Llista de comtes d'Urgell

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Comte d'Urgell)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Història del Comtat d'Urgell
Llista de comtes d'Urgell
Bandera Comtat Urgell.png
Regne Visigot de Toledo, 507 – 725
Ardó
Caiguda dels Visigots
Conquesta musulmana
Dominació musulmana
Conquesta carolíngia
Comtats catalans
Comtat d'Urgell
Comtes nomenats pels francs
Borrell I d'Urgell-Cerdanya
Asnar I Galí
Galí I Asnar
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Salomó I d'Urgell i Cerdanya
Casal de Barcelona
Guifré I el Pilós
Sunifred II d'Urgell
Borrell II de Barcelona
Casal d'Urgell
Ermengol I d'Urgell
Ermengol II d'Urgell
Ermengol III d'Urgell
Ermengol IV d'Urgell
Ermengol V d'Urgell
Ermengol VI d'Urgell
Ermengol VII d'Urgell
Ermengol VIII d'Urgell
Aurembiaix d'Urgell
Casal de Cabrera-Urgell
Guerau IV de Cabrera
Ponç IV de Cabrera
Ermengol IX d'Urgell
Àlvar I d'Urgell
Ermengol X d'Urgell
Casa d'Entença
Teresa d'Entença
Casal Aragó-Urgell
Jaume I d'Urgell
Cecília I d'Urgell
Pere II d'Urgell
Jaume II d'Urgell
Revolta del comte d'Urgell
Incorporació a la Corona d'Aragó

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413. Nomenats en primera instància pels reis francs, els comtes urgellencs, progressivament, en van fer un títol hereditari i, a la pràctica, van esdevenir independents, participant de les campanyes contra els musulmans a la frontera del sud, en col·laboració o competència amb altres comtes de la marca coetanis. Després d'un breu període sota el control del comtes d'Aragó, entre el 820 i el 838, la casa comtal de Barcelona va governar el comtat, de fet, la branca urgellenca es separà de la barcelonina, creant la primera dinastia comtal d'Urgell, des d'Ermengol I (992-1011) a Aurembiaix d'Urgell (1209-1231), quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314). L'extinció de la via masculina va traspassar, a través de l'hereva Teresa d'Entença, a la casa reial aragonesa, més concretament a l'infant Jaume d'Aragó (1328-1347), fill d'Alfons el Benigne. La tercera dinastia va perdurar fins a l'any 1413, quan Ferran d'Antequera va desposseir Jaume el Dissortat del títol i va annexionar el patrimoni del comtat a la corona.[1][2]

Avui en dia l'Església d'Urgell engloba bona part dels antics dominis i influències del comtat d'Urgell. Aquest comtat era anomenat Estat d'Urgell o País d'Urgell i esdevenia el més important dels comtats catalans dintre el Principat però també amb una rellevància exterior considerable, sobretot a Castella on molts comtes hi visqueren sinó també a tota l'Occitània i altres contrades.[3] Segons Salazar de Mendoza:[4]

« Aquest Estat d'Urgell és de tanta qualitat al Principat de Catalunya, i els que l'han posseït han estat grans Senyors »

Història del títol[modifica]

Inicialment, el títol de comte era designat pel rei dels francs, el qual podia atorga-lo juntament altres comtats de la Marca Hispànica. Tanmateix, amb el pas dels anys, el càrrec esdevingué hereditari. Guifré el Pilós va ser el primer a transmetre'l hereditàriament i ja el comte Borrell II seria el qui deixaria de retre homenatge al rei dels francs, que just havia canviat a la dinastia Capeta, provocant, de fet, tot i que no de dret, la independència dels comtats de la marca, que finalment va arribar a anomenar-se «Príncep de la terra gòtica» (Gothlandia).

Prèvia: Època de guerres amb els musulmans[modifica]

Fets més importants:

Pel que respecta als governants, en ser una època de guerra no es pot determinar exactament qui foren. Entre els anys 720 i 778 l'Urgell (ciutat de la Seu d'Urgell) fou dominada per visigots tot i que els musulmans sovint saquejaven, cremaren i arrasaren la ciutat. No fou fins a l'any 778 que els musulmans conquereixen l'Urgell i restà sota el seu domini fins 788 quan són expulsats per Carlemany.

