Marta Pascal i Capdevila

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarta Pascal i Capdevila
Marta Pascal. RdP (1.02.16) (cropped).jpg
Marta Pascal (2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 abril 1983 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Vic (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Escudo del Senado de España.svg Senadora al Senat espanyol
4 maig 2018 – 1r març 2020 (renúncia)Assumpció Castellví Auví →
PDeCAT icono 2018.svg Coordinadora general del Partit Demòcrata Europeu Català
juliol 2016 – 22 juliol 2018
← cap valor – Supressió del càrrec →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputada al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Portaveu Convergència Democràtica de Catalunya
19 juliol 2015 – 8 juliol 2016
← Mercè Conesa i PagèsSupressió del càrrec →
Vicepresidenta Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
2015 – 2017
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputada al Parlament de Catalunya
8 maig 2013 – 4 agost 2015 (dissolució del parlament)
← Josep Lluís Cleries i Gonzàlez
Circumscripció electoral: Barcelona

Presidenta Joventut Nacionalista de Catalunya
2012 – 2015
← Gerard Martí Figueras i AlbàSergi Miquel Valentí → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Pompeu Fabra . llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració
Universitat de Barcelona . llicenciatura en Història Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica, historiadora, politòloga i assessora política Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDepartament d'Educació de la Generalitat de Catalunya (2011–2013) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalista de Catalunya (2020–)
Partit Demòcrata Europeu Català (2016–2020)
Convergència Democràtica de Catalunya (2006–2016) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeJoaquim Bohils Cuberta Modifica el valor a Wikidata

Facebook: marta.pascal.9 Twitter: martapascal Telegram: martapascal Modifica els identificadors a Wikidata

Marta Pascal i Capdevila (Vic, Osona, 10 d'abril de 1983) és una política, historiadora i politòloga catalana. Ha estat presidenta de la Joventut Nacionalista de Catalunya (2012-2015), portaveu de Convergència Democràtica de Catalunya (2015-2016)[1] i coordinadora general del Partit Demòcrata Europeu Català (2016-2018). Va ser diputada al Parlament de Catalunya per les candidatures de Convergència i Unió i de Junts pel Sí (2013-2017). Fou senadora al Senat d'Espanya (2018-2020 ) per designació autonòmica. Des del 27 de juny de 2020, és Secretària General del Partit Nacionalista de Catalunya.[2]

Orígens i formació[modifica]

Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Pompeu Fabra -va ser premi extraordinari fi de carrera- i en Història per la Universitat de Barcelona. Membre del Programa de lideratge transatlàntic organitzat per la German Marshal Fund (2016). Va participar en el programa de lideratge Ordit, impulsat per la Fundació Jaume Bofill. Ha completat un programa de lideratge en gestió pública (IESE-Madrid, 2014-2015) i ha cursat el programa de lideratge Vicens Vives (ESADE, 2015).[cal citació]

És sòcia d'Òmnium Cultural, ha estat patrona de la Fundació Eduard Soler - Escola de Treball del Ripollès i és membre d'alguns clubs esportius de la seva ciutat, com ara el Club Esquí Vic i el Club Tennis Vic. Ha col·laborat habitualment en diversos mitjans de comunicació digitals, com Nació Digital, directe.cat i e-notícies.[cal citació]

Professionalment va treballar en l'àmbit de polítiques educatives a l'Associació Internacional de Ciutats Educadores. Entre 2008 i 2011 va ser cap d'àrea de la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Vic i, entre 2011 i 2013, va ser assessora en polítiques educatives comparades al Departament d'Ensenyament de la Generalitat.[cal citació]

Trajectòria política i institucional[modifica]

L'any 2006 va començar a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) i a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Va ocupar diferents responsabilitats dins la JNC: corresponsable de l'Àrea de Polítiques Socials i Educació (2008-2010), secretària de Territori (2010) i vicepresidenta. Entre 2012 i 2015 en va ser la presidenta.[cal citació]

Va ser membre de les executives local i comarcal de CDC a Vic i a Osona i també de l'executiva de les comarques de la Catalunya Central de CDC. El 2010 va esdevenir consellera nacional de CDC.[cal citació]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 va ocupar el lloc 34 de la llista de Convergència i Unió.[3] Va ser proclamada diputada al Parlament de Catalunya l'any 2013 (X legislatura) arran de la vacant produïda per Josep Lluís Cleries i Gonzàlez quan fou designat senador. L'any 2015, va renovar l'acta i va ser escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 dins de la candidatura de Junts Pel Sí (XI legislatura).

Va ser portaveu de Convergència Democràtica de Catalunya entre 2015 i 2016.[4][5] Entre 2015 i 2017 fou vicepresidenta del Partit Liberal Demòcrata Europeu (ALDE). És membre del Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d'Europa (CPLRE).

En el marc de la fundació del Partit Demòcrata Europeu Català va integrar una de les candidatures per integrar la primera direcció executiva Nacional del nou partit. El 23 de juliol de 2016 va ser escollida coordinadora general del Partit Demòcrata.[6]

Va ser citada a declarar pel jutge Pablo Llarena en el cas del procés independentista per la seva participació en les reunions de la cúpula independentista. Va ser deixada en llibertat sense mesures cautelars. Des del maig de 2018 és senadora al Senat d'Espanya.[7] El juliol de 2018 va renunciar al càrrec de coordinadora general del Partit Demòcrata durant la primer assemblea nacional del partit. Va al·legar que no tenia el suport del president Puigdemont.[8]

Va ser elegida nova secretària general del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) el 27 de juny de 2020, amb un 89% de vots favorables i un 11% d'abstencions.[9]

Obres[modifica]

  • Perdre la por. Un manifest a favor de la política. Catarata, 2019. [10]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marta Pascal i Capdevila