Vélez-Rubio
| Tipus | municipi d'Espanya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Andalusia | ||||
| Província | província d'Almeria | ||||
| Capital | Vélez-Rubio | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 6.685 (2025) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 282 km² | ||||
| Altitud | 838 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Miguel Martínez-Carlón Manchón | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 04820 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 04099 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | velezrubio.es | ||||
Vélez-Rubio és una localitat de la província d'Almeria. L'any 2005 tenia 7.037 habitants. La seva extensió superficial és de 282 km² i té una densitat de 25,0 hab/km². Les seves coordenades geogràfiques són 37° 39′ N, 2° 04′ O. Està situada a una altitud de 847 metres i a 175 quilòmetres de la capital de la província, Almeria. Està a uns 105 km d'Almería i a 42 de Lorca, a la vall del Guadalentín, afluent del Sangonera.
Demografia
[modifica]| 1997 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 6.508 | 6.502 | 6.519 | 6.472 | 6.592 | 6.756 | 6.905 | 7.037 | 7.025 | 7.053 |
Història
[modifica]A la rodalia de la ciutat s'ha trobar un cementiri prehistòric, pintures rupestres i un gran nombre de monedes i objectes d'art romanes. Sota els àrabs fou part de la kura de Tudmir i va donar suport a la revolta d'Úmar ibn Hafsun però fou sotmesa per Abd-ar-Rahman III el 925. Al-Idrissí la situa a l'iqlim o districte de Bajjana juntament amb Almería, Berja i Purchena.
Al segle xiii quan l'infant Alfons (futur Alfons X el Savi) va conquerir Lorca, marcava la frontera del regne de Granada. Fou conquerida el 1437 per Alonso Yáñez Fajardo però recuperada pels musulmans el 1447 i fou residència del rei nassarita Abu Abd Allah Muhammad XII al-Zaghal. El 1488 fou conquerida definitivament pel rei Ferran el Catòlic que en va donar la senyoria a Pedro Fajardo, primer marquès de Dos Vélez, anomenats Vélez Rojo i Vélez Blanco, el primer reanomenat Vélez-Rubio mentre el segon, a uns 5 km de distància de l'anterior, conservà el nom de Velez-Blanco.
