1030
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1030 (mxxx) |
| Islàmic | 421 – 422 |
| Xinès | 3726 – 3727 |
| Hebreu | 4790 – 4791 |
| Calendaris hindús | 1085 – 1086 (Vikram Samvat) 952 – 953 (Shaka Samvat) 4131 – 4132 (Kali Yuga) |
| Persa | 408 – 409 |
| Armeni | 479 |
| Rúnic | 1280 |
| Ab urbe condita | 1783 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1000 1010 1020 - 1030 - 1040 1050 1060 | |
| Anys | |
| 1027 1028 1029 - 1030 - 1031 1032 1033 | |
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià. És el primer any de la Dècada del 1030, el vint-i-novè any del segle xi del segon mil·lenni.
Durat aquest any es funden les ciutats de Tartu a Estònia i de Kaunas a Lituània; el Regne de Geòrgia lluita contra Shaddalis juntament amb l'emir de Tblisi i s'acaba el Califat de Còrdova. Hi neixen Vsèvolod de Kíev i Idris II de l'Emirat de Màlaqa i traspassa el rei Olaf II el Sant de Noruega.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1030 són Conrad II del Sacre Imperi, i, el papa Joan XIX, Romà III Argir, Robert II el Piadós de França, Beremund III de Lleó Esteve I d'Hongria i Rodolf III de Borgonya. Els Governants més poderosos del món islàmic són Ali az-Zahir al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marbuban del Califat Abbàssida i Mahmud de Ghazna (fins el 30 d'abril, quan mor). A Amèrica, Tecpancaltzin és el rei dels tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichen-Itza.[1]
Vers l'any 1030 s'inicia un important període de arrabassaments als camps que fa créixer la producció agrícola a Europa. Difusió dels conreus de cereals i vinya i incorporació d'avenços tecnològics com el Molí hidràulic i les eines de ferro que substitueixen progressivament les de fusta.[2]
Esdeveniments
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- Comença la construcció de la catedral romànica de Barcelona.[3][2]
- Muhammad ibn Abd Allah esdevé nou emir d'Alpont.[3] Això significa l'inici de la sobirania de l'emirat d'Alpont.[2]
Aquestes monedes d'Abu Kalijar són monedes búyides (actual Iran) de l'any 1030
Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent
[modifica]Al comtat de Cerdanya, Conflent i Berga:[5]
- El comte Guifré II de Cerdanya, Berga i Conflent rep 300 sous dels aloers d'Oceja a canvi de perdonar-els les multes que li devien.
La comtessa de Flandes, Ogiva de Luxemburg mor el 21 de febrer de 1030 
Gertruda de Saxònia, comtessa i duquessa de Saxònia i comtessa d'Holanda néix aproximadament a l'any 1030 
El sultà Mahmud de Ghazna mor el 30 d'abril l'any 1030
_Graven_en_gravinnen_van_Holland_en_Zeeland_(serietitel)_Principes_Hollandiae_et_Zelandiae_(serietitel),_RP-P-1906-2536.jpg)
_MET_AD-37.193a.jpg)
Península ibèrica
[modifica]- Vers l'any 1030 s'introdueix la Regla de sant Benet als monestirs com San Juan de la Peña i San Salvador de Leire auspiciat per Sanç III de Pamplona.[2]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Febrer: Miecislau I de Polònia ataca la regió entre els rius Saale i l'Elba.[7]
Sant Mique de Siscu de Còrsegan es construeix l'any 1030
- 29 de juliol: Olaf II de Noruega mor en la batalla de Stiklestad entre cristians i pagans. Els anglesos i danesos guanyen a Olaf Haralsson que intentava reconquerir el seu regne. Al Regne de Noruega s'obre un període d'anarquia que finalitzarà l'any 1201. Olaf és reconegut com sant i s'aconsegueix la cristianització de Noruega. Poc després Canut II de Dinamarca nombre el seu fill Sven Knutsson rei de Noruega (ho serà fins a l'any 1035).[10] Després de la derrota, Harald III de Noruega, germanastre d'Olaf i futur rei de Noruega fuig a Nóvgorod (on participa a la campanya militar contra Polònia) i a Constantinoble (1034) abans de fer de Guàrdia varega a Atenes (1040).[11]
