1038
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1038 (mxxxviii) |
| Islàmic | 429 – 430 |
| Xinès | 3734 – 3735 |
| Hebreu | 4798 – 4799 |
| Calendaris hindús | 1093 – 1094 (Vikram Samvat) 960 – 961 (Shaka Samvat) 4139 – 4140 (Kali Yuga) |
| Persa | 416 – 417 |
| Armeni | 487 |
| Rúnic | 1288 |
| Ab urbe condita | 1791 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1000 1010 1020 - 1030 - 1040 1050 1060 | |
| Anys | |
| 1035 1036 1037 - 1038 - 1039 1040 1041 | |
L'any 1038 és un any comú començat en diumenge. És el novè any de la dècada del 1030 i el trenta-vuitè any del segle xi i del segon mil·lenni.
Durant l'any 1038 el comte Ermengol III inicia el seu govern al Comtat d'Urgell i hi ha un terratrèmol a Shaanxi que provoca més de 23.000 víctimes.[1] Durant l'any neix Sanç II de Castella i Lleó i traspassen Esteve I d'Hongria i Ermengol II d'Urgell.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1038 són Conrad II del Sacre Imperi, i el papa Benet IX, Miquel IV el Paflagoni de l'Imperi Romà d'Orient, Enric I de França, Harold Peu de Llebre d'Anglaterra, Hardecanut de Dinamarca, Beremund III de Lleó , Pere Orsèol I d'Hongria , i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Muhammad ibn Mahmud és l'emperador de l'Imperi de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.[1]
A la Península itàlica l'emperador del Sacre Imperi Conrad II continua fent atacs als nobles díscols del Regne d'Itàlia i Jordi Maniaces conquereix l'est de Sicília per l'Imperi Romà d'Orient, però aquest imperi pateix derrotes al Caucas. Després de la mort del rei Esteve I, a Hongria comença un període de lluites entre els possibles hereus a la corona. Els reis de Dinamarca i Noruega fan un acord per tornar a conquerir Anglaterra. Al món islàmic, Toghril Beg esdevé el cap dels turcs seljúcides i a Àsia, l'imperi Tangut s'independitza de l'Imperi Liao.
1038 als Països Catalans i a Occitània
[modifica]El fet més destacat dels actuals Països Catalans és l'inici del govern del comte Ermengol III d'Urgell que succeeix al seu pare Ermengol II a la seva mort.
Odó de Poitiers també comença el seu govern en el Comtat de Poitiers i el Ducat d'Aquitània després de la mort del seu germanastre Guillem VI d'Aquitània sense fills.[2]
Esdeveniments
[modifica]
Països catalans i Occitània
[modifica]- 4 de juny, Breda: Guerau I de Cabrera i la seva muller Ermessenda de Montsoriu funden el monestir benedictí de Sant Salvador de Breda
- 31 d'agost, Vic, Comtat d'Osona: es consagra la Catedral de Vic i s'acaba la construcció de la catedral romànica.[3]
- Fi de la construcció de la catedral romànica de Girona.[3]
- Ermengol III, hereta el Comtat d'Urgell.[1]
- Joan Gualbert funda l'abadia i l'Orde de Vallombrosa.
- 15 de desembre: Odó de Poitiers esdevé comte de Poitiers i duc d'Aquitània després de la mort de Guillem VI d'Aquitània.[4]
Península ibèrica
[modifica]
Sant Gotard, bisbe de Hildeshei va morir l'any 1038
.jpg)
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 18 de gener: Guerra a l'arxidiòcesi de Bourgesː El vescomte de Déols massacra la milície que s'havia format l'any 1031 per assegurar la Pau i Treva de Déu a Châteauneuf-sur-Cher.
