Benet XIII

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Benet XIII d'Avinyó)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el papa no canònic. Si cerqueu el papa canònic, vegeu «Papa Benet XIII».
Simpleicons Interface user-outline.svgBenet XIII
Papa Luna
Pape avignon benoit13.jpg
 Papa d'Avinyó (antipapa)
C o a Benedetto XIII (Avignone).svg
28 de setembre de 1394 – 23 de maig de 1423
Dades biogràfiques
Naixement Pero Martines de Luna y Peres de Gotor
1328
Illueca, Corona d'Aragó
Mort 23 de maig de 1423(1423-05-23) (als 95 anys)
Peníscola, Corona d'Aragó
Alma mater Universitat de Montpeller
Ocupació sacerdot i catedràtic d'universitat
Ordenació sacerdotal 3 d'octubre de 1394
Consagració episcopal 11 d'octubre de 1394

Escut d'armes de Benet XIII
Escut del Papa Luna en un bàcul episcopal

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica dades a Wikidata

Pero Martines de Luna[1][2] (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna,[3] (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409). Avui dia és considerat antipapa en la línia canònica de monarques de la Santa Seu, havent-hi un papa homònim que també regnà amb el nom de Benet XIII al segle XVIII.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Pero Martines de Luna era fill de Joan Martines de Luna i Maria Peres de Gotor, senyora de Gotor i Illueca.[4] El seu nom és normalitzat en castellà com a Pedro Martínez de Luna y Pérez de Gotor.

Senyor de Reus[modifica | modifica el codi]

El 1387 va ser nomenat per Climent VII canonge i cambrer de la catedral de Tarragona, càrrec que comportava una part del senyoriu de Reus, i on hi residí en diverses ocasions. Residia a Reus quan va assabentar-se de la mort del papa Climent. El 1397, quan era a Avinyó, davant dels deutes del castlà Joan d'Olzinelles, l'altre senyor de Reus, va comprar la castlania per 50.000 sous, i va quedar com a senyor únic de la vila. El 1402 va autoritzar la creació d'un cos armat al Camp de Tarragona per tal de repel·lir les incursions dels pirates a aquelles costes.[5]

Elecció[modifica | modifica el codi]

Durant la seua trajectòria eclesiàstica va donar suport a Robert de Ginebra, motiu pel qual va ser elegit pontífex pels cardenals francesos a la mort de Climent VII, el 28 de setembre de 1394.

A la mort del papa Urbà VI, el 1389, els cardenals italians van elegir Bonifaci IX; per tant, l'elecció de Pero de Luna va continuar el cisma de l'Església Catòlica.

La major part de l'Església no va reconèixer Benet XIII. La Corona d'Aragó va ser la que va donar-li un més gran suport, en particular encoratjats per sant Vicent Ferrer, i comptà amb el reconeixement d'Escòcia, Castella i Navarra. El 1397, l'Església francesa, que inicialment li havia donat suport, refusà decantar-se per cap dels dos papes i el 1398 es manifestà contrària a Benet XIII, es posà sota el control del poder reial i el rei de França retirà l'obediència al papa.[6] De fet, el 1398 Benet va ser assetjat per Boucicaut en el seu palau d'AvinyóSetge d'Avinyó (1398-1403)—, i Martí l'Humà va fer que l'expedició que es va dirigir a Tedelis, a continuació anés a Avinyó per mirar d'alliberar Benet XIII del setge. La flota no pogué remuntar el Roine pel poc cabal que duia el riu, però aconseguí que es concedís una treva de tres mesos als assetjats.[7]

Deposició i fugida a Peníscola[modifica | modifica el codi]

El 1409 fou deposat i excomunicat pel concili de Pisa, que derivà en l'elecció d'un tercer papa. La conferència de Perpinyà (1415) desembocà en la fugida de Benet XIII a Peníscola, i es va fer fort durant molts anys al seu castell. Tanta va ser la seua tossuderia que va donar peu a la dita castellana "seguir en sus trece", en referència al seu nom Benet XIII.

Durant aquest temps va seguir atorgant butlles papals, com les sis butlles del 28 d'agost de 1413 que autoritzaren la fundació de la Universitat de Saint Andrews, la universitat més antiga d'Escòcia. Actualment hi ha una placa commemorativa d'aquest fet a la capella dels templers del castell de Peníscola.

Finalment, Benet fou deposat pel Concili de Constança, el 1417, tot i que ell sempre refusà l'elecció del nou papa Martí V i cada any fulminà l'excomunió contra ell i contra tots els que l'havien elegit i li donaven suport. No obstant això, Benet va mantenir el reconeixement d'algunes diòcesis d'Escòcia, Castella, Navarra i Aragó fins a la seua mort.

En morir, alguns cardenals creats per ell van elegir un successor en la persona de Climent VIII de Peníscola, tot i que un altre cardenal dissident va nomenar successor Benet XIV.

Benet XIII va tenir un paper molt important durant l'interregne de 1410-1412 a la Corona d'Aragó, donant un suport tàcit al candidat Ferran de Trastàmara. Fou Benet XIII qui va proposar de fer un compromís, que els parlaments van convocar a Casp el 1412.

Al castell de Peníscola hi ha un museu dedicat a la seua història i als anys que passà en el castell d'aquesta vila.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Baltasar Porcel, Cavalls cap a la fosca
  • Vicent Blasco Ibáñez, El papa del mar, València, Prometeo, 1925 (en espanyol).
  • Christian Murciaux, Pedro de Luna: roman, París, Plon, 1963 (en francès).
  • Alec Glasfurd,The Anti-pope (Peter de Luna, 1342–1423): A study in obstinacy, Nova York, Roy Publishers, 1965, sobre la seva vida (en anglès).
  • Jaume Cabré, Pluja seca: carta del papa a la reina Maria, Barcelona, Proa, 2001, obra de teatre sobre la seva mort i successió (en català).
  • Jesús Maeso de la Torre, El Papa Luna: Benedictus XIII y el Cisma de Occidente, Barcelona, Planeta, 2002 (en espanyol).
  • Vicent Melià i Bomboí, El corazón del Papa Luna, Peníscola, Peníscola Màgica, 20092 (en espanyol).
  • Jesús Caudevila, Los silencios del Papa Luna, Barcelona, Styria, 2009 (en espanyol).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Benet XIII». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. "Personajes ilustres del castillo de Peñíscola. Benedicto XIII", a Domus Templi, Dominios del Temple, Corona de Aragón (castellà). Accedit el 6 de desembre del 2016.
  3. «Benet XIII». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. "Interregne i bandositats a Aragó", de Josep-David Garrido i Valls, dins Martí l'Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L'Interregne i el Compromís de Casp, EIC, Bcn, Nota 30, p. 803
  5. Besora Barbarà, Joan «Don Pedro de Luna Señor de Reus». Revista del Centro de Lectura, 4a. època, núm. 47, V-1956, pàg. 55-56.
  6. Waugh, William Templeton. A history of Europe from 1378 to 1494 (en anglès). Methuen & co, 1932, p. 138. 
  7. Jornades sobre el Cisma d'Occident a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Institut d'Estudis Catalans, 1986, p. 67. ISBN 8472830888. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benet XIII Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Climent VII
Antipapa
Papa de la línia d'Avinyó

13941423
Succeït per:
Benet XIV


Papes del Cisma d'Occident