L'abadia de Sant Pere d'Ottmarsheim, es construeix a l'entorn de l'any 1030 - 26 de desembre: Guillem VI d'Alvèrnia cedeix el seu dret de fer moneda al Bisbe de Clarmont.[13]
- Es cremen vius diversos seguidors del catarisme a Itàlia
.png)
Enric I de França i Robert I de Borgonya es revolten contra el seu pare Robert II el Piadós de França. Robert ocupa les ciutats de Beaune i Avallon i Enric ataca Dreux. El rei francès acudeix a Borgonya, on signarà la pau amb els seus fills.[14]
- L'Emirat de Sicília emprèn incursions militars contra el catepanat d'Itàlia (Itàlia romana d'Orient) entre els anys 1030 i 1031.[15]
El Khan mongol Qaïdu el Vell néix l'any 1030 - Berenguer de Tours torna a Tours després d'haver estudiat amb el bisbe i erudit Fulbert de Chartres. Esdevé director de l'escola del capítol de Saint-Martin, on adquireix una alta reputació com matemàtic, metge, poeta i teòleg.[17]
- El comte Balduí I de Flandes presideix una assemblea de Pau i Treva de Déu a Douai.[18]
- Els russos emprenen Expedicions dels rus al mar Caspi entre els anys 1030 i 1032. Ataquen el Tabaristan i l'Adharbaydjan. Remonten el ri Riu Kura per donar suport el regent de Gandja, que està en un conflicte contra el seu germà.[19]
.jpg)
Àsia
[modifica]
El gran príncep de Kíiv Vsevolod I néix l'any 1030 - 30 d'abril: A la mort de Mahmud de Ghazna, l'imperi dels Gaznèvides comprèn l'Afganistan, el Khorasan, Pèrsia, el Panjab i una part de Sind. Es seu fill Muhammad ibn Mahmud el succeix al tron abans que el seu germà, Massud I ibn Mahmud, el traïs i l'empresonés.[21]
- Octubre: Massud I succeeix al seu germà Muhàmmad al front de l'Imperi Ghaznèvida i continua la política de ràtzies fins la final del seu regnat, l'any 1040.[22]
- Avicenna escriu el Cànon de la medicina, una enciclopèdia mèdica de cinc volums que representa la síntesis més destacada de la medicina en el món medieval i islàmic.[2]
Naixements
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- Berta de Roergue, Comtessa de Roergue i senyora feudal del Comtat de Gavaldà. Filla i successora d'Hug I de Roergue. El 1051 es casa amb Robert II d'Alvèrnia però mor sense descendència. A la seva mort, l'any 1065 els seus comtats passen a Guillem IV de Tolosa.[23]
- Sant Ferran d'Aragó (m. 1082), sant llegendari, suposat bisbe de Caiazzo (Campània).
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 26 de juliol: Sant Estanislau de Cracòvia, Bisbe de Cracòvia des del 1072 al 1079, quan mor assassinat pel rei Boleslau II de Polònia.[24]
- 11 d'agost:Gerard I de Lorena, Comte de Metz (1048-1070) i duc de Lorena (1048-1070).[25]
- (aprox.) Adalbert II de Ballenstedt, noble alemany que esdevé Comte de Nordthunge
- Adelaida d'Eilenburg, marquesa consort d'Àustria pel seu matrimoni amb Ernest d'Àustria. Adelaida era membre de la Casa de Wettin.
- (aprox.) Sant Bru de Colònia, monjo fundador de l'Orde de la Cartoixa.[26]
- Conan II, duc de Bretanya i comte de Rennes entre els anys 1040 i 1066. Membre de la Dinastia de Rennes.
- Esteve d'Aroz, primer embre de la Casa d'Aroz, comtes de Borgonya i del Franc Comtat.
