotat.[9]
- 5 de desembre: Un terratrèmol major (de més de 7 M) a la vall del Jordà devasta moltes ciutats de la regió de Palestina i moren més de 70.000 persones degut al tsunami que provoca.[10]
- Romaː El papa Benet IX va ser expulsat de Roma després de només un any de mandat, però va poder tornar més tard aquell mateix any.
Àsia
[modifica]- Estiu: Els Gaznèvides conquereixen la ciutat de Benarés a l'Índia.[4]
Naixements
[modifica]Península ibèrica
[modifica]- abril - Lleó, regne de Lleó: Urraca de Lleó, infanta, filla de Ferran I de Lleó (m.1101).
Europa
[modifica]- Aosta: Sant Anselm de Canterbury (o 1034, m. 1109), filòsof, teòleg i sant per a les esglésies catòliques, luteranes i anglicanes (m.1109). Fou arquebisbe de Canterbury entre els anys 1093 i 1109.[11]
- (aprox.) Conan II, duc de Bretanya entre els anys 1040 i 1066.[12]
- (aprox.) Judit de Flandes, comtessa de Northúmbria i després duquesa de Baviera pels seus sengles matrimonis amb Tostig Godwinson i Welf I.[13] Destaca per haver posseït molts manuscrits il·lustrats que va llegar a l'Abadia de Weingarten.
Sant Teobald de Provins neix l'any 1033
Àsia
[modifica]
El filòsof neoconfusionista xinès Cheng Yi neix l'any 1033 - Fujiwara no Atsuie (m. 1090), noble, músic i poeta de Gagaku.[16]
- Fujiwara no Tadaie, home d'estat, polític, monjo, poeta i calígraf japonès.[17]
Defuncions
[modifica]Països Catalans
[modifica]- València, Taifa de València: Ibn Al-Thahabi, enciclopedista, químic i metge àrab conegut per haver escrit la primera enciclopèdia de la medicina ordenada alfabèticament. Va néixer a Oman, va viure a Bàssora, Pèrsia i al final s'assentà a Balànsiya.[18]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 2 de febrer: Monestir de Ganos, Imperi Romà d'Orientː John VIII bar Abdoun, Patriarca d'Antioquia i cap de l'Església Ortodoxa Siríaca des de l'any 1004.[19]
- 11 d'abril Merewith Bisbe de Wells des del 1024 i abat de l'abadia de Glastonbury.[20]
- 11 de maig: Ebles I de Roucy, Comte de Roucy entre els anys 1000 i 1033 i Arquebisbe de Reims des del 1021.[21]
- Balduí II de Boulogne, comte de Boulogne.
- Sant Melchisedec I, primer primat de l'Església Ortodoxa Georgiana des de l'any 1010. És un sant de l'església ortodoxa.[22]
- Otó Bolesławowic (n. 1000) noble de la Dinastia polonesa Piast, fill de Boleslau I de Polònia. Fou sobirà d'una part de Polònia (segurament, Silèsia) l'any 1032.[23]
El Catholicos, primer patriarca de l'església ortodoxa georgiana mor l'any 1033 - Tryggvi el Pretendent, cabdill viking.
Àsia
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «El mundo en el año 1033 d. C.» (en castellà). [Consulta: 5 gener 2026].
- ↑ 2,0 2,1 Sismondi, Jean Charles Léonard Simonde de. Histoire des Français (en francès). H. Dumont, 1836.
- ↑ 3,0 3,1 Etudes Sur Le Regne de Robert Le Pieux (996-1031) (en francès). Slatkine, p. 382.
- ↑ 4,0 4,1 Tripathi, Rama Shankar; Tripathi, Rama S. History of Kanauj: To the Moslem Conquest (en anglès). Motilal Banarsidass Publishing House, 1989, p. 292. ISBN 978-81-208-0404-3.
- ↑ Derville, Alain. Quarante générations de Français face au sacré: Essai d'histoire religieuse de la France (500-1500) (en francès). Presses Univ. Septentrion, 2006-03-21, p. 186. ISBN 978-2-85939-933-7.
- ↑ Boyett, Jason. Pocket Guide to the Apocalypse (en anglès). Relevant Media Group, 2005-03. ISBN 978-0-9760357-1-8.
