Governació de València

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lloctinent del Regne de València)
Jump to navigation Jump to search
Les governacions del Regne de València

El 1344 es van iniciar al Regne de València les reformes que imposarien el règim de governacions.[1]

La reina, el primogènit, algun parent molt proper al monarca o personatges molt destacats exercien de lloctinent o governador general, amb les funcions del rei en la seva absència del regne.

Territori[modifica]

En la seva forma més clàssica, l'antic regne de València va estar dividit en dues governacions (tot i que hi va haver períodes intermitents que en foren tres), la de València i la Governació d'Oriola; en alguns períodes la Governació de Xàtiva és independent de la de València.[2] Sobre la jerarquia es va discutir molt en l'època, encara que hi va haver certa dependència del governador d'Oriola respecte del de València.[3]

La Governació de València estava dividida en tres territoris: la Governació de Xàtiva o dellà del riu Xúquer (en els períodes que aquesta estava sota jurisdicció de la de València) per a la zona compresa entre Xixona i el Xúquer, la Governació de Castelló o dellà del riu Uixó, per al territori al nord de l'Uixó, i el governador de València tenia jurisdicció entre el Xúquer i l'Uixó, a més de la supervisió dels seus lloctinents a Xàtiva i Castelló.

El portantveus de general governador[modifica]

Supeditat al governador general, el portantveus de general governador tenia la condició de representant del lloctinent o governador general i amb el temps va adquirir jurisdicció ordinària i va acabar per ser anomenat governador del regne, i durant l'Edat Mitjana fou la més alta magistratura en absència del rei, i mantenia el seu caràcter ordinari fins i tot quan es trobaven presents a València els sobirans o els seus lloctinents generals. La seva Cúria era intermèdia entre la del monarca i la dels jutges ordinaris, i de les seves sentències, per recurs o suplicació, es passava a l'Audiència Reial.

A finals del segle XV competia al governador els delictes i plets contra oficials de ciutats i viles reials, els requeriments a nobles i cavallers, les apel·lacions per defecte en l'aplicació del dret, els delictes de lesa majestat, l'exercici del mer i mixt imperi i l'alta jurisdicció, les causes de moros vassalls de nobles i cavallers, les causes de les universitats, els plets de nobles i cavallers, o les resistències contra oficials, entre altres competències. El que va caracteritzar el governador va ser actuar de jutge d'apel·lació i recursos.

El virregnat[modifica]

Amb l'establiment del règim de virregnat el 1520,[4] el càrrec va accentuar el seu caràcter intermedi i va perdre gran part de la seva importància política en favor dels virreis. Des de principis del segle XVI, va quedar supeditat a la Reial Audiència i al Virrei de València i finalment l'ofici va ser suprimit amb els decrets de Nova Planta.

Abolició de la governació[modifica]

Amb la conquesta borbònica del regne durant la Guerra de Successió espanyola, els Decrets de Nova Planta del 1707 van substituir les dues governacions del regne per onze corregiments amb facultats executives i judicials.[5]

Portantveus de general governador[modifica]

Governadors de València[modifica]

Referències[modifica]

  1. Cabezuelo Pliego, José Vicente. Poder Público y Administración Territorial en el Reino de Valencia, 1239-1348: El Oficio de la Procuración (en castellà). Generalitat. Conselleria de Presidencia, 1998, p. ii. ISBN 8448218027. 
  2. Ventura, Agustí. El tractat d'Almisrà i la Governació dellà Xúquer fins al riu Xixona. Diputació de València, 2012, p. 122-123. ISBN 978-2-84-7795-642-6. 
  3. Muñoz Altabert, M. Lluïsa. Les Corts valencianes de Felip III. Universitat de València, 2011, p. 58. ISBN 8437086094. 
  4. Miquel Coll i Alentorn, Història, V.2, p 304
  5. Vicent Giménez Chornet, Compte i raó: la hisenda municipal de la ciutat de València en el segle XVIII, p.79
  6. Ferran Soldevila, Jaume el Conqueridor, Jordi Bruguera, Maria Teresa Ferrer i Mallol, Les quatre grans croniques: Llibre dels feits del rei En Jaume, p.252
  7. Enciclopèdia.cat, Pere II d'Urgell
  8. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. La frontera amb l'Islam en el segle XIV cristians i sarraïns al País Valencià. Editorial CSIC, 1988, p. 191. ISBN 8400068149. 
  9. Maria Teresa Ferrer i Mallol, El Consell Reial durant el regnat de Martí l'Humà
  10. Agustín Rubio Vela, Epistolari de la València medieval, p.393
  11. Jordi Rubió i Balaguer, Estudis de literatura catalana, p.194