Sunyer I de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSunyer I de Barcelona
Rotlle-genealogic-sunifred-I-de-barcelona.jpg
Dades biogràfiques
Naixement segle IX
Girona
Mort 15 d'octubre de 950
La Grassa
Dades familiars
Dinastia Casal de Barcelona
Cònjuge Riquilda de Tolosa
Fills
Pares Guifré el PilósGuinidilda d'Empúries
Germans
Modifica dades a Wikidata
Comtes de Barcelona
Casal de Barcelona
Guifré el Pilós
Guifré II
Sunyer I
Ramon Berenguer IV de Barcelona
Infants
   Gudinilda I d'Osona
   Ermengol I d'Osona
   Miró I de Barcelona
   Borrell II de Barcelona
   Adelaida de Barcelona
   Guillem de Barcelona
Miró I
Borrell II
Ramon Borrell I
Berenguer Ramon I
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer II
Berenguer Ramon II
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer IV
Sobirans de la
Corona d'Aragó
+ Casal d'Aragó
+ Dinastia Trastàmara
+ Dinastia dels Habsburg

Sunyer I de Barcelona (c. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Família[modifica | modifica el codi]

Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sunifred I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guifré I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermessenda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sunyer I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gunilda d'Empúries
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Es casà en primeres núpcies amb Aimilda l'any 914 qui infantà Gudinilda de Barcelona (915-960), casada amb Hug I, comte de l'alt Carcí.

L'any 925 es va casar en segones núpcies amb Riquilda de Tolosa, filla del comte de Roergue Ermengol, i van tenir cinc fills:

Biografia política[modifica | modifica el codi]

Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II de Barcelona i a partir de la mort d'aquest, el 911, va governar sol.

En les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contra els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. Eixamplà i repoblà, a partir de 929, el seu comtat pel Penedès fins a Olèrdola).

Ràtzia de 912 i expedició de resposta del 914[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ràtzia de 912

El 912, el valí musulmà de Lleida, Muhàmmad al-Tawil, va dirigir un atac contra el comtat de Barcelona que va derrotar els exèrcits de Sunyer a la vall de Tàrrega.[1] Però el 914, Sunyer va organitzar una expedició de resposta que va donar mort a Muhàmmad al-Tawil.[2]

Comtat de Besalú[modifica | modifica el codi]

En morir el seu oncle Radulf I de Besalú, vers el 920, va sorgir un conflicte entre Sunyer I i el seu germà gran Miró II de Cerdanya per la possessió del comtat de Besalú. Al final es va decidir incorporar Besalú a Cerdanya i a canvi Miró II renunciava a les seves aspiracions al comtat de Barcelona.

Ràtzia del 935 i expedició de resposta del 936[modifica | modifica el codi]

Articles principals: Ràtzia de 935 i Ràtzia de 936

El mes de juny de 935 un estol musulmà comandat per Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama[3] va atacar els Comtats de Barcelona, Girona i Empúries. Com a resposta a l'atac de l'any anterior, Sunyer[4] i Gausfred d'Empúries atacaren les terres de Turtusha i Balansiya el 936, donant mort al cadí de Balansiya i sotmetent Turtusha a tribut,[5] que pagà fins al 945.[6] La frontera avança cap al sud i Tarraquna fou temporalment abandonada pels musulmans, quedant possiblement en terra de ningú,[7] tot i que en 971 la butlla de Joan XIII la cita en mans dels musulmans.[8]

En política interior, va protegir i enfortir les institucions eclesiàstiques concedint-los terres i tributs i estimulà el repoblament del comtat d'Osona.

Títols i successors[modifica | modifica el codi]

El 947 va cedir el govern dels seus dominis als seus fills i professà com a monjo[9] al monestir de Santa Maria de la Grassa.[10]

Sunyer I de Barcelona
Naixement: c. 890 Mort: Sant Pere de Rodes?, 950
Títols
Precedit per:
Guifré II de Barcelona
(germà major)
Comte de Barcelona
(Llista de comtes de Barcelona)
Comtat de Barcelona, Comtat de Girona,
Comtat d'Osona, Comtat de Manresa

(911–947)
Succeït per:
Miró I de Barcelona
i
Borrell II de Barcelona
(fills)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sunyer I de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Coll i Alentorn, Miquel. Història, Volum 3. 1a ed.. Curial Edicions Catalanes, p.192. ISBN 84-7256-358-8. 
  2. Muhammad al-Tawil, Gran Enciclopedia Aragonesa (castellà)
  3. Ibn Hayyan, Al-Muktabis fi Tarikh al-Andalus, Vol. V (àrab)
  4. Antoni Virgili, Ad detrimentum yspanie, p.33
  5. Josep Moran i Ocerinjauregui, Les homilies de Tortosa, p-48
  6. Tribuna.cat, 897-992: Els comtes de Barcelona, Girona i Osona
  7. Enciclopèdia.cat, Sunyer I de Barcelona
  8. Antoni Jordà Fernández, Història de la ciutat de Tarragona
  9. Vilalta Aserra, Enric. A la marca extrema, en terra de solitud. L'Abadia de Montserrat, 2010, p.69. ISBN 8498833469. 
  10. Cingolani, Stefano Maria. Les Gesta Comitum Barchinonensium (versió primitiva), la Brevis Historia i altres textos de Ripoll. Universitat de València, 2012, p. 89. ISBN 8437070864.