Enric Ticó i Buxadós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEnric Ticó i Buxadós
Biografia
Naixement15 desembre 1959 modifica (60 anys)
Barcelona modifica
President Joventut Nacionalista de Catalunya
1986 – 1988
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Secretari general Joventut Nacionalista de Catalunya
1984 – 1986
Director general Cimalsa
modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona . llicenciatura en Dret (–1981) modifica
Activitat
OcupacióPolític, advocat i escriptor modifica
OcupadorInstitut Català del Sòl (1983–) modifica
PartitConvergència Democràtica de Catalunya (1978–2016) modifica
Família
FillsGerard Ticó i Guiu modifica

Twitter: enric_tico Modifica els identificadors a Wikidata

Enric Ticó i Buxadós (Barcelona, 15 de desembre de 1959) és un advocat i polític català.

Biografia[modifica]

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona en 1981. És diplomat del Curs de les Comunitats Europees organitzat pel Patronat Català Pro-Europa i el Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya. És funcionari del cos superior d'administració de la Generalitat de Catalunya i lletrat de l'Institut Català del Sòl des de 1983. És membre de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates, de l'Asociación Española de Técnicos Urbanistas i de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana.

El 1987 fou secretari de la Joventut Nacionalista de Catalunya i militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1978. Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 per Convergència i Unió. Al Parlament de Catalunya ha estat Secretari de la Comissió de Justícia, Dret í Seguretat Ciutadana (1984-1988) i de la Comissió d'Estudi sobre les Bosses de Pobresa (1988). El 1987 dirigí la campanya del Departament d'Ensenyament A l'escola, participa.[1]

El 1996 fou nomenat Director General de Ports i Transports, càrrec que ocupà durant vuit anys, amb Artur Mas, Pere Macias i Felip Puig com Consellers de PTOP fins a exhaurir la VI legislatura. El 2003 fou membre del consell d'administració de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM).[2] Entre el 2011 i el 2018 va ser president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)[3] i de la Federació Espanyola de Transitaris, Organització per a la Logística i el Transport (FETEIA-OLT).[4] Actualment és director general de Cimalsa. El 2011, dies després de ser nomenat president, FGC va adjudicar mitjançant concurs la publicitat de les estacions de tren a l'empresa Main Imagen Global Corporativa, de la qual en figurava com a administrador únic el seu oncle Carles Boixadors Garau, tot i que la licitació s'havia realitzat el novembre anterior, abans que ell fos president.[5]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]