- 26 de març: L'emperador Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic celebra la Pasqua a Spello.[6]
- 14 de maig, Càpua: Conrad II entra a la ciutat i deposa el príncep de la ciutat Pandulf IV de Càpua acusat d'espoli pels monjos de l'Abadia territorial de Montecassino i nomena al príncep de Salern Guialmar IV com el seu successor.[7]
Santa Emma de Lesum mor l'any 1038 - 10 d'agost: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic rep l'investidura dels ducs de Suàbia i d'Alemanya a Ulm.[9]
- 11 d'agost: Conrad II torna a creuar els Alps després que els senyors italians li demanen que continui la guerra contra Milà.[6]
- 15 d'agost, Hongria. Després de la mort del rei sant Esteve I d'Hongria, comencen lluites intestines pel control del poder dels diferents pretendents al tron. Aquests demanen el suport dels emperadors romà d'Orient i del sacre imperi. Esteva, sense hereu directe, havia decidit que el seu successor havia de ser el venecià Pere Orsèol, fill de la seva germana i del Dux de Venècia. Aquest s'enfronta al seu cosí, Samuel Aba, fill d'un príncep búlgar.[10] El futur rei d'Hongria, Andreu I d'Hongria fuig i es refugia a Kíiv, on s'uneix en matrimoni amb la filla de Iaroslau I el Savi, Anastàsia.[11]
- Tardorː Enric II del Sacre Imperi és associat a la corona de Borgonya pel seu pare, l'emperador Conrad II a la dieta imperial de Solothum.[12]
- El germà de l'emperador romà d'Orient Miquel IV, Constantí, és derrotat en una expedicio militar al Caucas.[8]
- El duc Bretislau I de Bohèmia envaeix Polònia (1038-39). Marxa sobre Gniezno i s'emporta a Praga les despulles de Sant Adalbert. Silèsia és incorporada a Bohèmia entre els anys 1038 i 1054.[13]
El rei Kyiso de la dinastia Pagan de Birmània mor l'any 1038
Àsia
[modifica]- 28 de març: Finalitza el període dels Gueonim i de les acadèmies talmúdiques de Babilònia quan mor el rabí Haï Gaon.[15]
- Agostː Toghril Beg I conquereix Nixapur que formava part de l'imperi gaznèvida de Massud I ibn Mahmudi esdevé cap dels turcs Seljúcides (fins a l'any 1063).[16]
- Xinaː el regne dels tanguts s'independitza de l'Imperi Liao. El rei Yuánhao funda l'Imperi Tangut (Xixia) a la riba del Riu Groc.[17]
Naixements
[modifica]Península ibèrica
[modifica]- Còrdovaː Isaac ibn Ghiyyat (aprox), rabí, comentador bíblic, codificador de la llei judaica, filòsof i poeta litúrgic d'Al-Àndalus. Va establir una escola rabínica a l'Emirat de Granada.[18]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Salern: Pietro Pappacarbone, sant italià[19]
- Rostislau de Tmutarakan (m. 1066) príncep de la dinastia ruríkida de la Rus de Kíev. Era fill de l'hereu de Iaroslau I de Kíev, Vladimir de Nóvgorod, que va morir abans que el seu pare. Del seu oncle rep l'encàrrec de governar la frontera occidental de les terres de la Rus de Kíev (Volínia i el Principat de Galítsia), que governarà entre els anys 1057 i 1064.[20]
- (aprox.) Balduí I de Guînes (m. 1091) Comte de Guînes.[21]
- (aprox.) Alatri, Estats Pontificis: Hug d'Alatri (m. 1120 o 1121) cardenal-diaca de Santa Maria in Via Lata italià nomenat pel papa Pasqual II. Fou auditor del palau del Vaticà i canceller de la Santa Església.
