La Garriga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «garriga».
Infotaula de geografia políticala Garriga
Escut de la Garriga
Escut de la Garriga
La Garriga (Sant Esteve 2007) 021.jpg
La Garriga des de la Doma
el dia de Sant Esteve del 2007

Localització

41° 41′ 06″ N, 2° 17′ 15″ E / 41.685°N,2.2875°E / 41.685; 2.2875
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Oriental
Entitats de població 1
Població
Total 15.912 (2016)
• Densitat 846,38 hab/km²
Gentilici Garriguenc, garriguenca
Geografia
Superfície 18,8 km²
Altitud 252 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Meritxell Budó i Pla
Indicatius
Codi postal 08530
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08088
Codi IDESCAT 080885
Altres dades
Agermanament Del Trabajo, Chiapas (Mèxic)

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La Garriga és un municipi de la comarca del Vallès Oriental. Ubicada a 40 quilòmetres de Barcelona, forma part del Parc Natural del Montseny, la Garriga ha experimentat un fort creixement gràcies al moviment demogràfic cap a la perifèria de la població de la capital catalana.

El poble és travessat, de nord a sud, pel riu Congost, un afluent del Besòs, el qual ha estat recuperat en les darreres dècades, després d'haver estat intensament contaminat durant força anys. A l'alçada dels ponts del Figaró, el riu té una resclosa de la qual neix el rec Monar, un curs d'aigua que inicialment tenia la funció de fer anar el molí de can Blancafort, al nord de poble, i que amb el transcurs dels segles es va anar allargant per tal de poder regar els camps, se'l va fer travessar el poble de nord a sud i va determinar l'existència de carrerons petits i estrets, típics d'una part del centre de la població. Encara avui en dia, el rec, en gran part soterrat, condueix l'aigua per sota les cases del poble.

La població és circumval·lada per l'autovia C-17, que comunica Barcelona amb Vic. Així mateix, transcorre pel municipi la línia ferroviària que va de Barcelona a Puigcerdà i la Tor de Querol.

En l'estructura urbanística del poble destaca fortament el Passeig, una via urbana oberta el 1878 de gairebé un quilòmetre de llarg, ombrejada per dues fileres de 272 enormes plataners procedents inicialment del parc de la Devesa de Girona. És l'avinguda més senyorial de la Garriga.

La Garriga és coneguda arreu de Catalunya per la seva indústria més important, la del moble, així com per les seves aigües termals, pels seus edificis modernistes d'estiueig i per les catifes de flors que s'hi fan durant la festa del Corpus Christi. Per Corpus, la Garriga fa olor de flors[1]

El Museu Biblioteca Fundació Maurí, situat al carrer de Cardedeu de la Garriga, recull el llegat testamentari de l'il·lustre notari Josep Maurí i Serra, fill predilecte de la Garriga.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

En diversos jaciments del terme, hom ha localitzat restes d'assentaments paleolítics, neolítics, de l'edat del bronze i ibèrics.

La població es troba en un lloc de pas. Això va determinar que també els romans s'hi establissin entre els segles I aC i IV dC, tal com es pot comprovar en les ruïnes d'una vil·la romana avui coneguda com a Can Terrers i d'altres emplaçaments que en molts casos han tingut continuïtat fins a l'actualitat en forma de cases de pagès.

Sembla que amb la caiguda de l'Imperi romà i les successives invasions que se succeïren, el terme restà uns segles abandonat. No és fins al segle IX que va començar la repoblació mitjançant l'aparició de masies aïllades i la construcció de l'ermita de Santa Maria del Camí i de l'església de la Doma de la parròquia de Sant Esteve de la Garriga.

Durant l'edat mitjana va anar creixent de mica en mica el nucli de la població, si bé no es consolidà fins que a mitjans del segle XIV no es van construir uns banys (Can Caselles) a l'actual placeta de Santa Isabel.[3] El poble va anar creixent, els segles següents, seguint l'eix de comunicació que determinava l'antic camí romà que des del Vallès s'endinsava seguint el riu Congost a la plana osonenca.

