Miró II de Cerdanya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMiró II de Cerdanya
Biografia
Naixement 878
Mort 927 (Gregorià) (48/49 anys)
Altres
Títol Comte
Família Casal de Barcelona
Cònjuge Ava de Cerdanya
Fills Sunifred II de Cerdanya
Miró III de Cerdanya
Oliba Cabreta
Guifré II de Besalú
Pares Guifré el PilósGuinidilda d'Empúries
Germans Sunyer I, Radulf de Barcelona, Sunifred II d'Urgell, Guifré II i Emma de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Miró II de Cerdanya i I de Besalú (878- 927) fou comte de Cerdanya i de Conflent (897-927), i comte de Besalú (920-927).[1]

Orígens familiars[modifica]

Fill de Guifré el Pilós, comte de Barcelona i Guinidilda d'Empúries. Heretà el comtat de Cerdanya i el de Conflent del seu pare, mentre el seu germà Sunifred rebia el comtat d'Urgell i els seus germans Guifré II Borrell i Sunyer el comtat de Barcelona.

A la mort del seu oncle, Radulf de Besalú, l'any 920 heretà el comtat de Besalú, que restà unit al comtat de Cerdanya per un període de seixanta-vuit anys.

Va continuar l'obra repobladora del seu pare col·laborant amb la restauració eclesiàstica del pagus de Berga.

Núpcies i descendents[modifica]

Del seu matrimoni amb Ava de Cerdanya, en tingué quatre fills, tots ells comtes, i quatre filles [2]

Tingué com a amistançada a Virgília d'Empúries, filla del comte d'Empúries Delà, i amb la qual tingué entre altres:

Títols i successors[modifica]

Miró II de Cerdanya
Mort: 927
Títols
Precedit per:
Guifré I de Barcelona
"el Pilós"

(pare)
Comte de Cerdanya
(Llista de comtes de Cerdanya)
Comtat de Cerdanya, Comtat de Berga, Comtat de Conflent
(897–927)
Succeït per:
Sunifred II de Cerdanya
(fill)
Precedit per:
Radulf I de Besalú
(oncle)
Comte de Besalú
(Llista de comtes de Besalú)
(920–927)
Succeït per:
Guifré II de Besalú
(fill)

Referències[modifica]

  1. «Miró II de Cerdanya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Aurell i Cardona, Martí «Jalons pour une enquête sur les strategies matrimoniales des Comtes Catalans» (en francès). Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 23, 1991.