Tram

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Trambesòs)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre tramvia de Barcelona. Vegeu-ne altres significats a «TRAM Metropolità d'Alacant».
TRAM
Sre302.png
Territori Baix Llobregat i Barcelonès
Tipus servei tramvia
tren lleuger
Inauguració 2004
Longitud 29,2 km
Línies 6
Estacions 56
Línies de la xarxa T1.svg T2.svg T3.svg T4.svg T5.svg T6.svg
Operador Trammet
Autoritat ATM Barcelona
Dades tècniques
Vehicles 41
Ample ferroviari 1435 mm
Enllaç amb:
Metro de Barcelona L1 barcelona.svg L2 barcelona.svg L3 barcelona.svg L4 barcelona.svg L5 barcelona.svg L9 Sud Barcelona.svg L10 barcelona.svg
Rodalia de Barcelona R1 barcelona.svg R4 barcelona.svg
Modifica dades a Wikidata

TRAM és el nom comercial del tramvia de Barcelona, i què fa servei dins de l'Àrea Metropolitana de Barcelona conformada per sis línies en dues xarxes inconnexes: Trambaix (T1, T2 i T3) i Trambesòs (T4, T5 i T6).

Ambdós serveis transcorren per un total de 9 municipis al llarg de 29,2 quilòmetres de longitud, sis línies, 56 parades, 11 intercanviadors i una flota de 41 tramvies. La freqüència entre les 7 i 22 hores varia des d'un mínim de 4-5 minuts al tronc comú de les tres línies del Trambaix als 8-12 minuts del Trambesòs.

Història del tram[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Història del tramvia a Barcelona.

El 1987 es va crear l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i aquesta va començar a estudiar la possibilitat de posar en marxa una línia de tramvia o metro lleuger en superfície que cobrís el corredor Avinguda Diagonal - Baix Llobregat. Es van fer diversos estudis i projectes sobre la reintroducció del tramvia, i finalment el 1997 es va encarregar a l'Agència Barcelona Regional la redacció del projecte en el corredor Diagonal - Baix Llobregat.[1]

L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) es va crear el 1997 i es va incorporar a la direcció i seguiment del projecte. Poc temps després la Generalitat de Catalunya i l'EMT van delegar a l'ATM les competències i obligacions relatives a la planificació, ordenació i consessió del sistema de tramvia. L'ATM va adjudicar les obres de la construcció del tramvia Diagonal - Baix Llobregat (Trambaix) l'any 2000 al consorci liderat per Alstom i FCC.[1]

Pel que fa al corredor Sant Martí - Besòs (Trambesòs), va formar part del mateix projecte de reintroducció del tramvia però es va decidir en dates diferents. Els primers estudis d'aquest corredor es van fer l'any 1989 i al maig del 2001 l'ATM va incloure al Pla Director d'Infraestructures 2001-2010 (PDI) la construcció del tramvia del Besòs amb un cost previst d'uns 170 milions d'euros.[2]

Al mes de gener del 2002 l'ATM va aprovar el projecte del corredor Sant Martí - Besòs i es va adjudicar la construcció i l'explotació a Tramvia Metropolità SA (TramMet) que també havia estat l'adjudicatària del Tramvia del Baix Llobregat.[2]

Traçats inicials i canvis[modifica | modifica el codi]

L'any 1991 es preveia fer arribar el Trambaix en tres branques fins a Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat, partint de Francesc Macià. Posteriorment es van presentar altres traçats possibles, un l'any 1997, un segon el 1998 i un últim per part de l'empresa TramMet l'any 2001. Hi va haver una al·legació per part de la Universitat de Barcelona perquè es fes una parada a Zona Universitària, finalment acceptada. I l'any 2002 l'ATM va comunicar als ajuntaments la intenció de deixar l'arribada a Sant Feliu per una altra fase, la qual va rebutjar l'alcalde d'aquesta població.

El traçat de la primera fase de construcció fou finalment l'actual, organitzat en tres rutes entre Francesc Macià i Bon Viatge; Macià i Sant Martí de l'Erm (ara Llevant - les Planes); i entre Macià i Sant Feliu | Consell Comarcal.

Al juny de 2003 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, va avançar que després de la posada en funcionament del Tramvia del Baix Llobregat es plantejarien una segona fase cap al nord fins a Quatre Camins i cap al sud fins a l'Hospital de Bellvitge.[1]

El traçat inicial del Trambesòs era en dues branques partint del Parc de la Ciutadella cap a Gorg (Badalona) i Estació de Sant Adrià, passant un per la Gran Via de les Corts Catalanes i l'altre per l'Avinguda Diagonal.

En concret no partien exactament del mateix lloc, ja que una havia d'iniciar-se a l'Estació del Nord i l'altra des del carrer de Wellington (parada de Ciutadella | Vila Olímpica). Finalment el ramal de l'Estació del Nord no es va fer i aquesta línia s'iniciaria a Glòries. Segons el director tècnic de TramMet, Joan Carsi "la decisió de paralitzar la construcció d'aquest ramal va ser política, no tècnica, presa per l'Ajuntament [de Barcelona], i ni l'empresa ni l'Autoritat del Transport Metropolità hi tenen cap responsabilitat".[2]

Unió de les dues xarxes[modifica | modifica el codi]

Primers estudis i manifestacions per la unió per la Diagonal[modifica | modifica el codi]

El mes d'abril de l'any 2005, un any després de la posada en marxa del Trambaix i el Trambesòs, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) Joaquim Nadal, va anunciar que s'estava elaborant un estudi per unir el Tramvia del Baix Llobregat i el Tramvia del Besòs a través de l'Avinguda Diagonal. L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, els veïns de la Verneda i l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) van donar suport a l'estudi.[3]