Antic emplaçament de l'hostatgeria d'en Centelles, a la placeta de Santa Isabel

La pàgina d'or de la història de la Garriga fou l'estada que hi féu, des del dia 28 d'abril del 1400, el rei Martí I, l'Humà. Vingué acompanyat de la seva esposa, la reina Maria de Luna, per restablir-se del seu mal estat de salut mitjançant els banys a les fonts d'aigües termals característiques del poble. Seguint l'historiador local Josep Maurí i Serra, hom creu que s'estaren a l'hostatgeria i hospital d'en Centelles, al voltant de l'actual placeta de Santa Isabel.

Durant la Guerra de Successió espanyola, fou un dels escenaris del combat del Congost, que fou el primer fet d'armes de la guerra a Catalunya i enfrontà els revoltats vigatans, encapçalats per Josep Moragues, contra el destacament armat enviat pel lloctinent Velasco i la Generalitat de Catalunya per tal de sufocar la rebel·lió a la plana de Vic.

Durant la segona meitat del segle XIX, la Garriga es beneficià de la seva situació geogràfica entre Barcelona i Vic per rebre el pas de dues importants infraestructures: la carretera general (avui autovia C-17) i el tren de la línia Barcelona-Puigcerdà.

La seva situació propera a Barcelona, el seu clima, i la presència d'aigües termals convertiren la Garriga en un dels llocs d'estiueig preferits de la burgesia catalana de començaments del segle XX, fet que propicià la construcció d'edificis modernistes a la població.

Tot i no disposar de concentracions destacades de tropes ni de disposar d'indústria de guerra, la Garriga fou una de les poblacions catalanes bombardejades per l'aviació franquista durant la Guerra Civil. De fet, avui en dia encara es conserva un refugi antiaeri, darrere l'estació de tren, al qual es poden fer visites guiades.

Els anys 60 del segle XX, la Garriga rebé un fort flux migratori de persones provinents d'altres regions d'Espanya, especialment d'Andalusia, que féu incrementar notablement la població de dret, així com justificà la creació d'alguns barris de nova planta, que patiren durant anys importants deficiències d'infraestructures (barri del Secretari, barri de can Noguera, etc.).

Patrimoni històric[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial de la Garriga

La vil·la romana de Can Terrers[modifica | modifica el codi]

Article principal: Can Terrers

La vil·la romana de Can Terrers està ubicada al sud del terme municipal, la seva construcció se situa al segle I abans de Crist. Es tractava d'un edifici d'uns 200 metres quadrats, i pel seu bon estat de conservació, es considera un dels assentaments rurals de l'època romana més rellevants del patrimoni cultural català. Actualment, és senyalitzada i es pot visitar.

L'església de la Doma[modifica | modifica el codi]

Article principal: la Doma
La Font de can Santadigna, de l'arquitecte Raspall

L'antiga església parroquial de la Doma és un dels monuments més interessants del municipi. És una construcció amb elements romànics i gòtics que amaga l'interessant retaule de Sant Esteve Protomàrtir, d'estil gòtic i dedicat al patró de la població. Data del 1492 i s'atribueix a l'escola pictòrica dels Huguet-Vergós. La Doma encara conserva l'encant de les antigues esglésies rurals.

L'ermita de Santa Maria del Camí[modifica | modifica el codi]

L'ermita de Santa Maria del Camí és una ermita d'origen romànic del segle X, si bé l'actual edifici respon a modificacions fetes al segle XII. Està ubicat al costat del mas de Can Terrers.

Junt amb la capella de Santa Maria del Camí hi havia un antic monestir que fundà el 921 l'abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses per a la seva germana Xixilona i dins de la política repobladora que la va caracteritzar. Ambdues eren filles del comte Guifré el Pelós.

El modernisme a la Garriga[modifica | modifica el codi]

L'arquitectura modernista és a bastament representada tant en obra civil com en les cases jardí d'estiueig. Cal destacar especialment l'extensa obra de Manuel J. Raspall, amb més d'un centenar d'intervencions entre 1903 i 1934.

Fills i filles il·lustres de la Garriga[modifica | modifica el codi]

El campanar de l'església

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
43 52 53 773 1.188 1.518 1.585 1.732 1.767 2.162
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.427 3.115 3.380 3.517 4.121 6.558 8.164 9.273 9.592 10.060
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
10.476 10.929 11.547 12.333 12.923 13.942 14.585 14.876 16.124 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [1]
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 62. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. Darreres troballes arqueològiques a la Garriga

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Garriga Modifica l'enllaç a Wikidata