Nom Dades Període Notes
Anteriorment Regne Visigot de Toledo, província de la Tarraconense. En el període 507-720. Podeu veure els Reis i governats visigots.
Ardó Últim rei dels visigots 714-720 Fou el valí Al-Hurr qui, en 717-718, mig combatent mig negociant, ocupà la resta del País Valencià i d'Aragó i la major part de Catalunya, on Tarragona i potser Empúries foren destruïdes a causa de llur resistència. Ardó i els seus es retiraren llavors a la Septimània i convertiren els Pirineus i la línia de la Muga en una frontera temporal, amb Roses com a pern oriental del sistema defensiu. El successor d'Al-Hurr fou As-Samh, el qual el 720 ensorrà aquesta línia defensiva i ocupà finalment el Rosselló i Narbona, on potser Ardó trobà la mort en combat.
Període de guerres però sota domini visigot 720-778 Aquest fou un període de guerres entre musulmants, visigots i francs. Pel que respecta als governants, en ser una època de guerra no es pot determinar exactament qui foren. Podria ser que algun valí musulmà arribes a dominar l'Urgell i la Cerdanya però segurament la zona fou dominada pels visigots intermitentment.

Si ens fixem en els escrits dels bisbes d'Urgell veiem com mai els musulmans van arribar a dominar (ciutat d'Urgell -> la Seu d'Urgell) fins a la data.

Ocupació

musulmana

intermitent

Conquesta

Domini musulmà

778-786 L'any 778 els musulmans expulsen als visigots d'Urgell (ciutat d'Urgell -> la Seu d'Urgell) i aquests es refugien a les valls d'Andorra, demanant ajuda a Carlemany, que mantindrà aquest territori fora de la influència àrab i que serà el germen del futur comtat d'Urgell. El bisbe Dotila mor en aquesta batalla.
Reconquesta

batalles constants

786-788 Els francs ocupen el territori que correspon a l’actual Cerdanya. Els cerdans, imitant l’exemple dels habitants de Girona, s’havien lliurat espontàniament a Carlemany juntament amb els seus veïns de l’Urgell. Tanmateix no serà fins a l'any 788 quan tota la zona estarà sota domini franc-visigot en la seva totalitat
Carlemany

Lluís I

Per conquesta 788-789 És crea el Comtat d'Urgell, arran de la conquesta de tot el territori de l'Urgell pels francs als àrabs. Primer es va conquerir Cerdanya (786) i finalment Urgell (788). Al final de 788 tot el territori d'Urgell-Cerdanya resta sota domini franc-visigot
Creació de la Marca Hispànica o Ducat de Gòtia on s'inclogueren els comtats catalans (volts 801)
Borrell I d'Urgell-Cerdanya 788/798-820 L'any 795 Girona i, vers el 788, la Cerdanya i Urgell foren agrupats en la nova Marca hispànica, dins l'estructura de l'antic ducat de Septimània. L'Urgell i la Cerdanya foren conquerits per francs i visigots. Posteriorment, Lluís el Pietós nombra Borrell (que era un militar visigot originari d'Urgell) com a comte d'aquest dominis.

Comtes nomenats[modifica]

Els primers comtes d'Urgell van ser nomenats pels reis dels francs (de la dinastia Carolíngia) que a partir del 843 esdevindrien reis de França i, com a tals, eren vassalls seus. Des de la fi del segle ix els reis van perdre el poder de nomenar els nous comtes. Per contra, el títol es transmetia de forma hereditària, normalment de pares a fills. Tot i això, els comtes d'Urgell continuaven sent vassalls dels reis de França alhora que transmetien certa obediència al comite de Barcelona com a senyor de tots els comtats catalans.

Nom Dinastia Període Relació Nota
Borrell I d'Urgell-Cerdanya Urgell-Cerdanya 788/798-820 Origen visigot (Cerretana)

Territoris sotmesos pels francs és nomenat comte.

