Gipsy Kings

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióGipsy Kings
Gipsy Kings.jpg
El grup en concert a Brusseŀles el 2007
Dades base
Tipus entitat grup de música
Gènere artístic Rumba catalana, Pop
Història
Fundació 1978 a Arle i Montpeller, Provença
Membres anteriors Canut Reyes
Chico Bouchikhi
Andre Reyes
Jacques Baliardo
Maurice Baliardo
Pablo Reyes
Patchaï Reyes
Jorge Trasante
Bruno "Niño" Baliardo
Xavier Padilla
Discogràfica Elektra, Nonesuch, Columbia/SME
Format per Nicolas Reyes
Tonino Baliardo

Web www.gipsykings.com
Facebook: thegipsykings Twitter: RealGipsyKings
Modifica dades a Wikidata

Els Gipsy Kings (Reis Gitanos en anglès) són un grup musical de flamenc, salsa i pop de les ciutats d'Arle i Montpeller, a la Provença, que interpreta les seves cançons principalment en llengua castellana amb accent andalús. Malgrat que els membres del grup van néixer a Occitània, la seva família prové de gitanos catalans que havien fugit de Catalunya arran de la Guerra Civil Espanyola.[1] Són coneguts per haver acostat la rumba catalana a públics de tot el món. Originalment, el grup es va anomenar Los Reyes.

Criats dins la cultura gitana, els Gipsy Kings han conservat el català com a llengua materna i han adoptat el castellà per a cantar, costum estès entre els gitanos catalans de França des de fa dècades.[2] La música dels Gipsy Kings té un estil particular de rumba amb aires flamencs i influències pop, i ha estat descrita com un lloc on «el flamenc espanyol i la rapsòdia gitana es troben amb la salsa i el funk».[3] Moltes cançons seves s'adapten a danses com ara la salsa i la rumba.

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

A mitjan dècada de 1960, els cosins Ricardo Baliardo -conegut com a Manitas de Plata- i José Reyes formaren un duet[4] que començà a popularitzar la rumba flamenca arreu del món (entre els seus fans hi havia Miles Davis i Pablo Picasso).[5] Quan decidiren de separar-se i anar cadascú pel seu costat, José Reyes, el cantant del duet, va crear un grup propi compost pels seus fills, al qual va anomenar "Los Reyes". Aquesta formació va començar a Arle durant la dècada de 1970 i va desenvolupar la seva activitat com a grup gitano, viatjant arreu de França i tocant en casaments, festivals i als carrers. Aviat, els germans Nicolas i Andre Reyes, fills de José, es varen unir als seus cosins Jacques, Maurice i Tonino Baliardo (nebots de Manitas de Plata).[3][hist 1]

El 1977, Los Reyes varen publicar l'àlbum Gitan poète sota el nom de "José Reyes et Los Reyes avec Chico Bouchikhi". Més tard, varen començar a ser contractats per a afegir color a les festes de la gent de classe alta a llocs com ara Saint Tropez (el 1978, Chico i Nicolas varen ser convidats a tocar-hi durant la festa d'aniversari de Brigitte Bardot), però els seus dos primers àlbums varen obtenir poc de ressò. Fins aleshores, els Gipsies tocaven el flamenc tradicional, enriquit amb el toc de la guitarra de Tonino Baliardo i la veu de Nicolas Reyes. José Reyes es va morir el 1979,[5] poc abans que la banda que havia ajudat a crear es fes mundialment famosa. En aquells moments, el grup ja havia canviat el seu nom original pel de Gipsy Kings, el qual van adoptar pel fet que la seva forma de vida era la pròpia dels gitanos i, al mateix temps, com a homenatge al seu cognom (Kings vol dir Reyes en anglès).

