Torre del Cambrer

(S'ha redirigit des de: Castell del Cambrer)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Infotaula d'edifici
Torre del Cambrer
Castell del Camarer1.jpg
Dades bàsiques
Tipus torre de sentinella
Característiques
Altitud 118 m
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
ComarcaBaix Camp
MunicipiReus
Localització Plaça del Castell, 3A
41° 09′ 16″ N, 1° 06′ 35″ E / 41.154485°N,1.109599°E / 41.154485; 1.109599Coord.: 41° 09′ 16″ N, 1° 06′ 35″ E / 41.154485°N,1.109599°E / 41.154485; 1.109599
Bé d'interès cultural
Data 8 novembre 1988
Identificador RI-51-0006694
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 1350-MH
IPAC1521
Modifica dades a Wikidata

Torre del Cambrer o Castell del Cambrer[1] és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Reus (Baix Camp).

Descripció[modifica]

Actualment és un edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, situat a la plaça del Castell. La façana presenta gran simetria vertical, tant per les obertures com pels dos cossos laterals de pedra que marquen el conjunt. La composició de la part central ve donada per un envidriat que va des de la planta baixa fins al segon pis. Presenta bigues metàl·liques i travessos de fusta. L'edifici té sostres molt alts i arquejats, connectats mitjançant escales i ascensor. Al vestíbul hi ha una sala que fa funcions de sala d'exposicions. Al primer pis hi ha una sala diàfana i a l'últim pis hi ha unes golfes amb compactes. De l'antic Castell del Cambrer només queden uns arcs apuntats a la planta baixa i al primer pis. Tot el conjunt és adossat a la Prioral de Sant Pere.

Arcs gòtics conservats a l'interior del Castell del Camarer

Història[modifica]

L'edifici, documentat en l'any 1171, era residència dels cambrers[2] de la vila, que eren canonges a la Seu de Tarragona. En el seu inici devia ser només una torre solitària situada en un turó i destinada a vigilar els camins que confluïen al caseriu de Reus. Les cartes de població atorgades pel castlà Bernat de Bell-lloc el 1184 i pel cambrer Joan de Sant Boi el 1186 fan referència, les dues, a l'obligació dels veïns a contribuir a les obres del castell i la muralla. El 1229 el castell el constituïen diversos edificis, amb barbacana i voltat per un vall.[3] Un inventari realitzat a la mort del cambrer Joan Pere l'any 1476, diu que el castell tenia: entrada, celler, coberta, presó, estable, cuina, cambra, rebost, cambra gran i cambra del senyor. A més hi havia una fortalesa, "la Forta de Sant Miquel" al pati del castell.[4] A la segona meitat del segle XV era només la residència del Cambrer. Al suprimir-se aquesta dignitat el 1528, el castell passà a ser propietat del capítol de canonges de Tarragona i es va anar degradant. Segons Bofarull, el 1569 el poble va posar foc al castell perquè els canonges se'l volien vendre, i el 1623 el capítol de Tarragona va ordenar enderrocar l'edifici, cosa que es devia fer parcialment.[3] Es van anar venent parts de l'edifici i el 1664 només quedava la part que ara es coneix amb aquest nom. Va ser habilitada com a casa de veïns, i fins al 1915 no es parlà de la recuperació d'aquest patrimoni. Després de diversos projectes, cap reeixit, Joan de Dalmau, que n'era propietari, el cedí a l'Ajuntament de Reus el 1949. Altres projectes no van seguir endavant, tot i que el 1965 es va fer una neteja general i el 1975 a través d'un patronat es començà una rehabilitació. A principis dels anys 80 es signà un conveni amb la Generalitat de Catalunya per tal de convertir-lo en Arxiu Comarcal. L'edifici s'acabà el 1986 amb projecte i direcció dels arquitectes Jordi Álvarez i Ernest Minguillón i fou inaugurat el 16 de desembre d'aquell any.[5]

L'Arxiu Comarcal compartia espai amb l'Arxiu Municipal i aviat resultà insuficient. Actualment els dos arxius segueixen compartint espai en un nou edifici.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre del Cambrer Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Amigó Anglès, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 157. ISBN 8486387655. 
  2. Segons Gort, el Cambrer era la segona dignitat del capítol de canonges de la Seu de Tarragona. Era l'encarregat de subministrar el vestuari als canonges. Era també l'administrador dels béns de l'església a Reus i altres viles. E. Gort. La Cambreria de la Seu de Tarragona: segles XII i XIII. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1990. Pàg. 40
  3. 3,0 3,1 Bofarull, Andreu de. Reus en el Bolsillo. 2a. Tarragona: Diari de Tarragona, 1993, p. 24. 
  4. Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. 1a, ed. Reus: Imprenta y librería de Pedro Sabater, 1845, p. 148. 
  5. Anguera, Pere. Urbanisme i arquitectura de Reus. Reus: La Caixa, 1988, p. 26-31. ISBN 8440423306. 
  • «Torre del Cambrer». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 abril 2012].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]