Vés al contingut

1037

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre1037
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1037 (mxxxvii)
Islàmic428 429
Xinès3733 3734
Hebreu4797 4798
Calendaris hindús1092 1093 (Vikram Samvat)
959 960 (Shaka Samvat)
4138 4139 (Kali Yuga)
Persa415 416
Armeni486
Rúnic1287
Ab urbe condita1790
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1000 1010 1020 - 1030 - 1040 1050 1060
Anys
1034 1035 1036 - 1037 - 1038 1039 1040
Mapa de la Península ibèrica en castellà de l'any 11037
Mapa dels Regnes de Taifes de l'any 1037
Amb el matrimoni de Sanç III Garcia de Castella i Sança s'uneixen els Regnes de Lleó, Navarra i Castella.
Beremund III de Lleó mor a la batalla de Tamarón l'any 1037
Ferran I de Castella conquesta el regne de Lleó després de la batalla de Camarón, reclamant el dret de successió de la seva esposa, germana de Beremund III.
Tomba del comte Guillem III de Tolosa, que mor l'any 1034
Mapa de la Península Ibèrica a l'any 1037 de William R. Shepherd

El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià. L'any 1037 és el vuitè any de la Dècada del 1030 i el trenta-setè any del segle xi i del segon mil·lenni.

El gran metge Ibn Sina (Avicenna) mor l'any 1037

Durant l'any 1037 destaca la Batalla de Tamarón al Regne de Castella i Lleó. el comte Ferran I de Castella venç a Beremund III de Lleó (4 de setembre) que provoca l'ascens del primer al tron del regne de Lleó; Iaroslau I el Savi reconstrueix l'església de Santa Sofia de Kíev; comença el regnat d'Harold I d'Anglaterra; Jordi Maniaces comença una guerra contra els àrabs a Sicília; Oghuz massacra els Kurds quan saquegen Maragheh; i els xinesos de la dinastia Song publiquen el diari de rimes El Jiyan.[1]

Durant l'any 1037 neix Almotacín i moren Avicenna, Beremund III de Lleó i Alfred Atheling.[1]

Cal destacar que durant l'any 1037 es produex la unió dels regnes de Castella, Lleó i Navarra quan el rei de Ferran I de Castella derrota i mata al rei Beremund III de Lleó a la Batalla de Tamarón;[2] també finalitza la guerra de Successió del Regne de Borgonya amb la derrota i mort del pretendent al tron Eudes II de Blois (i enemic de Conrad II) a la batalla de Commercy,[3] al mateix temps que l'emperador del Sacre Imperi Conrad II està lluitant al nord d'Itàlia pel control del Regne d'Itàlia.[4] A finals d'any els serbis es revolten contra el domini de l'Imperi Romà d'Orient[5]; al mateix temps, tropes imperials romanes d'Orient ataquen Sicília contra els musulmans de l'illa.[6] A Anglaterra, inici del regnat d'Harold Peu de Llebre i la reina Emma de Normandia fuig a Flandes.[7]

A l'àrea d'influència dels Països Catalans, comencen els regnats de Ponç II de Tolosa (primer marit d'Almodis de la Marca)[8] i la seva mare Emma de Provença als seus comtats, a Occitània.[9]

Esdeveniments

[modifica]

Països catalans i Occitània

[modifica]

Península ibèrica

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àsia

[modifica]

Naixements

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àsia

[modifica]
  • L'escriptor, cal·lígraf i poeta xinès Su shi neix l'any 1037
    8 de gener: Su Shi, escriptor, poeta, cal·lígraf, farmacòleg, gastrònom i home d'estat durant al dinastia Song.[20]
La princesa i abadessa Beatriu I, filla d'Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic, neix l'any 1037

Necrològiques

[modifica]

Països catalans i Occitània

[modifica]

Península ibèrica

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]
El duc Boleslau III de Bohèmia mor l'any 1037