Èxit[modifica | modifica el codi]

Nicolas Reyes cantant amb els Gipsy Kings el 1995

El grup va esdevenir popular gràcies el seu tercer àlbum, Gipsy Kings (1987), que incloïa les cançons "Djobi Djoba", "Bamboléo" i la balada romàntica "Un Amor". El tema més famós del disc, i potser del grup, era Bamboléo, revisió de la versió d'un popurri de Caballo viejo (un clàssic de Veneçuela) i la tornada de la cançó homònima de la brasilera Carmen Miranda que Julio Iglesias havia realitzat amb el títol Caballo Viejo (Bamboleo). L'àlbum Gipsy Kings assolí un gran èxit a Europa i a l'Àfrica, així com a l'Orient Mitjà. El disc es va llançar als EUA el 1989 i va passar 40 setmanes a les llistes, un dels pocs àlbums en castellà que ho havia fet mai fins al moment.[6] Al mateix temps, els Gipsy Kings esdevenien el primer grup gitano a aconseguir un disc d'or als EUA. A més, varen guanyar les Victoires de la música de grup el 1990. Un any després, el 1991, es va descobrir que Jahloul Chico Bouchikhi, aleshores líder del grup, havia registrat la marca a nom seu. Llavors la resta de components del grup el despatxaren i recuperaren legalment la propietat del nom. Chico, però, va crear tot seguit la seva pròpia banda amb el nom de "Chico and the Gypsies", amb el qual va poder continuar la seva carrera de forma reeixida.

Els Gipsy Kings varen interpretar "I've Got No Strings" per a l'àlbum recopilatori i de vídeo de la Disney Simply Mad About the Mouse (1991). La seva versió de "Hotel California" era un exemple de guitarra flamenca ràpida i de ritmes compassats: va aparèixer a la pel·lícula dels germans Coen The Big Lebowski (1998).[7] La pel·lícula del 2010 Toy Story 3 incloïa la seva versió de "You've Got a Friend in Me", una versió en castellà titulada "Hay un Amigo en Mi" i executada amb un clar estil flamenc.[8]

La banda ha estat criticada pels puristes del flamenc, però Nicolas Reyes va dir un cop en una entrevista que el món del flamenc no està pas en una gran forma i que el grup està orgullós del seu èxit; l'àlbum Compas conté música flamenca més tradicional.[9]

Durant anys, al bar "Le Penalty" del centre d'Arle, regentat per un nebot dels membres del grup, s'hi podia admirar una extensa mostra de fotos i discografia dels Gipsy Kings.

Projectes individuals[modifica | modifica el codi]

Alguns dels membres individuals del grup han publicat els seus propis àlbums. El 1988, Canut Reyes va publicar el seu projecte en solitari Boléro. Des d'aleshores ha publicat un segon àlbum titulat Gitano (2012). Andre Reyes va gravar un àlbum en solitari el 1992, però mai el va llançar oficialment. Algunes còpies no autoritzades varen ser-ne adquirides pels fans i publicades en línia. Tonino Baliardo va publicar el seu propi àlbum instrumental, Essences, el 2001, un àlbum que es reedità el 2003.

Col·laboracions[modifica | modifica el codi]

Els Gipsy Kings han col·laborat amb molts artistes de renom. Entre d'altres, "Speaking of Dreams" amb Joan Baez el 1990, un duet de "My Way" amb Francis Cabrel el 1993, una versió del One Love de Bob Marley cantada amb el seu fill Ziggy Marley, i la cançó de Georges Reyes "Donde está el amor" amb Nicolas Reyes el 2006. També varen interpretar "Get Up!" amb Captain Jack i varen realitzar una versió de "Long Train Running" dels Doobie Brothers amb Bananarama dins el seu àlbum Pop Life, sota el pseudònim Alma de Noche.

El grup ha col·laborat també amb Chicago (1995) i amb Goran Bregovic (a l'àlbum Champagne for Gypsies).

