Autoritat del Transport Metropolità

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Autoritat del Transport Metropolità
ATM Barcelona logo.svg
Abreviació ATM Àrea de Barcelona
Fundació 1997
Tipus Consorci públic
Seu central Barcelona
Localització
  • Barcelona
  • Carrer de Muntaner, 315-321, baixos
Director General Sr. Josep A. Grau[1]
Web www.atm.cat
Modifica dades a Wikidata
Seu de l'ATM Barcelona (2011)

L'Autoritat del Transport Metropolità (abreviat ATM) és un consorci interadministratiu de caràcter voluntari que es va constituir el 1997 per coordinar i planificar el transport públic a la Regió Metropolitana de Barcelona.

S'hi poden adherir totes les administracions titulars de serveis públics de transport col·lectiu, individualment o a través d'entitats que les agrupin i representin, que pertanyin a l'àmbit format per les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Les Administracions consorciades són la Generalitat de Catalunya (51%) i administracions locals (49%), compostes per l'Ajuntament de Barcelona, l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i l'Agrupació de Municipis titulars de serveis de Transport Urbà de la regió metropolitana de Barcelona (AMTU). Cal destacar la presència de representants de l'Administració General de l'Estat en els òrgans de govern de l'ATM, en qualitat d'observadors.[2]

Funcions[modifica | modifica el codi]

Com a entitat pública, té atribuïdes per llei unes funcions i objectius.[3][4]

  1. Planificació d'infraestructures i serveis: elabora plans d'inversió que han de subscriure les administracions.
  2. Relacions amb operadores de transport: gestiona les concessions de serveis de transport a empreses privades
  3. Finançament del sistema de transport: controla les finances de les concessionàries i hi fa de pont amb les administracions responsables de les subvencions a aquestes.
  4. Ordenació de les tarifes: decideix la distribució i import dels preus i en repartiment els ingressos.
  5. Comunicació: promou el sistema de transports que gestiona i la seva marca, i es relaciona amb els usuaris.
  6. Marc normatiu: proposa lleis a les administracions locals per tal d'adaptar-se al marc d'atribucions de l'ATM.
  7. Mobilitat: elabora i avalua plans de mobilitat i en fomenta els valors en la ciutadania.

Integració tarifària[modifica | modifica el codi]

Antic àmbit de la integració tarifària.
Mapa de la zona integrada ampliada el 2009

L'ATM gestiona el sistema d'integració tarifària, creat l'any 2001. Gràcies a aquest amb el mateix bitllet es poden utilitzar diferents transports públics a la regió metropolitana de les empreses que en forment part i es poden fer diferents tipus de transbordament entre aquests mitjans de transport sense tornar a pagar durant un límit de temps que depèn de les zones travessades (tot i que s'ha de validar el bitllet en cada transbordament). Tanmateix el bitllet senzill resta exclòs de la possibilitat de realitzar transports combinats. Aquestes empreses realitzen un o més serveis de transport entre les quals cal destacar les següents empreses per la seva gran cobertura del territori, no obstant hi ha desenes d'empreses adherides sobretot operadors de bus d'àmbit local o subcomarcal que poden tenir força importància més enllà del municipi de Barcelona:[5]

Corones tarifàries[modifica | modifica el codi]

La xarxa de l'ATM està subdividida en sis zones (de l'1 al 6, zona central - zones més perifèriques). El preu del bitllet no depèn de la zona per on es viatja sinó de les zones que es travessen durant el desplaçament. La primera corona és pròpiament l'àrea metropolitana de Barcelona, i inclou els municipis de la costa des de Castelldefels a Montgat.

Esquema de la zonificació

Preus[modifica | modifica el codi]

15-11-03-Fahrkarte-BCN-WMA 3434 1b.jpg
15-11-03-Fahrkarte-BCN-WMA 3437 1.jpg
Bitllet T-10.

A continuació es detalla la taula de tarifes dels diferents títols de transport integrats de l'ATM segons el nombre de zones (preus en euros, dades d'octubre del 2015).

T-10 T-50/30 T-70/30 T-Mes T-Trimestre T-Jove T-Dia
Zona 1 9,95 42,50 59,50 52,75 142 105 7,60
Zona 2 19,60 71,00 86,05 77,45 211 155 12,00
Zona 3 26,75 99,60 118 105 290 210 15,25
Zona 4 34,45 122,00 144,50 124,50 342,50 249 17,15
Zona 5 39,55 140 165,50 143 390 285,50 19,30
Zona 6 42,05 150 179,50 153 406 305,50 21,70

Polèmica[modifica | modifica el codi]

Durant la primavera de 2014, va estar al centre d'atenció de la plataforma Stop Pujades, que li recriminà constantment no abaixar les tarifes de transport després de mesos de mobilitzacions contínues i que la plataforma hagués rebut el suport d'una trentena d'ajuntaments, incloent-hi el de Barcelona, del Ple del Consell de l'AMB i també del Parlament de Catalunya.[6] Les mobilitzacions van començar després de l'increment de les tarifes al gener de 2014, les quals van fer sobrepassar els 10€ de preu de la T-10.[7]

Com a impulsora de la T-Mobilitat, entoma les crítiques a aquest nou sistema de pagament i de tarifes. Vegeu Polèmica de la T-Mobilitat

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Un tramvia de Barcelona, amb el logotip de l'ATM.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]