Àsia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 «El mundo en el año 1037 d. C.» (en castellà). [Consulta: 8 gener 2026].
  2. 1 2 Palenzuela, Vicente A. Alvarez. Historia de España de la Edad Media (en castellà). Grupo Planeta (GBS), 2002, p. 258. ISBN 978-84-344-6668-5.
  3. 1 2 3 Haulleville, Prosper Charles Alexander Baron de. Histoire des communes lombardes depuis leur origine jusqu'à la fin du XIIIe siècle (en francès). Didier, 1857.
  4. 1 2 Fréron, Élie-Catherine. Histoire de l'empire d'Allemagne, et principalement de ses révolutions: depuis son établissement par Charlemagne jusqu'à nos jours (en francès). chez Herissant le fils, 1771, p. 191.
  5. 1 2 Bataković, Dušan. Histoire du peuple serbe (en francès). L'AGE D'HOMME, 2005. ISBN 978-2-8251-1958-7.
  6. 1 2 3 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance , Paris, Albin Michel, 1946, 596 p. (lire en ligne [archive])
  7. Panton, Kenneth J. Historical Dictionary of the British Monarchy (en anglès). Bloomsbury Publishing PLC, 2011-02-24, p. XVI. ISBN 978-0-8108-7497-8.
  8. «Pons Guillem de Tolosa» (en anglès). MedLands fmg.ac. [Consulta: 9 gener 2026].
  9. «Emma de Provença» (en anglès). MedLands fmg.ac.
  10. 1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
  11. Dantine, Maur-François. L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des chroniques et autres anciens monumens, depuis la naissance de Nostre-Seigneur ... (en francès). chez G. Desprez, 1770, p. 843.
  12. Stafford, Pauline. Queen Emma and Queen Edith: Queenship and Women's Power in Eleventh-Century England (en anglès). Wiley, 2001-06-08. ISBN 978-0-631-22738-0.
  13. Haulleville, Prosper Charles Alexander Baron de. Histoire des communes lombardes depuis leur origine jusqu'à la fin du XIIIe siècle (en francès). Didier, 1857.
  14. François Demotz, L'any 888. Le Royaume de Bourgogne. Une puissance européenne au bord du Léman , Lausanne, Presses polytechniques et universitaires romandes, 2012, 142 p., capítol 8.
  15. Pfeffel, Christian Friedrich. Nouvel abrégé chronologique de l'histoire et du droit public d'Allemagne (en francès). Chez Delalain, 1776, p. 188.
  16. Saxer, Victor. Le culte de Marie Madeleine en Occident: des origines à la fin du Moyen Age (en francès). Publications de la Société des Fouilles Archéologiques et des Monuments Historiques de l'Yonne, 1959.
  17. Collectif. Le Territoire Au Cœur de la Géographie Culturelle (en francès). Editions L'Harmattan, 1999. ISBN 978-2-7384-7899-3.
  18. Von Sacerdotium und Regnum: geistliche und weltliche Gewalt im frühen und hohen Mittelalter: Festschrift für Egon Boshof zum 65. Geburtstag. Köln: Böhlau, 2002, p. 410-412. ISBN 978-3-412-16401-0.
  19. Keats-Rohan, K.S.B. «The Bretons and Normans of England 1066–1154: the Family, the Fief and the Feudal Monarchy.». Nottingham Medieval Studies. Brepols, vol. 36(Jan), 1992., p. 47
  20. Wang, Shuizhao; Zhu, Gang. Su Shi ping zhuan. 1. Aufl., 3. Print. Nan jing: Nan jing da xue chu ban she, 2008. ISBN 978-7-305-04152-5.
  21. Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166, pages 176-177 :
  22. «provence - kings, counts» (en anglès). projects medlands fmg. [Consulta: 9 gener 2026].
  23. «Manassès de Dammartim» (en anglès). fmg.ac/MedLand (foundation for Medieval Genealogy). [Consulta: 9 gener 2026].
  24. Biographie, Deutsche. «Boleslav III. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 9 gener 2026].
  25. Fine, John Van Antwerp. The Early Medieval Balkans: A Critical Survey from the Sixth to the Late Twelfth Century (en anglès). University of Michigan Press, 1991, p. 199. ISBN 978-0-472-08149-3.
  26. Les Abbayes bretonnes. Nantes] : [Paris: Biennale des Abbayes bretonnes ; Fayard, 1983, p. 88. ISBN 978-2-213-01313-8.
  27. «CELT: Corpus of Electronic Texts». Choice Reviews Online, 49, 10, 01-06-2012, p. 49–5399-49-5399. DOI: 10.5860/choice.49-5399. ISSN: 0009-4978.
  28. Poirier, Jean-Paul «The Normans in Europe. Elisabeth van Houts. Manchester University Press, 2000 (308 pages). £45.00 hardback, £15.99 softback, ISBN 0-7190-4750-1». European Review, 9, 4, 10-2001, p. 191. DOI: 10.1017/s1062798701210461. ISSN: 1062-7987.
  29. Warner, David. Ottonian Germany: The Chronicon of Thietmar of Merseburg (en anglès). Manchester University Press, 2013, p. 50. ISBN 978-1-5261-1277-4.
  30. «Avicenna (Ibn Sina) | Internet Encyclopedia of Philosophy» (en anglès americà). [Consulta: 9 gener 2026].
  31. Khallikan, Ibn. Ibn Khallikan's Biographical Dictionary, 3 (en anglès). Oriental Translation Fund of Great Britain and Ireland, 1868, p. 517.
  32. Russian Islamic Institute; Damir Adgamovich, Shagaviev; Bolgar Islamic Academy «Imam Abu Mansur al-Baghdadi in Wafiyyat al-Aslaf Biographical Dictionary by Shihab al-Din al-Marjani». Islamovedenie, 14, 3, 29-11-2023, p. 63. DOI: 10.21779/2077-8155-2023-14-3-58-66.
  33. «BĀBĀ KUHI» (en anglès americà). [Consulta: 9 gener 2026].
  34. «宋史/卷210 - 维基文库,自由的图书馆» (en xinès). [Consulta: 9 gener 2026].