Comte d'Urgell-Cerdanya, més tard d'Osona
Asnar I Galí (d'Aragó) 820-824 Comtat assignat pels francs Comte d'Aragó (809-820) i comte d'Urgell i Cerdanya (820-824)
Galí I Asnar (d'Aragó) 824-838 Fill de l'anterior Comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867)
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya Urgell-Cerdanya 838-848 Fill de Borrell I d'Urgell-Cerdanya

Pare de Guifré el Pilós

Comte d'Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelhi Nimes (844-848) i Conflent (848)
Salomó I d'Urgell i Cerdanya Urgell-Cerdanya 848-869 Parent de Sunifred Comte d'Urgell i Cerdanya (848 - 869)

Comtes privatius, Casal de Barcelona[modifica]

Article principal: Casal de Barcelona

Està documentat que Salomó fou comte d'Urgell, de Cerdanya i de Conflent fins al 868, any a partir del qual desapareix de la documentació. També està documentat que, el 873, Guifré el Pelós s'intitulava comte, i per documents posteriors, que s'intitulava comte d'Urgell, comte de Cerdanya i comte de Conflent, els mateixos comtats que havien estat en mans de Salomó. Però el que no està documentat és ni quan, ni per què, ni com, Guifré el Pilós s'apoderà d'aquestes terres.[6]

La llegenda de Guifré el Pilós sosté que magnats francs havien assassinat Guifré d'Arria, pare llegendari de Guifré el Pilós, fet que coincideix amb la realitat, perquè Sunifred d'Urgell, l'autèntic pare de Guifré el Pilós, fou assassinat pel magnat franc Guillem de Septimània. Després, la llegenda continua explicant que el comtat de Barcelona havia estat usurpat per un magnat franc anomenat Salomó, i que quan Guifré el Pilós retornà a Barcelona, va matar el comte intrús Salomó i recuperà el comtat de Barcelona. Els fets coincideixen parcialment amb la llegenda, perquè hi hagué un noble franc anomenat Salomó, que era comte, no de Barcelona, sinó d'Urgell, i que el 868 desapareix de la documentació històrica, sent suplantat per Guifré el Pilós.[7]

L'historiador Ramon d'Abadal descartà que Guifré el Pilós assassinés Salomó, comte d'Urgell, Cerdanya i Conflent, així com que Guifré el Pilós ocupés violentament els comtats; la documentació constata que el 868 el comte Salomó desapareix de la documentació històrica, i que l'agost del 871 apareix Miró el Vell, germà de Guifré el Pelós, com a comte de Conflent; del 873, hi ha un altre document en què Guifré el Pilós apareix intitulant-se comte, i poc després n'hi ha un altre en què s'especifica que és comte d'Urgell i Cerdanya. Ramon d'Abadal suggerí que, a la mort de Salomó, els comtats d'Urgell, de Cerdanya i de Conflent haurien quedat vacants, i que Guifré i el seu germà Miró haurien estat investits legalment pel rei Carles II de França; donades les evidències documentals, la investidura s'hauria d'haver produït entre el 868 i el 871; amb aquestes dades, proposà que això s'hauria esdevingut a l'assemblea d'Attigny, convocada pel rei de França el juliol del 870, i que en aquella assemblea seria quan Guifré el Pilós hauria rebut el nomenament com a comte d'Urgell, de Cerdanya i de Conflent. Tot seguit i segons l'historiador Josep Maria Salrach i Marès, Guifré el Pelós hauria associat el seu germà Miró el Vell al govern del Conflent.[8]

Fotografia Nom Període Relació Mort i Sepultura Nota
Guifré I el Pilós 870-897 Fill de Sunifred I Va ser enterrat a Sant Martí del Canigó, i les seves despulles van ser traslladades al monestir de Ripoll, i instal·lades recentment en un sepulcre modern Possessions [a]
Sunifred II 897-948 Fill de l'anterior Mort sense descendència, tot i estar casat amb Adelaida de Barcelona, va heretar el comtat el seu nebot, Borrell II, comte de Barcelona Només Urgell
Borrell II 948-992 Nebot de l'anterior El 24 de setembre del 992 Borrell féu testament probablement a la Seu d'Urgell i hi devia morir sis dies després Possessions[b]

Fites/Gestes[c]

Primera dinastia, Casal d'Urgell[9][modifica]

Article principal: Casal d'Urgell

Ermengol I fou el segon fill de Borrell II de Barcelona i de Letgarda de Tolosa, va succeir al seu pare al capdavant del comtat urgellenc i va convertir-se en l'iniciador de la dinastia d'Urgell.