Membres[modifica | modifica el codi]

Els Gipsy Kings al Zelt-Musik-Festival de Friburg de Brisgòvia el 2016

Els Gipsy Kings han estat formats des de sempre per membres de dues famílies emparentades: els Reyes i els Baliardo.[10] Els germans Reyes són fills de José Reyes i, tots ells, nebots de Manitas de Plata.[a]

Chico Bouchikhi, gendre de José Reyes, fou també membre fundador del grup, però l'abandonà després de l'àlbum Mosaïque per a crear el seu propi grup Chico & The Gypsies.[11][12]

Notes
  1. A data de 2015, els únics membres fundadors o originaris del grup que hi romanen són Nicolas Reyes i Tonino Baliardo; les notícies de l'actual gira promocional anuncien les actuacions del grup com a "The Gipsy Kings (featuring Nicolas Reyes and Tonino Baliardo)".

Estil musical[modifica | modifica el codi]

Els Gipsy Kings a Teheran el 2016

L'estil dels Gipsy Kings és tan característic que actualment s'anomena gipsy tota aquella música que segueix les seves pautes.[13] El grup és en gran part responsable d'haver portat a un públic global els sons del flamenc progressiu orientat al pop.

Josep Mathieu Jojo, gitano català nascut a Montpeller el 1944 i parent dels Reyes, afirma en una entrevista al llibre Els gitanos catalans de França (Eugeni Casanova, 2016) que l'estil musical dels Gipsy Kings és en gran mesura obra seva.[13] Segons Jojo, qui resideix al barri montpellerí de Figuerolles, de jove mesclava música francesa i cubana amb la rumba catalana d'en Peret, posant-hi també elements del flamenc (tarantes, malaguenyes, etc.) i els ho ensenyava als joves Reyes. Paul Reyes, membre fundador del grup, corrobora aquesta història i afirma que ell i els seus germans van aprendre a tocar amb músics de Montpeller -entre ells Jojo i un altre que es deia Tonino- i que la música dels Gipsy Kings és el resultat de barrejar la rumba, el flamenc i el tango. Gran admirador d'en Peret, Paul Reyes cita en el seu català septentrional unes declaracions que va fer el músic mataroní en un programa radiofònic: «Jo sóc creat la rumba, però els Gipsy Kings l'han ficat dins el món entier».[14]

Tècnicament parlant, els Gipsy Kings presentaven des d'un començament una combinació de guitarristes esquerrans i dretans; tres dels germans Reyes (Nicolas, Andre, i Patchaï) toquen la guitarra amb l'esquerra, i toquen guitarres esquerranes (i de vegades, dretanes) fetes amb les cordes per a dretans (és a dir, amb la corda "E" baixa a baix), mentre que Diego Baliardo toca una guitarra esquerrana que està preparada per a esquerrans (és a dir, amb la corda "E" baixa a dalt). Juntament amb els dretans Canut i Paul Reyes i Paco Baliardo, aquests guitarristes se centren a lliurar els ritmes principals de suport, mentre que els compassos més complexos són interpretats pel guitarrista dretà i convencional Tonino Baliardo.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Àlbums[modifica | modifica el codi]

Com a "José Reyes et Los Reyes"
  • 1974: José Reyes & Los Reyes (àlbum epònim)
  • 1977: Gitan poète
  • 1978: L'amour d'un jour
Com a "Los Reyes"
  • 1982: Fête des Saintes Maries de la Mer
  • 1991: Hommage à José Reyes
Àlbums d'estudi
Àlbums en directe
  • 1992: Live – Nominat per a Premi Grammy com a Best World Music Album
  • 2014: Gipsy Kings Live
Àlbums recopilatoris

DVDs[modifica | modifica el codi]

Els Gipsy Kings actuant en un partit Portugal-Argentina el 2011

Concerts[modifica | modifica el codi]