- Sant Gualter de Pontoise (aprox.), religiós, filòsof i retòric, venerat com a sant pels catòlics.[27]
- Jofré II de Mayenne (m. 1098), baró de Mayenne.[28]
- Sant Gerland d'Agrigent, Bisbe d'Agrigent des del 1088.[29]
- Gertruda de Saxònia, comtessa consort de Frísia Occidental i comtessa consort de Flandes. Regent de Frísia Occidental durant la minoria d'edat del seu fill.[30]
- Guerech II de Cornualla (aprox), Bisbe de Nantes, fill il·legítim d'Alan Canhiart, comte de Cornualla.[31]
- Guillem d'Hirsau, monjo benedictí abat d'Hirsau que va portar les reformes de Cluny a Aleanya i que es va posicionar al costat del papa durant la Lluita de les Investidures. Músic, compositor, teòleg i astrònom.[32]
- Bayeux: Guillem de Saint-Calais (aprox.), eclesiàstic i administrador anglonormand, conseller dels primers reis normands d'Anglaterra. Biste de Durham des del 1080 fins el 1096.
- Guiu I de Ponthieu (aprox.). comte de Ponthieu entre els anys 1053 i 1100.
- Gembloux: Sigebert de Gembloux, monjo, historiador de l'església, teòleg, cronista, hagiògraf i sacerdot catòlic de l'Orde de Sant Benet.[33]
- Manegold de Lautenbah (aprox.). Filòsof i escriptor medieval alemany que va participar a la Lluita de les Investidures a favor del papa.
- Sant Anicet de Nóvgorod, monjo ortodox. bisbe de Nóvgorod. Sant catòlic i ortodox.[34]
- Romà IV Diògenes, Emperador romà d'Orient entre els anys 1067 i el 1071 pel seu matrimoni amb l'emperadriu vídua Eudòxia Macrembolitissa. Abans havia estat duc de Sàrdica, quan va fer atacs als petxenegs.[35]
- Sigebert de Gembloux, monjo de l'abadia de Gemblàcum i historiador.[36]
- Silvestre de la Guerche (m. 1096), senyor de La Guerche-de-Bretagne i bisbe de Rennes des del 1076 a la seva mort.[37][38]
- Vsèvolod de Kíev, Gran Príncep de la Rus de Kíev entre els anys 1078 i 1093 i príncep de Pereiàslav entre els anys 1054 i 1073.[39]
Àsia
[modifica]- 21 de juliol: Kyanzittha, rei de Pagan (actual Myanmar) entre els anys 1084 i 1113. Ha passat a la història per haver construit importants temples.[40]
- Fujiwara no Korefusa (m. 1096), calígraf japonès.
- Qaidu (aprox), Kan mongol, avantpassat de Genguis Kan.[41]
Necrològiques
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- 31 de gener: Guillem V d'Aquitània el Gran duc d'Aquitània i comte de Poitou des de l'any 990. Mecenes, fundador de la catedral de Poitiers. Converteix la cort d'Aquitània en el centre d'erudicció d'Occitània.[42]
- Dénia, Emirat de Dàniyya`, Ibn Darraj al-Qastallí, poeta andalusí d'origen amazic, escriptor de poesia àulica i panegírics. Després de viure a Còrdova, a a viure a la Emirat de Saraqusta, a l'Emirat de Balànsiya i a l'Emirat de Dàniyya. Acompanyà a Almansor en els seus atacs al Regne de Lleó i al Comtat de Barcelona.[43]
Península ibèrica
[modifica]Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 10 de gener: Thietmar de Saxònia Oriental (n. 990). Marquès de Saxònia Oriental des del 1015.[44]
- 21 de febrer: Ogiva de Luxemburg, filla de Frederic de Luxemburg i Comtessa de Flandes pel seu matrimoni amb Balduí V de Flandes des del 1012.
- 27 de gener: Adalberó de Laon,[45] noble de la Casa de les Ardenes, bisbe de Laon des de l'any 977. Poet i escriptor, acusat d'adulteri amb la reina Emma d'Itàlia (declarat innocent). Donà suport al canvi de dinastia al Regne de França, lliurant a Carles de Lotaríngia, últim hereu legíti de la Dinastia carolíngia a Hug Capet.[46] Psteriorent es va aliar amb Eudes I de Blois contra Hug I per posar a Lluís de Baixa Lotaríngia al tron. Però Hug Capet va fer fracassar la temptativa i Adalberó va ser deposat del bisbat en el sínode de Pavia l'any 998.[47] Per aquestes accions obté la reputacio de Vetulus Traditor (vell traïdor).
