Vés al contingut

Pere I d'Hongria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Pere I».
Plantilla:Infotaula personaPere I d'Hongria
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1011 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1046 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (34/35 anys)
Székesfehérvár Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPécs Cathedral (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Hongria
1044 – 1046 (mort en el càrrec)
← Sámuel Aba – Andreu I d'Hongria →
Rei d'Hongria
1038 – 1041 (provació)
← Esteve I d'Hongria – Sámuel Aba → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, monarca Modifica el valor a Wikidata
Partitpolític abans de l'aparició dels partits polítics Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaOrsèols Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJudith de Schweinfurt
Tuta von Formbach Modifica el valor a Wikidata
ParesOtto Orseolo Modifica el valor a Wikidata  i Grimelda d'Hongria Modifica el valor a Wikidata
GermansFrozza Orseolo Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Pere I d'Hongria (Venècia, 1011-?, 1046), conegut com a Pere Orseolo o Pere el Venecià (en hongarès: I. (Velencei) Péter, en llatí: Pietro Orseolo), va ser rei d'Hongria del 1038 al 1041 i el 1044 fins a la seva mort dos anys més tard.

Era fill del duc de Venècia Otó Orseolo i Maria, germana del primer rei d'Hongria Esteve I. A la mort sense descendència del seu tiet (el seu únic fill Emeric havia mort el 1031 en un accident de cacera) va heretar el tron hongarès.

Va continuar amb les polítiques el rei Esteve i va intentar reforçar la presència del cristianisme al regne. El 1040 Pere va ser enderrocat per Samuel Aba i va fugir a Alemanya, on Enric III d'Alemanya el va acollir malgrat la seva antiga enemistat. Samuel Aba perseguí els seus partidaris i derogà moltes de les seves lleis. Bretislau I va perdre al seu antic aliat i Enric va preparar una altra campanya a Bohèmia. El 15 d'agost de 1041, gairebé exactament un any després de la seva última expedició, Enric va aconseguir fer entrar les tropes alemanyes a Bohèmia per tres columnes: Messien, Baviera i Àustria. Quan els exèrcits van arribar a Praga, Bretislau es va rendir i es va sotmetre a Enric mitjançant un tractat de pau signat a Ratisbona pagant-li 8.000 lliures com a compensació.[1] A partir d'aleshores Bretislau va ser fidel a Enric i estigué sovint a la seva cort i a les seves campanyes.

Amb l'ajut del futur emperador Enric III d'Alemanya va tornar al país per recuperar el poder el 1044 després de la batalla de Ménfő. Però Pere no va ser capaç d'afermar el control del seu regne. Va haver de fer front a conspiracions dels nobles i revoltes dels pagans. Finalment els rebels el van capturar prop de Zámoly en 1046, el van deixar cec i morí poc després.[2]

Pere no s'havia casat i no deixà descendència. Fou succeït per Andreu I, d'una branca secundària de la dinastia Arpad.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Steinhoff, Friedrich. Das Königthum und Kaiserthum Heinrich III. Eine verfaszungsgeschichtl (en alemany). Deuerlich, 1865, p. 18.
  2. ↑ Engel, Pál. «The Realm of St Stephen». A: A History of Medieval Hungary, 895-1526 (en anglès). I.B.Tauris, 2001, p. 47. ISBN 978-0-85773-173-9.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_I_d%27Hongria&oldid=36590281»