Batalla de Tolbiac

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgBatalla de Tolbiac
Batalla de Tolbiac, per Paul-Joseph Blanc (1881)
Batalla de Tolbiac, per Paul-Joseph Blanc (1881)
Data primavera del 496
Localitat Zülpich
Resultat Decisiva victòria franca
Batalla de Tolbiac (França)
Batalla de Tolbiac
Batalla de Tolbiac
Batalla de Tolbiac
Coord.: 50° 42′ 0″ N, 6° 39′ 0″ E / 50.70000°N,6.65000°E / 50.70000; 6.65000
Bàndols
Francs Alamans
Comandants en cap
Clodoveu I

La batalla de Tolbiac es va lliurar entre els francs de Clodoveu I i els alamans, i la seva data és tradicionalment fixada el 496. El lloc de Tolbiac o Tulpiacum és normalment donada com Zülpich, a 60 quilòmetres a l'est de l'actual frontera germano-belga.

Antecedents[modifica]

Després de la caiguda de l'imperi Romà d'Occident, els francs van crear el Regne franc sota la dinastia merovíngia, van subjugar les altres tribus germàniques i van crear un imperi sota la dinastia merovíngia, i volien expulsar als visigots de la Gàl·lia pel seu arrianisme.[1] En l'època de Sigebert el Coix, la pau, fins i tot la cooperació, entre els francs salis i els francs renans va retornar. Sigebert no va participar en la batalla de Soissons en el moment de la campanya contra Siagri, al contrari dels altres reis francs: la seva missió era de protegir la defensa dels regnes francs contra els alamans.[2] El 496, aquests últims envairen el seu regne i Sigebert va cridar a Clodoveu al seu socors.

La batalla[modifica]

Els dos cosins lliuraren el combat a Tolbiac, desfent i rebutjant als alamans. Sigebert fou ferit al genoll en el transcurs de la batalla, ferida que li va comportar una coixera i el qualificatiu de «Coix».[3]

Conseqüències[modifica]

Aquesta victòria contra els alamans sembla haver-se saldat amb un guany territorial, el de la regió Metz. En efecte aquesta regió a les mans dels alamans cap al 480, va formar després part de la Francia Rinensis, segons el Cosmògraf de Ravenna, que tenia probablement les seves informacions del geògraf ostrogot Atanarid, que va escriure les seves obres entre 496 i 507.[4][5] A canvi de la seva ajuda, va enviar una part del seu exèrcit, dirigit pel seu fill Cloderic, a ajudar a Clodoveu a combatre a Alaric II, rei dels visigots a Vouillé, i després a conquerir l'Aquitània.[3]

Una altra conseqüència va ser la conversió de Clodoveu I al catolicisme,[cal citació] després d'un llarg període de reflexió, el que li va portar el suport dels cristians veïns, juntament amb la dels clergues influents. A més, va permetre a Clodoveu emprendre conquestes i croades per cristianitzar als seus nous territoris o esborrar l'arrianisme, considerats heretges pel clergat.

Referències[modifica]

  1. Historia Francorum (en llatí). llibre 2. 
  2. Werner, 1984, pàg. 338
  3. 3,0 3,1 Settipani, 1989, pàg. 126
  4. Staab, 1997 pàg. 555-556.
  5. Rouche, 1996, pàg. 181.

Bibliografia[modifica]

  • Karl Ferdinand Werner, Les Origines, avant l'an mil, 1984
  • Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (ISBN 2-906483-28-1).
  • Michel Rouche, Clovis, Éditions Fayard, 1996 (ISBN 2-213-59632-8).
  • Franz Staab (de), « Les royaumes francs au Ve siècle » dans Clovis - Histoire et Mémoire - Actes du colloque international d'histoire de Reims, vol. 1, Presses Universitaires de la Sorbonne, desembre 1997 (ISBN 2-84050-079-5) parcialment en línia a [1], pàgs. 541-566.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Tolbiac Modifica l'enllaç a Wikidata