Francis Cabrel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancis Cabrel
Cabrel.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Agen (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantautor, guitarrista i artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1974 Modifica el valor a Wikidata –
GènereChanson Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficCBS Records International (en) Tradueix
Columbia Records Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webfranciscabrel.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0127784 Youtube: UC6tPQkAmFCXSZGu89KzbNaA Spotify: 5uo5NwSONVNfvSHHMQrHAv iTunes: 296102 Last fm: Francis+Cabrel Musicbrainz: 9476ee3c-ede2-46e8-ae24-ce2db54b5df3 Songkick: 368153 Discogs: 349249 Allmusic: mn0000153563 Deezer: 670 Modifica el valor a Wikidata
Francis Cabrel en plena actuació (2007)

Francis Cabrel (Agen, 23 de novembre de 1953) és un cantant, autor, compositor i intèrpret francès. Esdevingué un dels cantants més apreciats a l'escena francesa arran de l'èxit de la seva cançó Je l'aime à mourir el 1979. El 2011, la cantant colombiana Shakira recuperà la versió espanyola d'aquest èxit, La quiero a morir, barrejant-la amb la francesa.

Biografia[modifica]

Francis Cabrel va nàixer a Agen el 1953 al si d'una família modesta provinent del Friül; el seu pare treballava en una fàbrica de galetes i la mare en una cafeteria. Es va criar a Astafòrt on s'havia instal·lat la família. Va ser quan féu tretze anys que s'interessà per la música després de sentir la cançó de Bob Dylan Like a Rolling Stone a la ràdio. Per Nadal d'aquell mateix any, un oncle li regalà una guitarra i així començà a tocar cançons de diversos cantants i cantautors estatunidencs com ara Bob Dylan, Neil Young i Leonard Cohen. Uns quants anys més tard, el 1970, participà en la creació de diversos grups de música folk rock però aquests no perduraren gaire temps.

Àlbums editats[modifica]

  • 1977. Les murs de poussière
  • 1979. Les chemins de traverse
  • 1980. Fragile
  • 1981. Carte postale
  • 1987. Cabrel 77/87
  • 1989. Sarbacane
  • 1994. Samedi soir sur la Terre
  • 1999. Hors-saison
  • 2004. Les beaux dégâts
  • 2007. L'essentiel/1977-2007
  • 2008. Des roses et des orties
  • 2012. Vise le ciel
  • 2015. In extremis
  • 2020. À l'aube revenant

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francis Cabrel

Vegeu també[modifica]