- 10 de març: Güelf d'Altdorf comte de la Suàbia de l'antic llinatge dels Güelfs.[48]
- 29 de juliol: Sant Olaf II de Noruega mor a la batalla de Stiklestad quan intenta recuperar el Regne de Noruega contra Canut II de Dinamarca.[49]
- 17 d'agost: Ernest II de Suàbia duc de Suàbia des de l'any 1015, membre de la Casa de Babenberg.[50]
- Cú Mara mac Maic Liac, poeta irlandès sobirà d'Olllamh Eren.
- Gauzlí de Fleury, eclesiàstic francès, abat de Saint-Benoît-sur-Loire des del 1004 i Arquebisbe de Bourges des de l'any 1013.[51]
- Gormlaith, reina irlandesa de Dublin i York degut a que es va casar amb Amlaíb Cuarán, rei víking fins que aquest va morir l'any 981. L'any 999, després de la deerrota del seu fill Sigtrygg a la Batalla de Glen Mama, es va casar amb Brian Boru, rei de Muster i Gran rei d'Irlanda.[52][53]
Àsia
[modifica]- Febrer, Esfahan: Miskawayh, teòleg, poeta, filòsof, historiador i moralista persa de Rayy en llengua àrab.[54]
- 30 d'abril: A la mort de Mahmud de Ghazna, l'imperi dels Gaznèvides comprèn l'Afganistan, el Khorasan, Pèrsia, el Panjab i una part de Sind.[21]
- Al-Mu'id li-Din Allah, imam (sobirà) de l'estat Zaidita del Iemen des de l'any 1027.[55]
- ( o 1029) Håkon Eiriksson, Jarl de Lade i rei vassall de Noruega sota el govern de Canut II de Dinamarca.[56]
- Sant Joaquim de Korsun, primer bisbe de Nóvgorod des del 989. Segons les cròniques, procedia del Rus de Kíev.[57]
- Cresimir III de Croàcia, rei de Croàcia des de l'any 1000, de la dinastia Trpimirović . Des de l'any 1020 co-regnava Croàcia amb el seu germà Goslau de Croàcia.[58]
- Romà de Poznań, bisbe de Poznan des de l'any 1012.[59]
- Skapti Þóroddsson, Skald (poeta) i Lagman (jutge) islandès.
- Tadg in Eich Gil Ua Conchobair, regi de Connacht, al nord-oest d'Irlanda des de l'any 1014.[60]
- Torstein Knarresmed, constructor de vaixells víking. Va tenir un paper destacat a la batalla de Stiklestad, quan va salvar la vida de Thorir Hund que liderava la batalla contra el rei norueg.[61]
Referències
[modifica]- 1 2 «El mundo en el año 1030 d. C.» (en castellà). [Consulta: 1r gener 2026].
- 1 2 3 4 5 Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 95. ISBN 978-84-297-5668-5.
- 1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Ménage, Gilles. Histoire de Sablé. Première partie par Monsieur Ménage (en francès). chez Pierre Le Petit, 1683, p. 68.
- 1 2 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 161. ISBN 978-84-17116-89-7.
- ↑ Pladevall, Antoni. Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i d'Osona, 1975, p. 49-50.
- ↑ Manteuffel, Tadeusz. The Formation of the Polish State: The Period of Ducal Rule, 963-1194 (en anglès). Wayne State University Press, 1982. ISBN 978-0-8143-1682-5.
- ↑ Toulouze, Eva; Perrot, Jean; Kehayov, Petar; Léonard, Jean-Léo. Etudes finno-ougriennes N° 38 (en francès). L'Harmattan, 2007-04. ISBN 978-2-296-03250-7.