Imatge Nom Període Relació Mort i Sepultura Nota Escut del Casal d'Urgell
Ermengol I 992-1011 Fill de l'anterior Morí en l'expedició bèlica contra Còrdova, el fet que va morir tan lluny fa difícil localitzar la seva sepultura Al seu testament diu que fou traslladat a la seva església, potser referint-se a l'Església de la Seu o potser a Ripoll Escut escacat dels comtes d'Urgell
Ermengol II 1011-1038/39 Fill de l'anterior Segurament fou enterrat a Jerusalem, però

no hi ha constància de la seva sepultura

S'aventura en un pelegrinatge a Jerusalem on troba la mort l'any 1039 amb 29 anys
Ermengol III 1038/39-1066 Fill de l'anterior Potser a Ripoll (panteó dels comtes de Barcelona, lligam amb els Urgell) o potser Àger a la galilea de Sant Pere. No se'n té rastre del seu sepulcre Fou un gran aliat del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I. Va morir amb 38 anys en el setge de la ciutat musulmana de Barbastre fent costat a Sanç I d'Aragó i Pamplona, rei d'Aragó Urgell.png
Ermengol IV 1066-1092 Fill de l'anterior Potser al castell de Gerb o al monestir de Ripoll no se'n té rastre Fou el conqueridor de la vall del Segre i la Noguera Pallaresa amb l'ajut del rei d'Aragó
Ermengol V 1092-1102 Fill de l'anterior El seu cos fou traslladat a Santa Maria de Solsona Durant el seu govern s'incien les relacions amb Castella. Va morir en un lloc indeterminat del Regne de Lleó fent costat al rei Alfons VI
Ermengol VI 1102-1154 Fill de l'anterior Pel seu testament de 1143 volia ser enterrat a Santa Maria de Solsona. Tanmateix va morir en les seves campanyes militars castellanes i fou sebollit al monestir de Valbuena (Palència) Prengué Balaguer (1105) i comptà amb l'ajut del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III. Col·laborà en la fallida presa de Mallorca.
Ermengol VII 1154-1184 Fill de l'anterior Enterrat a Bellpuig de les Avellanes, traslladat el 1906 al museu The Cloisters de Nova York Sense cap possibilitat d'expansió territorial va passar la vida en les seves possessions castellanes. Fou vassall de Ferran II de Lleó, del qual fou majordom i tinent d'un bon nombre dels castells de l'Extremadura lleonesa.
Ermengol VIII 1184-1209 Fill de l'anterior Segurament fou enterrat al Monestir de Poblet, que havia afavorit amb nombroses deixes Inverteix molts diners en el Monestir de Poblet on van ser enterrats molts comtes. Aquest emplaçament es va convertir en un petit panteó dels comtes d'Urgell
Elvira de Subirats 1209-1220 Comtessa regent d'Urgell Fou enterrada al claustre de Sant Esteve de Poblet. On hi ha una làpida amb el seu nom Degut a la mort del comte Ermengol VIII d'Urgell i la minoria d'edat d'Aurembiaix d'Urgell fou regent
Aurembiaix 1209-1231 Filla de l'anterior Fou enterrada a Sant Hilari Pacta amb Jaume I que el faria hereu del comtat, però finalment testa en favor del seu marit de Pere de Portugal.
Pere I 1231 Marit de l'anterior Morí a les Illes Balears El dia de la mort d'Aurembiaix bescanvia amb Jaume I el comtat per la senyoria de Mallorca.
Jaume I el

Conqueridor

1231-1236 Amistançat d'Aurembiaix De 1835 fins a 1952 el seu sepulcre va estar a la Catedral de Tarragona. Enterrat al Monestir de Poblet Originàriament a Santa Maria de Poblet però fou profanat

Segona dinastia, Casal de Cabrera-Urgell[9][modifica]

Article principal: Casal de Cabrera-Urgell
Imatge Nom Període Relació Mort i Sepultura Nota Escut del Casal de Cabrera-Urgell
Guerau IV 1209-1228 Nét d'Ermengol VII i cosí segon d'Aurembiaix Enterrat a l'Església de Bellpuig de les Avellanes, en un lloc il·localitzable Disputa el comtat a Aurembiaix per la qüestió successòria masculina.

