Partit Demòcrata Europeu Català

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Demòcrates de Catalunya.
Infotaula d'organitzacióPartit Demòcrata Europeu Català
Partit Demòcrata Europeu Català
PDeCAT logo 2016.svg
Seu PDECAT Provença.jpg
Façana de la seu del Partit Demòcrata Europeu Català
Dades base
Abreviació PDeCAT
Tipus entitat partit polític català
Ideologia independentisme català, liberalisme, europeisme, humanisme i catalanisme
Posició política centrisme
Història
Predecessor Convergència Democràtica de Catalunya
Fundació 10 juliol 2016
Activitat
Membres Augment 12.700 associats (2017)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Presidència Artur Mas i Gavarró
Vicepresidència Neus Munté i Fernández
Coordinació general Marta Pascal i Capdevila
Presidència del Consell Nacional Mercè Conesa i Pagès
Afiliacions Junts pel Sí
Diputats al
Parlament
Diputats al
Congrés
8 / 350
Senadors al
Senat
4 / 264
Eurodiputats al
Parlament Europeu
1 / 736

Web Lloc web oficial
Facebook pdemocratacat
Twitter Pdemocratacat
Canal de YouTube UCVbRIZuI6W1xEFio3I36OeQ

Modifica dades a Wikidata

El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), popularment Partit Demòcrata, és un partit polític republicà i independentista català creat el 10 de juliol de 2016 a Barcelona. És el partit successor de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya[1] i es defineix com a «demòcrata, catalanista, independentista, europeista i humanista».[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Context històric[modifica | modifica el codi]

El procés independentista català ha fet que diversos partits polítics catalans s'hagin replantejat part dels seus principis estatutaris. Durant la dècada del 2010, Convergència Democràtica va passar de l'autonomisme al sobiranisme i posteriorment, a l'independentisme. Durant aquesta evolució, va perdre la coalició amb el seu soci històric, Unió Democràtica de Catalunya. A més, l'estiu de 2014 el president fundador del partit, Jordi Pujol i Soley, va confessar tenir una fortuna oculta a l'estranger. Amb l'objectiu de fer net i passar pàgina de les sospites de corrupció, la direcció del partit va decidir que era necessària una refundació, però a causa de diverses convocatòries electorals es va anar ajornant fins al 2016.[3] El gener del 2016 Artur Mas, en ser substituït per Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, va assumir la tasca de preparar la refundació del seu partit.

Congrés fundacional[modifica | modifica el codi]

Vista general del congrés fundacional del Partit Demòcrata Català

El 8 de juliol de 2016 es va celebrar l'últim congrés[4] de Convergència Democràtica de Catalunya, en el qual es va acordar la seva refundació en un nou partit que tindria el seu primer congrés del 8 al 10 de juliol. Inicialment la direcció de CDC presentà dues opcions de noms per al nou partit: Més Catalunya i Catalans Convergents, però les bases del partit van manifestar el seu rebuig a les dues propostes i el 9 de juliol es van presentar tres propostes consensuades en una comissió d'associats durant el cap de setmana: Junts per Catalunya, Partit Demòcrata Català i Partit Nacional Català.[5] El 10 de juliol, en plenari, a la primera volta es descartà l'opció de Junts per Catalunya i a la segona votació es va imposar el nom Partit Demòcrata Català amb 871 vots enfront dels 657 de Partit Nacional Català.[6][7] Aquesta elecció, però, no estigué exempta de polèmica. Demòcrates de Catalunya, l'escissió sobiranista d'UDC, anuncià que emprendria accions legals contra aquest escull ja que, segons Antoni Castellà, podria dur a «confusió entre les dues formacions».[8]

Estructuració[modifica | modifica el codi]

Els candidats a presidir la direcció nacional del partit van realitzar un procés de primàries, que es va celebrar el 23 i 24 de juliol ja a la nova seu del carrer Provença.[9] Dies abans, tant Jordi Turull com Germà Gordó van anunciar que no es presentarien,[10] deixant pas a una nova fornada de candidats. Es van aprovar Artur Mas i Neus Munté com a tàndem presidencial i Marta Pascal[11] i David Bonvehí com a coordinació general.[12] Mercè Conesa va guanyar a Santi Vila en les eleccions a la Presidència del Consell Nacional. Durant els propers mesos s'anirà fent un traspàs de poders des de l'antic partit que, tot i quedar actiu a nivell legal, es preveu que entri en una fase d'hibernació, sent Jacint Borràs el seu president formal.[2]