- ↑ Rousset, Paul «Raoul Glaber interprèle de la pensée commune au XIe siècle». Revue d'histoire de l'Église de France, 36, 127, 1950, pàg. 5–24. DOI: 10.3406/rhef.1950.3084.
- ↑ Courtépée, Claude. Histoire abrégée du duché de Bourgogne depuis les Eduens, les Lingons et les Séquanois, jusqu'à la réunion de la province à la couronne sous Louis XI à l'usage du collège de Dijon (en francès). J. Causse, 1777, p. 208.
- ↑ Mediaeval Scandinavia, Vol. 14, University of Aberdeen. Centre for Scandinavian Studies, Brepols, 2004, p. 205.
- ↑ «NCEI Global Historical Hazard Database» (en anglès). Arxivat de l'original el 2024-11-27. [Consulta: 5 gener 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Anselm von Canterbury - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 5 gener 2026].
- ↑ Howarth, David Armine. 1066: The Year of the Conquest (en anglès). Baker & Taylor, CATS, 2008-07-10, p. 98-99. ISBN 978-1-4395-1242-5.
- ↑ Gablé, Rebecca. El segundo reino: Aventura e intriga en la Edad Media. (en castellà). Maeva, 2010-07-15. ISBN 978-84-92695-54-6.
- ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Saint Theobald». [Consulta: 5 gener 2026].
- ↑ A Source Book in Chinese Philosophy (en anglès). Princeton University Press, 2008-09-02, p. 545. ISBN 978-1-4008-2003-0.
- ↑ MyungJae Moon «日本古典文學과 日本文化의 敎育 - 孝와 家에 대하여 -». Journal of Japanese Studies, null, 68, 6-2016, pàg. 27–45. DOI: 10.15733/jast.2016..68.27. ISSN: 1225-6277.
- ↑ Sho: Pinselschrift und Malerei in Japan vom 7.-19. Jahrhundert : Ausstellung des Museums für ostasiatische Kunst in der Kunsthalle Köln 25. Okt. bis 7. Dez. 1975. [Katalog.] (en alemany). Museen der Stadt Köln, Museum für ostasiatische Kunst, 1975.
- ↑ El Hassen Sid Ahmed El Habib; Hamed Abdulkarem Hamed Al-Bazeli «Al-Sharṭ al-Jazāʾī wa-Atharuhu fī ʿUqūd al-Istisnāʿ wa-al-Salam: Dirāsah Fiqhiyyah Iqtiṣādiyyah». Indonesian Journal of Islamic Literature and Muslim Society, 10, 1, 22-09-2025, pàg. 81–106. DOI: 10.22515/islimus.v10i1.12547. ISSN: 2528-1224.
- ↑ Ciggaar, Krijna Nelly; Metcalf, David Michael. East and West in the Medieval Eastern Mediterranean: Antioch from the Byzantine Reconquest Until the End of the Crusader Principality (en anglès). Peeters Publishers, 2006, p. 365. ISBN 978-90-429-1735-4.
- ↑ The heads of religious houses, England and Wales, I, 940-1216. 2nd ed. Cambridge, U.K. ; New York: Cambridge University Press, 2001, p. 222. ISBN 978-0-521-80452-3.
- ↑ Monumenta Germaniae historica. Scriptorum. Tomus 23, Chronica aevi suevici / ed. Georgius Heinricus Pertz,... (en francès), 1925-1933.
- ↑ McGuckin, John Anthony. The Encyclopedia of Eastern Orthodox Christianity (en anglès). John Wiley & Sons, 2010-12-15, p. 273. ISBN 978-1-4443-9254-8.
- ↑ Szczur, Stanisław. Historia Polski: Średniowiecze. Kraków: Wydawn. Literackie, 2002, p. 80. ISBN 978-83-08-03272-5.
- ↑ «LLYWELYN ap SEISYLL (died 1023), king of Deheubarth and Gwynedd | Dictionary of Welsh Biography». [Consulta: 5 gener 2026].
- ↑ van Arendonk. Débuts de l'imamat zaidite au Yemen. BRILL, 1960-06-01. ISBN 978-90-04-66032-8.
- ↑ «AḤMAD INALTIGIN» (en anglès americà). Encyclopaedia iranica. [Consulta: 5 gener 2026].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1033