Necrològiques
[modifica]Països Catalans i Occitània
[modifica]- Ermengol II, comte d'Urgell.[22]
- (aprox.) Guillem VI d'Aquitània, comte de Poitiers (Guillem IV) i duc d'Aquitània des de l'any 1030.[23]
Península ibèrica
[modifica]- Habús ibn Maksan, segon emir de Granada des de l'any 1019 o 1020.[24]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 23 d'abril: Liudolf de Frísia, Comte de Brunsvic i de Derlingau i marquès de Frísia, de la dinastia dels Brunònides.[25]
- 5 de maig: Sant Gotard de Hildesheim (n. 960), bisbe de Hildesheim, sant catòlic.[26]
- 18 de juliol: Gunilda de Dinamarca (n. vers 1020) princesa danesa de la dinatia de Jelling. Fou reina consort d'Alemanya des de l'any 1036 pel seu matrimoni amb Enric III del Sacre Imperi. Era filla de Canut II de Dinamarca.[27]
- 27 de juliol: Herman IV de Suàbia, duc de Suàbia des de l'any 1030 a la seva mort, membre de la dinastia dels Babenbert.[28]
- Agostː Enric I de Lovaina, comte de Lovaina i de Brussel·les des de l'any 1015.[29]
- 15 d'agost: Esteve I d'Hongria, fundador del Regne d'Hongria[30]
- Finals d'octubre o inicis de novembreː Aethelnoth arquebisbe de Canterbury des de l'any 1020, membre de la Casa de Wessex.[31]
- 5 de desembre, Lieja, Principat de Lieja: Reginard de Lieja, príncep-bisbe del mateix principat
- 20 de desembre: Brihtheah bisbe de Worcester des de l'any 1033.[32]
- Budic de Nantes (n. vers 1000)ː comte de Nantes des de l'any 1004 fins a la seva mort.[33]
- Ealdred II de Bernícia, comte de Bernícia des dels inicis de la dècada del 1020 fins a la seva mort.[34]
- Santa Emma de Lesum (n. 975-980) comtessa venerada com a santa. Muller de Liudger de Saxònia.[35]
- Fèlix de Rhuys (n. vers 970), monjo bretó, abat de l'abadia de Sant Gildas de Rhuys des de l'any 1008.[36]
La comessa Adelaida de Normandia mor l'any 1038
Àsia
[modifica]- 28 de març: Haï Gaon, rabí i mestre jueu de Babilònia.[15]
- 6 de juliol: Ōnakatomi no Sukechika (n. 954) poeta i pintor sacerdot shinto japonès. Forma part de la llista dels trenta-sis poetes immortals de l'Edat Mitjana.[37]
- Octubreː Abu Nu`aym (n. 948), teòleg del xafiisme.[38]
- 21 de desembre: Wang Zeng, home d'estat xinès, gran conceller entre els anys 1022 i 1029 i 1035 i 1037.[39]
- Abu Mansur al-Tha'alibi escriptor, erudit i compilador persa en llengua àrab.[40]
- Kyiso (n. vers 1000), rei del Regne de Pagan des de l'any 1021.[41]
- Nasr ibn Sàlih emir mirdàsida d'Alep des de l'any 1029 fins a la seva mort.[42]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1038
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «El mundo en el año 1038 d. C.» (en castellà). [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «Aquitaine, Dukes». Genealogia. [Consulta: 9 gener 2026].
- 1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Histoire du Poitou et des pays charentais: Deux-Sèvres, Vienne, Charente, Charente-Maritime. Clermont-Ferrand: De Borée, 2001. ISBN 978-2-84494-084-1.
- ↑ Palenzuela, Vicente A. Alvarez. Historia de España de la Edad Media (en castellà). Grupo Planeta (GBS), 2002, p. 258. ISBN 978-84-344-6668-5.
- 1 2 Wolfram, Herwig. Conrad II, 990-1039: Emperor of Three Kingdoms (en anglès). Penn State Press, 2010-11-01, p. 133. ISBN 978-0-271-04818-5.
- ↑ Delarc, Odon Jean Marie. Les Normands en Italie Depuis les Premières Invasions Jusqu'à L'Avénement de S: Grégoire VII. (859-862, 1016-1073) (en francès). Adegi Graphics LLC, 1999. ISBN 978-1-4212-0372-0.
- 1 2 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p.
- ↑ May, Emmanuel. Histoire militaire de la Suisse depuis l'annee 468 de la fondation de Rome jusqu'a la conclusion de la paix perpetuelle avec la couronne de France en 1516.-t.5-6.Histoire militaire des Suisses au service de France.-t.7.Histoire militaire des Suisses aux services de la Maison d'Autriche, d'Espagne, et la Maison de Savoye et de Venise, qu'aux services non avoues.-t.8.Histoire militaire des Suisses aux services de Hollande, de Naples, de l'Ordre de s. Jean dit de Malthe, et des papes (en francès), 1788, p. 239.
- ↑ Engel, Pál. The Realm of St Stephen: A History of Medieval Hungary, 895-1526 (en anglès). Bloomsbury Academic, 2005-07-22. ISBN 978-1-85043-977-6.