Alguns dels principals objectius que s'han posat la nova directiva són configurar un espai polític i model ideològic propi que els diferenciï tant d'Esquerra Republicana com dels comuns, amb una voluntat centrista;[13] fer créixer el nombre de militants (11.083 a octubre de 2016) fins a arribar als 16.000 que tenia Convergència i reconciliar les famílies polítiques dins del partit. Un altre és definir un posicionament oficial de partit davant un eventual referèndum d'independència vinculant.[14]

Registre de partits[modifica | modifica el codi]

El setembre de 2016 el Ministeri de l'interior va tombar la inscripció del PDC, arran del conflicte de sigles existent amb Demòcrates de Catalunya i d'incompatibilitats entre el preàmbul dels estatuts del partit —on es parla obertament d'independència de Catalunya— i la llei de partits de 2002, que va servir per a il·legalitzar a Batasuna. Al seu torn, el PDC va argumentar que hi ha més de 70 partits inscrits amb la paraula demòcrata i més de 40 amb la paraula català.[15] El 3 d'octubre de 2016 es va fer públic que el Ministeri de l'Interior havia aixecat el veto al nom Partit Demòcrata Europeu Català, marca alternativa que es va presentar per tal de poder esquivar la negativa del registre i alhora mantenir la fidelitat del Congrés Fundacional.[16] Finalment, el 22 de novembre del mateix any els militants van ratificar amb un 85,7% dels vots i una participació del 32,8% la nova denominació del partit, ara ja com a Partit Demòcrata Europeu Català.[17]

Estructuració territorial[modifica | modifica el codi]

L'estructura territorial del partit es va votar mitjançant un nou sistema de primàries el cap de setmana del 30 de setembre.[18] A Barcelona, Mercè Homs es va imposar en la pugna territorial. A Lleida ho va fer Joan Reñé i a Girona Pere Vila. En aquestes eleccions territorials hi van participar 6.408 associats, un 61,47% del cens. Homs va anunciar que el seu objectiu immediat és trobar un alcaldable que pugui competir amb Ada Colau.[19]

Imatge corporativa[modifica | modifica el codi]

El desembre de 2016 es va presentar la imatge oficial del partit, un asterisc blanc amb quatre barres, sobre fons blau, sorgit d'un concurs on es van presentar més de 150 propostes. La proposta guanyadora va ser realitzada per un estudi de disseny barceloní, Dos Grapes. Segons Marta Pascal, «[l]es quatre barres són perquè tenim molt clar d'on venim, i el color blau és per recordar el passat de Convergència, és una declaració d'intencions, del que hem estat, del que volem ser, i del que tenim».[20]

Organització[modifica | modifica el codi]

Artur Mas i Carles Puigdemont al congrés fundacional del partit

La direcció del Partit Demòcrata és encapçalada per un tàndem presidencial que consta d'un president i d'una vicepresidenta en parella mixta i representa el màxim òrgan de representació institucional del partit, tot i que no té funcions executives. Un grau per sota disposa d'una direcció executiva formada per un coordinador general i onze membres, seguint criteris de paritat de gènere.[2]

També hi haurà un comitè nacional, amb cinquanta representants de les seccions territorials, i un consell nacional amb 300 integrants. L'assemblea nacional del partit es reunirà aproximadament cada dos anys.[2]

Els membres del partit només poden compaginar un càrrec orgànic amb un d'institucional i s'estableix un sistema de primàries per a l'elecció de nous càrrecs, que tindran una limitació de vuit anys, exceptuant-ne els càrrecs d'abast municipal.

Presidència[modifica | modifica el codi]

Càrrec Nom Cronologia Notes
President Artur Mas i Gavarró 23 de juliol de 2016 President de la Generalitat (2010 - 2016)
Vicepresidenta Neus Munté i Fernàndez 23 de juliol de 2016 Consellera de la Presidència i Portaveu del Govern (2015 - 2017)

Direcció Executiva [21][modifica | modifica el codi]

Càrrec Nom Cronologia Notes
Coordinadora general i comunicació Marta Pascal [21] 23 de juliol de 2016 Diputada al Parlament de Catalunya
Coordinador organitzatiu David Bonvehí 23 de juliol de 2016 Diputat al Parlament de Catalunya
Presidenta del Consell Nacional Mercè Conesa 24 de juliol de 2016 Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès

Presidenta de la Diputació de Barcelona

Coordinació institucional Marc Castells 23 de juliol de 2016 Alcalde d'Igualada
Nous sectors i partit digital Lluís Soler 23 de juliol de 2016 Alcalde de Deltebre
Mobilització i associats Vanessa Farré 23 de juliol de 2016
Món local David Saldoni 23 de juliol de 2016 Alcalde de Sallent
Formació Maria Dolors Tella 23 de juliol de 2016
Àrea metropolitana i món local Xavier Fonollosa 23 de juliol de 2016

Ideologia[modifica | modifica el codi]

El partit es defineix com a independentista i defensa un estat català independent en forma de república. Per aconseguir-ho, no descarta realitzar passos «unilaterals» en cas que Espanya bloquegés la resta de vies legals. Pel que fa al model social, el partit defensa un estat del benestar on «el sistema educatiu, el sistema de salut i la protecció i l'acció social siguin els fonaments que sustentin una igualtat real d'oportunitats».[22] També defensa la seguretat com una de les principals llibertats, vol establir un discurs envers la immigració basat en els «drets i les responsabilitats, la família com un model obert però alhora com a eix central de la societat, i la sostenibilitat, com una nova realitat econòmica». Pel que fa a l'economia, potencia l'economia de mercat però «amb rostre social». Pel que fa a l'educació, continuaran donant suport a la llibertat de tria d'escola.[13]

Moviments interns[modifica | modifica el codi]

Entre els corrents i moviments a l'òrbita del partit s'hi troba:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. March, Oriol «Partit Demòcrata Català: la Convergència refundada ja té nom». Diari Ara, 10-07-2016.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 García Pagan, Isabel; Gisbert, Josep «Las nueve claves del Partit Demòcrata Català y su independentismo sin matices». La Vanguardia, 11-07-2016.
  3. March, Oriol «Convergència canvia de pell i defineix l'abast de la seva renovació». Ara, 08-07-2016, pàg. 8.
  4. «CDC clausura l’últim Congrés» (en català). VilaWeb, 08-07-2016.
  5. «La nova Convergència «salpa» amb un revés a la direcció» (en català). NacióDigital.cat.
  6. «Elecció del nom del PDC» (en català). VilaWeb, 10-07-2016.
  7. «La nova Convergència escull Partit Demòcrata Català com a nom de la formació» (en català). 324.cat.
  8. «Demòcrates recorre la via administrativa contra el nom de Partit Demòcrata Català» (en català). ElMon.cat.
  9. March, Oriol «CDC ja ha comprat la nova seu al carrer Provença de Barcelona». Diari Ara, 15-01-2016.
  10. March, Oriol «La renúncia de Turull deixa via lliure a la renovació». Diari Ara, 13-07-2016.
  11. «Marta Pascal: un ascens meteòric forjat des de la JNC». Diari Ara, 13-07-2016.
  12. «David Bonvehí: pròxim a Puigdemont i al món municipal». Diari Ara, 13/0772016.
  13. 13,0 13,1 March, Oriol «El PDC es prepara per contraposar el model de país al d’ERC i els ‘comuns’». Diari Ara, 19-07-2016.
  14. March, Oriol «Recosir les famílies i fer més associats: primers deures de Pascal al PDC». Diari Ara, 25-07-2016.
  15. March, Oriol. «Interior veta el nom del PDC i l’adverteix amb la llei de partits». Diari Ara, 08-09-2016. [Consulta: 8 setembre 2016].
  16. Orriols, Núria. «El PDC veu tancada la crisi del nom amb l’aval a Partit Demòcrata Europeu Català». Diari Ara. [Consulta: 4 octubre 2016].
  17. «Los asociados del PDC ratifican que el partido pase a llamarse PDECAT con el 85,7% de votos» (en castellà). El Diario.es, 22-10-2016. [Consulta: 22 octubre 2016].
  18. March, Oriol «El PDC defensa que es debatin aquesta setmana al Parlament les conclusions sobre el procés constituent». Diari Ara, 25-07-2016.
  19. Pruna, Gerard. «Mercè Homs s'imposa en la pugna per liderar el PDC a Barcelona». Diari Ara, 01-10-2016. [Consulta: 3 octubre 2016].
  20. «El PDECat ja té nou logotip: un asterisc blau amb les quatre barres». Ara.cat, 17-12-2016.
  21. 21,0 21,1 «Direcció». Partit Demòcrata Català.
  22. March, Oriol «Independència sense ambigüitats, noves sigles i adéu als Pujol: què ha canviat a CDC en quatre anys». Ara, 12-07-2016.
  23. Llibergència

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Demòcrata Europeu Català Modifica l'enllaç a Wikidata