- ↑ Kristó, Gyula. Histoire de la Hongrie médiévale. Tome I: Le temps des Arpads (en francès). Presses universitaires de Rennes, 2000. ISBN 978-2-86847-533-6.
- ↑ Bas, Philippe Le. Suède et Norwége (en francès). Firmin Didot frères, 1838, p. 518.
- ↑ d'histoire, Université libre de Bruxelles Section. Voyages et voyageurs à Byzance et en Occident du VIe au XIe siècle: actes du colloque international organisé par la Section d'histoire de l'Université libre de Bruxelles en collaboration avec le Département des sciences historiques de l'Université de Liège (5-7 mai 1994) (en francès). Librairie Droz, 2000, p. 121. ISBN 978-2-87019-278-8.
- ↑ Presle, Wladimir Brunet de; Blanchet, Alexandre. Grèce depuis la conquête romaine jusqu'à nos jours (en francès). Didot, 1860, p. 191.
- ↑ public, Société des historiens médiévistes de l'enseignement supérieur. L'argent au Moyen âge (en francès). Publications de la Sorbonne, 1998. ISBN 978-2-85944-350-4.
- ↑ Etudes Sur Le Regne de Robert Le Pieux (996-1031) (en francès). Slatkine, p. 80.
- ↑ Bréhier, Louis. Vie et mort de Byzance (en francès), 1946. ISBN 9781412357.
- ↑ Schmidt, Charles. Histoire et doctrine de la secte des cathares ou albigeois (en francès). J. Cherbuliez, 1849, p. 21. ISBN 978-0-524-08722-0.
- ↑ Nouveau dictionnaire de la conversation; ou, Répertoire universel ... sur le plan du Conversation's lexicon ... Par une Société de Littérateurs, de Savants et d' Artistes ... (en francès). Librairie-Historique-Artistique, 1844, p. 214.
- ↑ Mazel, Florian. 888-1180. Féodalités (en francès). Editions Gallimard, 2019-11-01. ISBN 978-2-07-279896-2.
- ↑ Galstyan, Garik. Les intérêts géopolitiques russes dans la région caspienne: Rivalités anciennes, enjeux nouveaux (en francès). Editions L'Harmattan, 2007-11-01, p. 30. ISBN 978-2-296-18062-8.
- ↑ Jayyusi, Salma K.; Holod, Renata; Petruccioli, Attilio; Raymond, Andre. The City in the Islamic World, Volume 94/1 & 94/2 (en anglès). BRILL, 2008, p. 242. ISBN 978-90-04-16240-2.
- 1 2 Desplaces, Eugène Ernest. Biographie universelle (Michaud) ancienne et moderne ... (en francès). Madame C. Desplaces, 1865.
- ↑ E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam 1913-1936 (en anglès). BRILL, 1987. ISBN 978-90-04-08265-6.
- ↑ Barrau, Hippolyte de (1794-1863) Auteur du texte. Documens historiques et généalogiques sur les familles et les hommes remarquables du Rouergue, dans les temps anciens et modernes / par H. de Barrau (en francès), 1853-1860.
- ↑ «Estanislau de Cracòvia | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2026].
- ↑ «Gerard of Châtenois | duke of Lorraine | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-23.
- ↑ «Bru de Colònia | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Walter, von Pontoise - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 2 gener 2026].
- ↑ Renoux, Annie «Mayenne : de la villa au castrum (VIle-XIIIe s.)». Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 144, 1, 2000, pàg. 211–231. DOI: 10.3406/crai.2000.16113.
- ↑ «San Gerlando di Agrigento» (en italià). [Consulta: 2 gener 2026].
- ↑ Kerroux, Louis Gabriel Florence. Abrégé De L'Histoire De La Hollande Et Des Provinces-Unies: Depuis Les Tems Les Plus Anciens Jusqu'A Nos Jours, Volum 1 (en francès), 1778, p. 80
- ↑ La grande encyclopédie inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts - volum XXIV, pàg. 730 - París (1885-1902).
- ↑ Calmet, Augustin. Histoire universelle, sacree et profane, depuis le commencement du monde jusqu'a nos jours (en francès). Renaud Doulssecker, 1761, p. 141-145.
