Marta Pascal i Capdevila

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarta Pascal i Capdevila
Marta Pascal. RdP (1.02.16) (cropped).jpg
Marta Pascal (2016)
Biografia
Naixement 10 abril 1983 (36 anys)
Vic
Escudo del Senado de España.svg  Senadora al Senat espanyol 

4 maig 2018 –

PDeCAT icono 2018.svg  Coordinadora general del Partit Demòcrata Europeu Català 

juliol 2016 – 22 juliol 2018
← nou càrreceliminació càrrec →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

26 octubre 2015 – 28 octubre 2017
Circumscripció electoral: Barcelona


  Portaveu Convergència Democràtica de Catalunya

19 juliol 2015 – 8 juliol 2016
← Mercè Conesa i Pagèseliminació càrrec →
  Vicepresidenta Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa

2015 – 2017
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

8 maig 2013 – 4 agost 2015
← Josep Lluís Cleries i Gonzàlez
Circumscripció electoral: Barcelona


  Presidenta Joventut Nacionalista de Catalunya

2012 – 2015
← Gerard Martí Figueras i AlbàSergi Miquel Valentí →
Dades personals
Educació Universitat Pompeu Fabra . ciències polítiques
Universitat de Barcelona . història
Activitat
Ocupació Política, historiadora i politòloga
Ocupador Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (2011–2013)
Partit polític Partit Demòcrata Europeu Català (2016–)
Convergència Democràtica de Catalunya (2006–2016)
Família
Cònjuge Joaquim Bohils Cuberta

Facebook: marta.pascal.9 Twitter: martapascal Telegram: martapascal
Modifica les dades a Wikidata

Marta Pascal i Capdevila (Vic, Osona, 10 d'abril de 1983) és una política, historiadora i politòloga catalana. Ha estat presidenta de la Joventut Nacionalista de Catalunya (2012-2015), portaveu de Convergència Democràtica de Catalunya (2015-2016)[1] i coordinadora general del Partit Demòcrata Europeu Català (2016-2018). Va ser diputada al Parlament de Catalunya per les candidatures de Convergència i Unió i de Junts pel Sí (2013-2017). Actualment és senadora al Senat d'Espanya (2018- ) per designació autonòmica.

Orígens i formació[modifica]

Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Pompeu Fabra -va ser premi extraordinari fi de carrera- i en Història per la Universitat de Barcelona. Membre del Programa de lideratge transatlàntic organitzat per la German Marshal Fund (2016). Va participar en el programa de lideratge Ordit, impulsat per la Fundació Jaume Bofill. Ha completat un programa de lideratge en gestió pública (IESE-Madrid, 2014-2015) i ha cursat el programa de lideratge Vicens Vives (ESADE, 2015).

És sòcia d'Òmnium Cultural, ha estat patrona de la Fundació Eduard Soler - Escola de Treball del Ripollès i és membre d'alguns clubs esportius de la seva ciutat, com ara el Club Esquí Vic i el Club Tennis Vic. Ha col·laborat habitualment en diversos mitjans de comunicació digitals, com Nació Digital, directe.cat i e-notícies.

Professionalment va treballar en l'àmbit de polítiques educatives a l'Associació Internacional de Ciutats Educadores. Entre 2008 i 2011 va ser cap d'àrea de la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Vic i, entre 2011 i 2013, va ser assessora en polítiques educatives comparades al Departament d'Ensenyament de la Generalitat.

Trajectòria política i institucional[modifica]

L'any 2006 va començar a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) i a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Va ocupar diferents responsabilitats dins la JNC: coresponsable de l'Àrea de Polítiques Socials i Educació (2008-2010), secretària de Territori (2010) i vicepresidenta. Entre 2012 i 2015 en va ser la presidenta.

Va ser membre de les executives local i comarcal de CDC a Vic i a Osona i també de l'executiva de les comarques de la Catalunya Central de CDC. El 2010 va esdevenir consellera nacional de CDC.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 va ocupar el lloc 34 de la llista de Convergència i Unió.[2] Va ser proclamada diputada al Parlament de Catalunya l'any 2013 (X legislatura) arran de la vacant produïda per Josep Lluís Cleries i Gonzàlez quan fou designat senador. L'any 2015, va renovar l'acta i va ser escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 dins de la candidatura de Junts Pel Sí (XI legislatura).

Va ser portaveu de Convergència Democràtica de Catalunya entre 2015 i 2016.[3][4] Entre 2015 i 2017 fou vicepresidenta del Partit Liberal Demòcrata Europeu (ALDE). És membre del Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d'Europa (CPLRE).

En el marc de la fundació del Partit Demòcrata Europeu Català va integrar una de les candidatures per integrar la primera direcció executiva Nacional del nou partit. El 23 de juliol de 2016 va ser escollida coordinadora general del Partit Demòcrata.[5]

Va ser citada a declarar pel jutge Pablo Llarena en el cas del procés independentista per la seva participació en les reunions de la cúpula   independentista. Va ser deixada en llibertat sense mesures cautelars. Des del maig de 2018 és senadora al Senat d'Espanya.[6] El juliol de 2018 va renunciar al càrrec de coordinadora general del Partit Demòcrata durant la primer assemblea nacional del partit. Va al·legar no tenir el suport del president Puigdemont.[7]

Referències[modifica]

  1. «Fitxa de Marta Pascal i Capdevila al web del Parlament de Catalunya». Parlament de Catalunya. [Consulta: 25 juliol 2016].
  2. «Llista oficial de CiU Eleccions al Parlament de Catalunya», 2012. [Consulta: 19 juliol 2015].
  3. «Marta Pascal será la nueva portavoz de CDC». La Vanguardia, 19-07-2015. [Consulta: 19 juliol 2015].
  4. «Marta Pascal serà la nova portaveu de Convergència». Ara, 19-07-2015 [Consulta: 19 juliol 2015].
  5. «La candidatura “Amb tothom” assoleix el 87’76% dels vots a la direcció executiva del PDC i el tàndem a la presidència d’Artur Mas i Neus Munté obté un 95’07% dels suports.». Partit Demòcrata Català, 23-07-2016. [Consulta: 25 juliol 2016].
  6. Esteve, Mireia. «Marta Pascal s'estrenarà com a senadora autonòmica i Xavier García Albiol no repetirà». Barcelona: Ara, 04-05-2018. [Consulta: 12 juny 2018].
  7. «Pascal plega i el PDECat s’arrenglera amb Puigdemont». VilaWeb. [Consulta: 21 juliol 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marta Pascal i Capdevila Modifica l'enllaç a Wikidata