Sostre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Sostre (aeronàutica)».
Sostre de la Catedral de Wells, a Anglaterra

Sostre és la superfície interior, generalment horitzontal, per damunt dels límits superiors de les parets d'un edifici o d'una cambra, i en aquest cas separa dues cambres sobreposades i serveix de coberta a la de sota i de paviment a la de dalt. La superfície inferior del sostre s'acostuma a anomenar també trebol, trespol i també sòtil (a Mallorca), teginat (DIEC) o treginat (al Pla del Penedès i al País Valencià) i treginada (a Menorca i Mallorca, al costat de sostre, aquest darrer exclusiu a Eivissa). La coberta que dona a la part exterior de l'edifici és la sostrada, teulada o terrat.[1]

En general no és un element estructural, sinó més aviat un acabament de superfície que oculta la part inferior del terra (forjat)[2] o de la teulada que hi ha per damunt de l'estructura.

Segons la finalitat i del tipus de construcció, el sostre pot ser dissenyat i construït de diverses formes (horitzontal, en forma de volta, de cúpula, etc.) i amb una gran varietat de materials.

Referències[modifica]

  1. «Combinació de sostre disseny».
  2. Carles Buxadé Ribot; Joan Margarit Consarnau. Seccions i sostres sense bigues de formigó armat: Disseny i càlcul. Edicions de la UPC, 1998, p. 106 i ss.. ISBN 9788483012550 [Consulta: 16 abril 2011]. 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Palaia Pérez, Liliana. Vocabulario básico de construcción arquitectónica. Ed. Universitat Politècnica de València, 2005. ISBN 84-97058844.  (castellà)


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sostre