Setge d'Arle (508)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgSetge d'Arle (508)
Campanyes franques a Aquitània (507-509)
Campanyes franques a Aquitània (507-509)
Data 507-508
Localitat Arle
Resultat Victòria ostrogoda
Setge d'Arle (França)
Setge d'Arle
Setge d'Arle
Setge d'Arle
Coord.: 43° 40′ 36″ N, 4° 37′ 40″ E / 43.67667°N,4.62778°E / 43.67667; 4.62778
Bàndols
merovingis
burgundis
Regne de Tolosa
Regne dels Ostrogots
Comandants en cap
Clodoveu I Ibba
Baixes
30.000

El setge d'Arle de 508 fou un combat entre merovingis i burgundis, que pretenien ocupar la Provença, i els visigots del Regne de Tolosa, que van tenir el suport del Regne dels ostrogots.

Antecedents[modifica]

Després de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, els francs van crear el Regne franc sota la dinastia merovíngia, i volien expulsar els visigots de la Gàl·lia pel seu arrianisme.[1] Ajudat pel clergat catòlic i les poblacions gal·les dominades pels arrians visigots i burgundis, i induït per la seva dona Clotilde de Borgonya, que volia venjar el seu pare Khilperic II de Burgúndia, Clodoveu I va decidir-se a atacar el Regne de Burgúndia el 500.[2]

Després de la seva derrota en la Batalla de Dijon,[2] Gundebald abandonà Dijon i fugí al sud, perseguit per Clodoveu i Godegisil, deixant Lió i Viena del Delfinat a Clodoveu, i finalment el va esperar a Avinyó, on va ser encalçat, on va signar la pau a canvi de fer-se tributari i cedir Viena del Delfinat al seu germà.[2] Però fou finalment derrotat i mort pel seu rival, quan aquest va atacar la capital el 502.[3]

El setge[modifica]

Probablement a la tardor de 507, en tornar de la campanya a Septimània, la ciutat fou assetjada per una coalició de burgundis reforçats amb francs, però lluny de donar la benvinguda a aquests invasors, es defensà dels atacs amb molta energia.

Temorós que la inestabilitat a la Gàl·lia s'estengués a Itàlia, Teodoric el Gran va enviar un exèrcit, que va sortir cap a la Provença el 24 de juny 508, comandat per Ibbas, per assegurar la frontera a l'est del Roine i el sud del Durance, i prengué Marsella.[4]

Una acció vigorosa del general Tuluin va repel·lir els atacants en el marge dret i permeté el control del pont de Constantí, que connecta la ciutat amb l'illa de la Camarga, al nord de la ciutat, als peus de les muralles. Les tropes franques i borgonyones van aixecar el setge amb una gran derrota, perdent 30.000 soldats.[5] Els ostrogots van tornar a la ciutat i portaren una enorme quantitat de presos que ompliren la basílica i fins a la casa del bisbe, i Cesari d'Arle va haver de fondre la plata de l'església per alliberar els captius.[6]

Conseqüències[modifica]

Teodoric el Gran va donar suport a Amalaric com a rei dels visigots, i va enviar Ibba a combatre Gesaleic, prenent Carcasona i Narbona el 509, obligant-lo a refugiar-se a Barcino, on fou atacat i deposat el 510.[7]

Referències[modifica]

  1. Historia Francorum (en llatí). llibre 2. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Strauss, Gustave Louis M. Moslem and Frank; or, Charles Martel and the rescue of Europe (en anglès), 1854, p. 99. 
  3. Strauss, Gustave Louis M. Moslem and Frank; or, Charles Martel and the rescue of Europe (en anglès), 1854, p. 100. 
  4. Mathisen, Ralph W.; Shanzer, Danuta. The Battle of Vouille, 507 CE: Where France Began (en anglès). Walter de Gruyter, 2012, p. 126. ISBN 1614511276. 
  5. Klingshirn, William E. Caesarius of Arles: The Making of a Christian Community in Late Antique Gaul (en anglès). Cambridge University Press, 1994, p. 111. 
  6. Malnory, Arthur. Saint Césaire, évêque d'Arles: 503-543 (en francès), p. 96. 
  7. Arnold, Jonathan J. Theoderic, the Goths, and the Restoration of the Roman Empire (en anglès). ProQuest, 2008, p. 248. ISBN 0549818022.