Fou un comte intrús

Cabrera-Urgell.png
Ponç IV 1228/36-1243 Fill de l'anterior. A la mort d'Aurembiaix sense descendència i després que el comte Pere I d'Urgell bescanviés amb Jaume I el Conqueridor el comtat per una tinença feudal a les Balears, Ponç reclamà al comte-rei català els seus drets sobre el comtat. Així fou com Jaume I li reconegué a Tàrrega l'any 1236, però reservant-se per a ell les ciutats de Lleida i Balaguer.

El 1242 Ponç ajudà econòmicament al comte-rei català i això li va permetre recuperar les ciutats de Lleida i Balaguer, que tornà a ser de nou la capital del comtat.

Ermengol IX 1243 Fill de l'anterior Enterrat originàriament a Santa Maria de Castelló de Farfanya fou saquejat vergonyosament el 1975 al museu The Cloisters de Nova York Quan Ponç va morir en 1243, el jove Ermengol el va succeir. A causa de la seva curta edat, la seva mare va actuar com a regent. El jove Ermengol va morir al mateix any. Això no era inusual, ja que la taxa de mortalitat infantil era molt alta a l'època.
Àlvar I 1243-1268 Germà de l'anterior Ell i la seva esposa foren enterrats a Bellpuig de les Avellanes o potser a Foix

més tard traslladat al museu The Cloisters de Nova York

Fou protector de Bellpuig de les Avellanes. Seguint la tradició del llinatge afavorí el monestir de Poblet
Ermengol X 1268-1314 Fill de l'anterior Enterrat originàriament a Bellpuig de les Avellanes més

tard traslladat al museu The Cloisters de Nova York

Abans de morir sense descendents, deixà hereu el segon fill del rei Jaume II, Alfons, amb la condició que es casés amb la seva besneboda Teresa d'Entença, hereva legítima del comtat. Amb la seva mort, s'acaba la casa de Cabrera.
Casa d'Entença Escut d'armes dels Entença.svg
Teresa d'Entença 1314-1327 Neboda de l'anterior Fou soterrada al convent dels framenors de Saragossa Morí prematurament (26 anys) de sobrepart del seu darrer fill, Sanç. Llavors el comtat passa al seu marit Alfons (Amb el condicionant que el passes al seu segon fill, Jaume i no s'integrés a la corona)

Tercera dinastia, Casal Aragó-Urgell o Casal Urgell-Aragó[modifica]

Article principal: Casal d'Aragó-Urgell
Nom Període Relació Sepultura Nota Escut del Casal Aragó-Urgell
Alfons el Benigne 1314-1328 Marit de l'anterior Enterrat a la Seu Vella de Lleida Rei d'Aragó i comte de Barcelona. El comtat es manté independent. Arms of Peter II, Count of Urgell.svg
Jaume I 1328-1347 Fill de l'anterior Segurament Barcelona Inici del Casal Aragó-Urgell (Anomenat Jaume I d'Urgell)
Cecília I 1347 Muller de l'anterior Governà amb eficàcia el comtat durant la seva regència i aconseguí liquidar els deutes contrets pel seu marit per finançar el moviment de la Unió. A banda de la reforma de la seva pròpia residència, es construïren altres castells, fortificacions i el temple de Santa Maria de Balaguer a partir del 1351. Mare i fill posaren ordre al comtat, que visqué una veritable època de bonança sota el seu mandat. Morí el 1384.
Pere II 1347-1408 Fill de l'anterior En heretar el comtat del seu pare hagué de refer les finances, en una situació de fallida, reordenant el tresor i la fiscalitat. Es posà al costat del seu oncle Pere el Cerimoniós en la lluita contra Ferran d'Aragó i de Castella, i durant la guerra dels dos Peres s'ocupà el 1363 de la defensa de Terol, Monreal i Daroca i Oriola el 1364. El rei el féu lloctinent del Regne de València el 1365 i aconseguí recuperar Sogorb, rebent la baronia de Fraga el 1369 i retornà a les seves terres. Inicià grans construccions com el castell d'Agramunt, els claustres de Sant Pere d'Àger i la millora del castell Formós de Balaguer.
Jaume II 1408-1413 Fill de l'anterior Mort al castell de Xàtiva, on descansa actualment. (foto) La tomba és al mateix lloc on era la cel·la en la qual morí. Fi del comtat i per tant del Casal Aragó-Urgell. Annexió a la corona.