  • 1989: Live at the Royal Albert Hall – concert filmat per a la gira mundial de l'àlbum Gipsy Kings
  • 1990: Live au Zénith de Paris (no comercialitzat, amb extractes visibles a YouTube) – concert enregistrat el gener de 1990 a la sala Zénith de París durant la gira de Mosaïque
  • 1991: US Tour 1990 – filmat per Freddy Hauser, un concert del juliol de 1990 al Greek Theatre de Los Angeles durant la gira de l'àlbum Mosaïque
  • 1996: Live at Wolf Trap (no comercialitzat, amb extractes al documental Tierra Gitana i alguna rara còpia en circulació) – concert enregistrat al Wolf Trap de Washington el 1995
  • 2005: Live at the Kenwood House of London – concert durant l'àlbum Roots

Altres[modifica | modifica el codi]

  • 1990: Fuego! The videos – recopilatori de vídeos dels Gipsy Kings

Documentals[modifica | modifica el codi]

  • 1996: Tierra Gitana de Hart Perrey – història dels Gipsy Kings des dels suburbis d'Arle a la dècada de 1950 fins als seus èxits a les sales de concerts nord-americanes

Altres aparicions[modifica | modifica el codi]

  • 1999: "Captain Jack Feat. The Gipsy Kings – Get Up!" (senzill)
  • 2009: Zorro – A New West End Musical By The Gipsy Kings (banda sonora)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Segons una altra font, els Reyes i els Baliardo es varen ajuntar per a tocar després que Nicolas, Canut i Paul Reyes es trobessin amb els germans Tonino, Paco i Diego Baliardo durant un pelegrinatge a les Santes Maries de la Mar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Roden, Christina. «Nicolas Reyes talks about the history and future of The Gipsy Kings» (en anglès). rootsworld.com. Rhythm Music Magazine, octubre 1997. [Consulta: 12 desembre 2014].
  2. Casanova 2016: «Capítol 13. Alès, Arles, Marsella» p. 383-386
  3. 3,0 3,1 Sullivan, Steve. Encyclopedia of Great Popular Song Recordings (en anglès). Scarecrow Press, 2013, p. 143–145. ISBN 978-0-8108-8296-6. 
  4. Casanova, Eugeni. «Kendji, Manitas i els gitanos catalans de França». vilaweb.cat. Vilaweb, 12-12-2014. [Consulta: 12 desembre 2014].
  5. 5,0 5,1 «About» (en anglès). gipsykings.com. Gipsy Kings. [Consulta: 12 setembre 2017].
  6. Gray, Louise. The No-Nonsense Guide to World Music (en anglès). New Internationalist, 2009, p. 23–25. ISBN 978-1-906523-70-1. 
  7. Jones, Jenny M. The Big Lebowski: An Illustrated, Annotated History of the Greatest Cult Film of All Time (en anglès). Voyageur Press, 2012, p. 136. ISBN 978-0-7603-4279-4. 
  8. «Los Gipsy Kings graban un tema para 'Toy Story 3'» (en castellà). Demasiado Cine, 05-05-2010.
  9. Wald, Elijah. Global Minstrels: Voices of World Music (en anglès). Routledge, 2007, p. 192–194. ISBN 978-0-415-97929-0. 
  10. «Gipsy Kings - the long-awaited, all-inclusive, ultimate FAQ» (en anglès). gipsykings.net, 26-10-2002. [Consulta: 20 setembre 2017].
  11. «Biographie» (en francès). chico.fr, 1995. [Consulta: 20 setembre 2017].
  12. Bouchikhi, Chico. «Chico des Gypsies vous a répondu» (en francès). laprovence.com. «on remplissait des salles et des stades et on en avait jamais les revenus qui correspondaient»
  13. 13,0 13,1 Casanova 2016: «Capítol 11. Montpeller» p. 321-325
  14. Casanova 2016: «Música» p. 263-265
  15. «Grammys 2014: The complete list of nominees and winners» (en anglès). Los Angeles Times, 26-01-2014 [Consulta: 28 gener 2015].
Bibliografia

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gipsy Kings Modifica l'enllaç a Wikidata