Emma de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmma de Barcelona
Emma de Barcelona.JPG
Làpida sepulcral d'Emma de Barcelona
Biografia
Naixement c. 880 (Gregorià)
Mort 942 (Gregorià) (61/62 anys)
Sant Joan de les Abadesses
Activitat
Camp de treball Abat
Ocupació Abadessa
Període d'activitat 897 –  942
Família
Pares Guifré el PilósGuinidilda d'Empúries
Germans Sunyer I, Radulf de Barcelona, Sunifred II d'Urgell, Guifré II, Miró II de Cerdanya i Cixilona de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Emma de Barcelona (880 - Sant Joan de les Abadesses, 942) va ser la primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Era filla de Guifré el Pilós i de Guinidilda d'Empúries,[1] comtes de Barcelona, i degué néixer pels volts de l'any 880.

Biografia[modifica]

La vida d'Emma va inexorablement unida a la història del monestir de Sant Joan de Ter, més tard conegut com de les Abadesses, cenobi fundat el 885 expressament pels seus pares i al qual la destinaren de ben petita amb tan sols cinc anys,[2] a través d'un acte formal de donació o oblació. La idea dels comtes de Barcelona al fundar el monestir de Sant Joan de les Abadesses era el de repoblar les comarques centrals de Catalunya que havien patit el despoblament derivat de la revolta antifranca d'Aissó.[3]

Emma governà aquesta comunitat, inicialment tutelada pel bisbe Gotmar i directament a partir del 897 i fins al 942, data de la seva mort.[4] Durant aquest temps, Emma exercí una intensa activitat com demostra el nucli fundacional de l'arxiu del monestir, format per més de dos-cents documents, entre els quals les escriptures fundacionals, la documentació personal d'Emma, i les donacions que van anar augmentant el patrimoni del monestir i el seu radi d'acció.[3]

Emma va establir al monestir de Sant Joan un scriptorium on sabem es confeccionaven els llibres litúrgics que proveïen a les noves esglésies de la zona repoblada; disposava també d'un nucli de clergues i sacerdots, jutges i saigs que s'encarregaven de la redacció i creació de la documentació d'arxiu conservada. L'autoritat i el prestigi d'Emma es reflecteixen en els termes usats en aquesta documentació, que la identifiquen com a «venerable i religiosíssima».[5]

Ema va morir aproximadament entre el 8 i el 22 de novembre de 942 i anys abans, el 8 de setembre de 921, va fer donació al monestir de tots els seus béns presents i futurs. Segons Frederic Udina, Emma va deixar un monestir pròsper i amb un patrimoni que va saber fer créixer al llarg de tota la Marca Hispànica.[3]

Ordenació del territori[modifica]

El monestir exercí un paper central en el procés d'ordenació del territori de la Catalunya central i en la tasca de repoblament de les seves terres, a Vallfogona de Ripollès, Llaés, Segúries i les valls de Lillet i de Ribes. La seva acció repobladora incidí de manera especial en la vall de Sant Joan, si bé es va endinsar en punts concrets, estratègics, de la zona del Berguedà i del Vallès.[5]

Són molts els pobles que apareixen per primera vegada en la documentació escrita gràcies a l'acció civilitzadora d'Emma: Aiguafreda, l'Ametlla del Vallès i la Garriga, la Roca, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor i Tagamanent, al Vallès Oriental; Centelles, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze i Santa Maria de Besora, Seva i Sora, a Osona; Gombrèn, Llaès, Planès de Rigard, Sant Martí de Surroca, Sant Pau de Segúries, Vallfogona del Ripollès, al Ripollès; Angostrina, a l'Alta Cerdanya; Fullà i Vilafranca del Conflent, al Conflent; La Pobla de Lillet, Sant Joan de Montdarn, al Berguedà. Una tasca que comportà la repoblació i la rompuda de les terres i l'estructuració d'una incipient xarxa parroquial, amb l'edificació d'esglésies, element cohesionador del nou enclavament. Un extens territori, gairebé equivalent a un comtat, que partia de la dotació inicial dels seus pares i per al qual Guifre I atorgà de bell antuvi, immunitat i plena autoritat.[5]

Beneficis per el monestir de Sant Joan[modifica]

Durant el seu abadiat, Emma aconseguí un nombre important de privilegis que beneficiaven el monestir: el 899 el rei franc Carles el Simple estenia un privilegi d'immunitat i protecció a favor del monestir; el 906 l'episcopat de la província eclesiàstica de Narbona prenia el cenobi i el seu patrimoni sota la seva protecció. El monestir gaudia per tant d'immunitat i cap oficial del comte podia penetrar a les seves terres per fer justícia o per exigir impostos. Sabem que Emma portà a la pràctica aquest precepte amb l'ajut, a l'interior d'aquest domini exempt, d'un tribunal de justícia format per clergues, professionals del dret i propietaris lliures. El dret del monestir era respectat tant a aquest nivell inferior que regulava els contenciosos sorgits al territori, com en un nivell més superior, amb l'ajut del tribunal dels seus germans, els comtes. A través d'aquests instruments, Emma protegí els seus drets senyorials sobre els homes i dones i les propietats de la seva jurisdicció.[5]

Implicació amb el repoblament [cal citació][modifica]

Hi ha molts llocs que han estat objecte de la directa acció de l'Emma. N'hi ha d'altres, encara, que han arribat esmentats per primer cop gràcies a l'extensa documentació generada per la incansable activitat de l'abadessa. Per això són nombrosos els pobles que tenen el nom d'Emma a la primera pàgina de la seva història.

Aquestes poblacions són consignades a continuació. No hi són incloses aquelles en què el monestir de Sant Joan o l'abadessa tenien possessions privades o no consta que hagin estat escripturades per primera vegada per Emma. Tampoc no hi són les que van entrar dins l'òrbita del monestir en èpoques posteriors a l'abadiat d'Emma.

Referències[modifica]

  1. Soldevila, Ferrán. Història de Catalunya. Editorial Alpha, 1962, p. 61–. GGKEY:WN6PGFTYDS4 [Consulta: 14 octubre 2011]. 
  2. Rotger, Agnès. Elles! 65 dones oblidades de la història. (en català). Institut Català de les Dones, octubre de 2017, p. 17. ISBN 9788439396079. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Roca i Costa, Maria Carme. Abadesses i priores (en català). Barcelona: Base, S.A., octubre de 2014, p. 30-33,36. ISBN 9788416166220. 
  4. Ferrer i Godoy, Joan. Diplomatari del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273) (en català). Fundació Noguera, 2009, p. 11. ISBN 9788497797894. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Emma, de Barcelona». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  6. Planès de Rigard

Bibliografia[modifica]

  • Esteve, Josep. Emma de Barcelona, primera abadessa de Sant Joan. En: Arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses .
  • Albert i Cosp, Esteve (1969). Les abadesses de sant Joan. Barcelona: Dalmau (Episodis de la història, 69).
  • Aurell, Martí (1998). Les noces del comte. Matrimoni i poder a Catalunya (785-1213). Barcelona: Omega.
  • Abadal, Ramon d' (1989). Els temps i el regiment del comte Guifré el Pilós. Sabadell.
  • Junyent, Eduard (1976). El monestir de Sant Joan de les Abadesses. Junta del Monestir.
  • Pladevall i Font, Antoni (1995). «El monestir de Sant Joan de les Abadesses». En: Art i cultura als monestirs del Ripollès. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Milà i Fontanals, 20), p. 45-59.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emma de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata