Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Família[modifica]
Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.
| Sunifred I d'Urgell | ||||||||||||||||
| Guifré I de Barcelona | ||||||||||||||||
| Ermessenda | ||||||||||||||||
| Sunyer I de Barcelona | ||||||||||||||||
| Gunilda d'Empúries | ||||||||||||||||
Es casà en primeres núpcies amb Aimilda l'any 914 qui infantà Gudinilda de Barcelona (915-960), casada amb Hug I, comte de l'alt Carcí.
L'any 925 es va casar en segones núpcies amb Riquilda de Tolosa, filla del comte de Roerga Ermengol, i van tenir cinc fills:[1]
- Ermengol I d'Osona (925-943), comte d'Osona.
- Miró I de Barcelona (926-966), comte de Barcelona.
- Borrell II de Barcelona (927-992), comte de Barcelona.
- Adelaida de Barcelona (928-v955), casada amb el seu oncle Sunifred II d'Urgell i posteriorment abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.
- Gausfred de Barcelona (fl. 986).
Biografia política[modifica]
Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II de Barcelona i a partir de la mort d'aquest, sense descendència masculina, el 911, va governar els comtats de Barcelona, Girona i Osona.[2]
En les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contra els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. Eixamplà i repoblà, a partir de 929, el seu comtat pel Penedès fins a Olèrdola).
Ràtzia de 912 i expedició de resposta del 914[modifica]
El 912, el valí musulmà de Lleida, Muhàmmad al-Tawil, va dirigir un atac contra el comtat de Barcelona que va derrotar els exèrcits de Sunyer a la vall de Tàrrega.[3] Però el 914, Sunyer va organitzar una expedició de resposta que va donar mort a Muhàmmad al-Tawil.[4]
Comtat de Besalú[modifica]
En morir el seu oncle Radulf I de Besalú, vers el 920, va sorgir un conflicte entre Sunyer I i el seu germà gran Miró II de Cerdanya per la possessió del comtat de Besalú. Al final es va decidir incorporar Besalú a Cerdanya i a canvi Miró II renunciava a les seves aspiracions al comtat de Barcelona.
Ràtzia del 935 i expedició de resposta del 936[modifica]
El mes de juny de 935 un estol musulmà comandat per Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama[5] va atacar els Comtats de Barcelona, Girona i Empúries. Com a resposta a l'atac de l'any anterior, Sunyer[6] i Gausfred d'Empúries atacaren les terres de Turtusha i Balansiya el 936, donant mort al cadí de Balansiya i sotmetent Turtusha a tribut,[7] que pagà fins al 945.[8] En 936 reconegué Lluís IV de França com el seu sobirà.[9] La frontera avança cap al sud i Tarraquna fou temporalment abandonada pels musulmans, quedant possiblement en terra de ningú,[10] tot i que en 971 la butlla de Joan XIII la cita en mans dels musulmans.[11]
En política interior, va protegir i enfortir les institucions eclesiàstiques concedint-los terres i tributs i estimulà el repoblament del comtat d'Osona.
Títols i successors[modifica]
El 947 va cedir el govern dels seus dominis als seus fills i professà com a monjo[12] al monestir de Santa Maria de la Grassa.[13]
Sunyer I de Barcelona Naixement: c. 890 Mort: Sant Pere de Rodes?, 950
| ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Guifré II de Barcelona (germà major) |
Comte de Barcelona (Llista de comtes de Barcelona) Comtat de Barcelona, Comtat de Girona, Comtat d'Osona, Comtat de Manresa (911–947) |
Succeït per: Miró I de Barcelona i Borrell II de Barcelona (fills) |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sunyer I de Barcelona |
- ↑ Bofarull i Mascaró, Pròsper de. Los condes de Barcelona vindicados... (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Oliveres y Monmany, 1836, p. 64.
- ↑ Sobrequés i Callicó, Jaume; Morales i Montoya, Mercè. Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya. Barcelona: Base, abril de 2011, p. 25,26. ISBN 9788415267249.
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història, Volum 3. 1a ed.. Curial Edicions Catalanes, p.192. ISBN 84-7256-358-8.
- ↑ Muhammad al-Tawil, Gran Enciclopedia Aragonesa (castellà)
- ↑ Ibn Hayyan, Al-Muktabis fi Tarikh al-Andalus, Vol. V (àrab)
- ↑ Antoni Virgili, Ad detrimentum yspanie, p.33
- ↑ Moran i Ocerinjauregui, Josep. Les homilies de Tortosa, p. 48.
- ↑ «897-992: Els comtes de Barcelona, Girona i Osona». Tribuna, 09-11-2006.
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.2. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 170. ISBN 8478263616.
- ↑ «Sunyer I de Barcelona.xml Sunyer I de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Jordà Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona.
- ↑ Vilalta Aserra, Enric. A la marca extrema, en terra de solitud. L'Abadia de Montserrat, 2010, p.69. ISBN 8498833469.
- ↑ Cingolani, Stefano Maria. Les Gesta Comitum Barchinonensium (versió primitiva), la Brevis Historia i altres textos de Ripoll. Universitat de València, 2012, p. 89. ISBN 8437070864.
Comtes i reis d'Aragó | |
|---|---|
| Comtes carolingis | |
| Comtes de Barcelona | |
| Casal de Pamplona | |
| Casal d'Aragó | |
| Corona de Mallorca | |
| Dinastia Trastàmara | |
| Dinastia dels Habsburg | |