- ↑ Leib, Bernard. Rome, Kiev Et Byzance a la Fin Du Onzieme Siecle (en francès). Burt Franklin Publisher. ISBN 978-0-8337-2060-3.
- ↑ Haeghen, Philippe Van der. Recherches historiques concernant la souveraineté des empereurs d'Allemagne sur le Vivarais du 9e siècle au 14e (en francès). Benezech et Carrière, 1860, p. 23.
- ↑ religieux, Centre européen de recherches sur les congrégations et ordres. Maisons de Dieu et hommes d'église: florilège en l'honneur de Pierre-Roger Gaussin (en francès). Université de Saint-Etienne, 1992, p. 149. ISBN 978-2-86272-023-4.
- ↑ Alexander, Michael V. C.. Three Crises in Early English History: Personalities and Politics During the Norman Conquest, the Reign of King John, and the Wars of the Roses (en anglès). Bloomsbury Publishing PLC, 1998-08-20. ISBN 978-0-7618-1188-6.
- 1 2 Inc, Encyclopaedia Britannica. Encyclopedia of World Religions (en anglès). Encyclopaedia Britannica, Inc., 2008-05-01, p. 405. ISBN 978-1-59339-491-2.
- ↑ René Grousset, L'Empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan , Paris, Payot, 1965
- ↑ Mote, F. W.. Imperial China, 900–1800 (en anglès). Harvard University Press, 2003-11-15, p. 182. ISBN 978-0-674-01212-7.
- ↑ «IBN GHAYYAT, ISAAC BEN JUDAH - JewishEncyclopedia.com». [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «San Pietro I (Pappacarbone)» (en italià). [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «Князья Перемышленские и Галицкие». [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ Chesne, André Du. Histoire généalogique des maisons de Guines d'Ardres, de Gand et de Coucy et quelques autres familles illustres qui y ont été alliées... (en francès). ed Sébastien Cramoisy, 1631, p. 7.
- ↑ «Ermengol II d’Urgell | enciclopedia.cat». [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «Les Comtes de Poitiers». [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ Sarr Marroco, Bilal J.J.. La Granada Zirí (1013-1090). Análisis de una Taifa Andalusí (tesi doctoral) (en castellà). Granada: Universidad de Granada, 2009, p. 132-139. ISBN 978-84-692-2726-8.
- ↑ «Bruno von Brunswick» (en anglès). fmg.ac. MedLands. [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «Saint Gotthard» (en anglès). Britannica. [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Kunigunde - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Hermann IV. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Heinrich I., von Löwen - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «Esteve I d’Hongria | enciclopedia.cat». [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «Aethelnoth» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «Bishop Brihteag [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «Brittany. Dukes of Brittany» (en anglès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ Williams, Ann; Smyth, Alfred P.; Kirby, D. P.. A biographical dictionary of dark age Britain: England, Scotland, and Wales, c. 500-c. 1050. Londres: Seaby, 1991, p. 117. ISBN 978-1-85264-047-7.
- ↑ Biographie, Deutsche. «Emma, von Lesum - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ Rio, Bernard. Le livre des saints bretons. Rennes: Éditions "Ouest-France", 2016. ISBN 978-2-7373-6950-6.
- ↑ «大中臣輔親 千人万首». [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ Encyclopaedia of Islam. 1: A - B / ed. by ... H. A. R. Gibb. reprint, 1986. ISBN 978-90-04-08114-7.
- ↑ (en xinès) Toqto'a et al, eds. (1345). Song Shi (宋史) (història dels Song), ch. 210-211
- ↑ Muhammad (al-Tha'alibi), Abu Mansur 'Abd al-Malik ibn. Histoire des rois des Perses par Abou Mansour 'Abd al-Malik ibn Mohammad ibn Ismaùîl al-Tha'alibi, historien et philologue arabe de la Perse (a.h.350-430) (en francès). Apa-Oriental Press, 1979.
- ↑ Harvey, G.E. (1925), History of Burmaː From the Earliest Times to 10 March 1824, London, Frank Cass & Co. Ltd., p. 19
- ↑ «Mirdas, Banu o Mirdasids». A: Encyclopaedia of Islam. 7: Mif - Naz / ed. by C. E. Bosworth, 1993. ISBN 978-90-04-09419-2.