- ↑ «Sigebert Of Gembloux | Monasticism, Carolingian, Abbot | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-06-14.
- ↑ Погодин М. П. Древняя русская история до монгольского ига. М., 1999 г. ISBN 5-300-02727-8 С. 249
- ↑ «Romà IV Diògenes | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2026].
- ↑ Soler i Nicolau, A. «La Correspondència d'Ottavio Pantagato», 2000.
- ↑ Frédéric Morvan, , Spézet, éditions Coop Breizh, 2014 (ISBN 9782843466700), p. 275 Genealogia dels La Guerche.
- ↑ Abbé Amédée Guillotin de Corson, , vol. 1, Mayenne, Éditions Régionales de l'Ouest, 1997 (ISBN 2855540836), p. 54-55 Sylvestre De La Guerche.
- ↑ Francis Dvornik, Les Slaves, histoire, civilisation de l'Antiquité aux débuts de l'Époque contemporaine. Éditions du Seuil, Paris (1970), « La Russie de Kiev » pàg. 171-228.
- ↑ (en) GE Harvey, History of Burma, Londres, Frank Cass & Co. Ltd., 1925, p. 23–24
- ↑ Kessler, P. L. «Kingdoms of Central Asia - Mongols» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2026].
- ↑ «William V | duke of Aquitaine | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-10-29.
- ↑ Garulo, Teresa. La literatura árabe de Al-Andalus durante el siglo XI. Madrid: Hiperión, 1998. ISBN 978-84-7517-501-0.
- ↑ Thompson, James Westfall. Feudal Germany, Volume II. New York: Frederick Ungar Publishing Co., 1928.
- ↑ WYARD, Robert. Histoire de l'Abbaye de Saint-Vincent de Laon ... publieé, annotée et continuée par l'abbé Cardon, et l'abbé A. Mathieu (en francès), 1858.
- ↑ Edmond Pasta, Hugues Capet, roi de France, Albin Michel, 1966, pàg. 148
- ↑ Laurent Theis Robert le Pieux, Librairie Acédémique Perrin, 1999, p. 76.
- ↑ «Welf-2-Graf von Altdorf + 1030». [Consulta: 2 gener 2026].
- ↑ «Olaf II de Noruega | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Ernst II. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 2 gener 2026].
- ↑ «Gauzlí de Fleury | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2026].
- ↑ Ni Mhaonaigh, Maire «Tales of Three Gormlaith's in Medieval Irish Literature». Ériu, 52, 2002, pàg. 18.
- ↑ Ni Mhaonaigh, Maire. Brian Boru: Ireland's Greatest King?. Stroud: Tempus, 2007, p. 45–46.
- ↑ «Ibn Miskawayh | Persian Philosopher, Historian, Scientist | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-05-21.
- ↑ H.C. Kay, Yaman; Its Early Medieval History. London 1892, p. 229.
- ↑ «Hl. Nikolai ortodokse kirke - Olav den hellige - Norges evige konge». Arxivat de l'original el 2010-04-08. [Consulta: 2 gener 2026].
- ↑ ‘’Novgorodskaya pervaya letopis starshego i mladshego izvodov,’’(hereafter NPL) A. N. Nasonov, ed.(Moscow: Academy of Sciences of the Soviet Union, 1950), pp.159-160, 163, 552.
- ↑ Fine (Jr), John V. A., When Ethnicity Did Not Matter in the Balkans: A Study of Identity in Pre-Nationalist Croatia, Dalmatia, and Slavonia in the Medieval and Early-Modern Periods, Ann Arbor: University of Michigan Press, 2006, p. 274-278
- ↑ Wojciech Kętrzyński, Studyja nad dokumentami XII wieku, (Roczniki Akademii Umiejętności, Lwów 1891), p. 31.
- ↑ Moody, Martin et Byrne 2011, Kings of Connacht to 1224, p. 138.
- ↑ Krag, Claus; Bandlien, Bjørn «Tore Hund» (en noruec). Norsk biografisk leksikon, 10-09-2025.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1030