Aspirant a la successió a la mort d'aquest, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera. Aquest resultat provocà la revolta del comte d'Urgell, que acabà amb el setge de la seva seu al castell Formós de Balaguer, on acabà rendint-se el 31 d'octubre del 1413. Processat i condemnat, tots els seus béns foren confiscats i malvenuts, així com els de la família i la seva germana Elionor d'Urgell. Va romandre empresonat en múltiples localitzacions fins que, finalment, va ser conduït al castell de Xàtiva, on va morir el 1433 amb sospites d'haver estat assassinat a la presó.

Fi del comtat[modifica]

A la mort sense descendència del rei Martí l'Humà (1410), el comte Jaume d'Urgell, besnét d'Alfons el Benigne, fou un dels aspirants a la Corona. Ara bé, el 1412 al Compromís de Casp, es proclamà rei d'Aragó - Catalunya - València el príncep castellà Ferran de Castella i d'Aragó, dit el d'Antequera (que passà a anomenar-se Ferran I d'Aragó, 1412 - 1416), qui, per línia materna, era nét de Pere el Cerimoniós i nebot de Martí l'Humà.

Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit el d'Antequera, en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell. Fou fruit d'un interregne de dos anys molt violents, amb invasions castellanes, influències del Papa Luna i un conjunt de circumstàncies que acabaren determinant l'elecció de Ferran abans i tot que tingués lloc el Compromís.

Revolta del comte d'Urgell[modifica]

Article principal: Revolta del comte d'Urgell

La revolta del comte d'Urgell és l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera, el juny del 1413, fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà, però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.

El 1413, Jaume d'Urgell es rebel·là contra Ferran d'Antequera; dominada la revolta del comte d'Urgell, el nou rei desposseí Jaume de tots els seus dominis, i el condemnà a presó perpètua. Aleshores, el comtat d'Urgell s'incorporà als dominis de la Corona.[10]

Aquesta revolta tingué origen en la frase que sobretot la seva mare però també el seu entorn en general li repetien constantment:

« Fill, o rei o no res »
Margalida de Montferrat, mare de Jaume II d'Urgell

Notes[modifica]

  1. Fou comte de Barcelona, comte d'Osona[n 1] i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897)
  2. Fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993)
  3. En negar-se a renovar el pacte de vassallatge amb el rei francès Hug Capet després que aquest es negués a ajudar-lo els comtats esdevenen independents

Referències[modifica]

  1. «Comtat d'Urgell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. de Estrada, Juan Antonio. Poblacion general de España, sus reynos y provincias, ciudades, villas y pueblos, islas adjacentes y presidios de Africa, Volum 2 pp. 309. Madrid: Imprenta de Andrés Ramírez, 1768. 
  3. Museu de la Noguera: Comtat d'Urgell.
  4. Salazar de Mendoza, Pedro. Monarquía de España pp. 324. Madrid: D. Joachin Ibarra, 1770. 
  5. «Fets de l'any 793» (en català). [Consulta: 26 gener 2019].
  6. Salrach 1978, vol II, pàg. 100
  7. Abadal 1958, pàg. 45
  8. Salrach 1978, pàg. 102
  9. 9,0 9,1 Gonzalvo i Bou, Gener. Història del panteó dels comtes d ́Urgell. Els sepulcres del monestir de Bellpuig de les Avellanes (en català). Volum 5 de El Comtat d'Urgell, 2014, p. 102. ISBN 8484094464, 9788484094463. 
  10. «Comtat d'Urgell». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 juny 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de comtes d'Urgell Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica]