Ermengol IV d'Urgell
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | 1092 (Gregorià) Os de Balaguer |
| Sepultura | Santa Maria de Ripoll |
.svg){kind=small} Comte d'Urgell | |
| 1066 (Gregorià) – 1092 (Gregorià) ← Ermengol III d'Urgell – Ermengol V d'Urgell → | |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Família | Casal d'Urgell |
| Cònjuge | Llúcia de Pallars Adelaida de Forcalquer |
| Fills | Guillem III d'Urgell (  ) Adelaida de ForcalquerAdelaida d'Urgell ( ) Adelaida de ForcalquerErmengol V d'Urgell ( ) Llúcia de Pallars |
| Pares | Ermengol III d'Urgell i Adelaida de Besalú |
| Germans | Isabel d'Urgell Sança d'Urgell |
Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).
Va regnar als dotze anys sota la tutela de la comtessa-vídua Sança d'Aragó, tercera muller del seu pare. El buit de poder fou aprofitat pels nobles urgellencs per a ocupar grans dominis. No fou fins al 1075 que Ermengol IV aconseguí imposar-se a la noblesa. Va col·laborar amb Pere I d'Aragó i es va refer econòmicament gràcies a les paries rebudes de Lleida i Fraga. Va reconquerir el 1076 la conca del Sió amb les viles d'Agramunt i d'Almenar; la zona de Linyola i Bellcaire el 1091, així com Calassanç i Gerb,[1] que va convertir en la seva capital, com a pas previ per la presa de Balaguer.[2] Fou un ferm defensor de la incorporació de la reforma gregoriana al comtat d'Urgell.
Llinatge
[modifica]Era fill d'Ermengol III d'Urgell i d'Adelaida de Besalú, succeint al seu pare a la mort d'aquest.
Es casà vers el 1077 amb Llúcia de Pallars, filla d'Artau I de Pallars Sobirà i Llúcia de la Marca. D'aquest matrimoni tingueren:
- Ermengol V d'Urgell (1078-1102) que fou comte d'Urgell
En segones núpcies es casà el 1079 amb Adelaida de Forcalquier, besneta de Guillem II de Provença. D'aquest matrimoni tingueren:
- Guillem III d'Urgell i de Forcalquier (v1080-1129), comte de Forcalquier
- Adelaida d'Urgell, morta jove
| 16. Borrell II de Barcelona | ||||||||||||||||
| 8. Ermengol I d'Urgell | ||||||||||||||||
| 17. Letgarda de Tolosa | ||||||||||||||||
| 4. Ermengol II d'Urgell | ||||||||||||||||
| 18. Ratbold II de Provença | ||||||||||||||||
| 9. Tedberga de Gavaldà | ||||||||||||||||
| 19. Ermengarda de Gavaldà | ||||||||||||||||
| 2. Ermengol III d'Urgell | ||||||||||||||||
| 10. Bernat I de Besalú (=6) | ||||||||||||||||
| 5. Constança de Besalú | ||||||||||||||||
| 11. Toda de Provença (=7) | ||||||||||||||||
| 1. Ermengol IV d'Urgell | ||||||||||||||||
| 24. Miró II de Cerdanya | ||||||||||||||||
| 12. Oliba I de Cerdanya Oliba Cabreta | ||||||||||||||||
| 25. Ava de Cerdanya | ||||||||||||||||
| 6. Bernat I de Besalú Bernat Tallaferro | ||||||||||||||||
| 26. Gausbert I d'Empúries-Rosselló | ||||||||||||||||
| 13. Ermengarda de Vallespir | ||||||||||||||||
| 27. Trudegarda | ||||||||||||||||
| 3. Adelaida de Besalú | ||||||||||||||||
| 28. Bosó II d'Arle | ||||||||||||||||
| 14. Guillem I de Provença | ||||||||||||||||
| 29. Constança de Viena | ||||||||||||||||
| 7. Toda de Provença | ||||||||||||||||
| 30. Folc II el Bo | ||||||||||||||||
| 15. Adelaida d'Anjou | ||||||||||||||||
| 31. Gerberga | ||||||||||||||||
Títols i successors
[modifica]
Ermengol IV d'Urgell Naixement: 1056 Mort: Gerb, 1092
| ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ermengol III (pare) |
Comte d'Urgell (Llista de comtes d'Urgell) (1066-1092) |
Succeït per: Ermengol V (fill) |
Referències
[modifica]- ↑ Gonzalvo i Bou, Gener. Història del panteó dels comtes d ́Urgell. Universitat de Lleida, 2014, p. 28.
- ↑ Font Rius, José María. Cartas de población y franquicia de Cataluña (en castellà). vol.2. Editorial CSIC, 1983, p. 96. ISBN 8400053168.