Unes tres-centes persones van manifestar-se als Jardinets de Gràcia per reclamar la connexió del Trambaix i del Trambesòs per la Diagonal a finals de setembre del mateix any. La convocatòria la van organitzar el sindicat de Comissions Obreres juntament amb col·lectius de ciclistes, Barcelona Camina i la PTP.[3]

Al mes d'octubre es van presentar dos estudis sobre la unió dels tramvies per la Diagonal. Per una part l'empresa explotadora del tramvia, TramMet, va presentar-ne un en què s'afirmava que la unió era viable. Per una altra banda es va presentar un estudi encarregat per PTP en què es valorava l'ocupació, la velocitat i la regularitat dels autobusos que passaven per la Diagonal.[3]

En l'estudi de TramMet s'unia el tramvia per l'Avinguda Diagonal entre Francesc Macià i Glòries sense alterar el trànsit i amb una velocitat comercial de 18 km/h (similar al servei del Trambaix i el Trambesòs). Segons TramMet, només amb la unió que seria d'uns 5 km, es podria doblar el nombre de viatgers. Segons l'estudi de PTP el cost d'explotació seria menor en tramvia que en autobús i permetria un estalvi de 9 milions d'euros anuals.

L'Ajuntament de Barcelona, però, apuntava que la incorporació del tramvia obligaria a modificar el sistema de circulació, que obligaria a donar més temps als semàfors i perjudicaría a altres vies amb un important volum de trànsit. Mentre que els defensors ho defensaven perquè a més permetria remodelar l'avinguda. A finals d'any l'Ajuntament de Barcelona es pronunciava descartant la connexió via l'Avinguda Diagonal. Segons el regidor de Mobilitat i Seguretat, llavors Jordi Hereu, més tard alcalde de Barcelona (PSC), va manifestar que el consistori no era partidari perquè encabir els tramvies a 18 km/h entorpiria el trànsit de l'Eixample. Tot i això la unió apareixia al Pla Director d'Infraestructures 2001-2010 (PDI), tot i que sense especificar com. L'Ajuntament no descartava fer-ho mitjançant un túnel, però preferia construir un altre transport de més capacitat.[3]

A finals de l'any 2006 s'incorpora al Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) l'estudi de l'ampliació de la xarxa de tramvies.[4]

Consulta popular[modifica | modifica el codi]

Més informació

Jordi Hereu (PSC), alcalde de Barcelona, va acceptar l'any 2008 la proposta de Jordi Portabella (ERC) per sotmetre el projecte de Tramvia per la Diagonal a consulta popular, no vinculant segons l'alcalde. Per dur-ho a terme es posaria en marxa l'Oficina del Projecte Diagonal per elaborar el primer projecte de reforma de la Diagonal i formular una proposta d'ordenació de l'avinguda en el tram entre les places de Francesc Macià i Glòries Catalanes.[4]

La participació va ser de l'11,38% del cens, on el 79,84% dels votants (9,08% del cens) es va decantar per l'opció C "Cap de les dues anteriors" . Aquesta opció era la que defensava CiU, mentre que el PP animava a no votar o a decantar-se per aquesta solució. L'opció A, defensada pel PSC i ICV, consistia a unir els dos tramvies per una Diagonal convertida en un bulevard, amb el trànsit rodat i el tramvia pel centre. Aquesta opció va obtenir l'aprovació de l'11,88% dels votants. Finalment, l'opció B, també volia unir els tramvies, però fent de la Diagonal una rambla, on el trànsit es concentraria als laterals. Aquesta opció no comptava amb el suport de cap partit i va ser la menys votada (8,28%).[5][6]

Línies[modifica | modifica el codi]

Línia Inauguració Darrera
ampliació
Origen Destinació Estacions Longitud
(km)
Temps
(min)
Velocitat
comercial
(km/h)
T1.svg 20041 Francesc Macià Bon Viatge 21 9,7 33 17,6
T2.svg Llevant - les Planes 24 11,4 38 18,0
T3.svg 2007 Sant Feliu | Consell Comarcal 20 10 33 18,2
T4.svg 20042 Ciutadella | Vila Olímpica Estació de Sant Adrià 14 6,4 21 18,2
T5.svg 2006 2007 Glòries Gorg 13 7 23 18,4
T6.svg 2008 Glòries Estació de Sant Adrià 11 5,7 20 17,2
1. 3 d'abril de 2004. 2. 8 de maig de 2004.
Per a un inventari complet de les estacions de tramvia, vegeu la Llista d'estacions de tramvia de la regió metropolitana de Barcelona

Trambaix[modifica | modifica el codi]

Trambaix
Trambaix en proves esplugues.JPG
Trambaix en proves a Esplugues
Territori Baix Llobregat i Barcelonès
Municipi(s) Barcelona (Les Corts), l'Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern
Tipus servei transport ràpid en superfície
Inauguració 3 d'abril de 2004
Longitud 15,1 km[7]
Línies 3
Estacions 29
Operador TRAM
Autoritat ATM Barcelona
Dades tècniques
Velocitat 18 km/h
Cotxeres i tallers Bon Viatge
Enllaç amb:
Modifica dades a Wikidata

El Trambaix és la denominació que rep la xarxa del TRAM que connecta el Baix Llobregat amb Barcelona (districte de les Corts) i transporta una mitjana de 60.000 viatgers/dia feiner. Va obrir al públic el 3 d'abril del 2004 en un cap de setmana de portes obertes durant el qual els ciutadans podien fer-lo servir lliurement.

Té un total de tres rutes denominades T1, T2 i T3 que comencen el recorregut a la plaça de Francesc Macià a Barcelona i es dirigeixen cap a l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. La xarxa té una longitud de 15,1 km en via doble, 29 parades i 3 intercanviadors.[7]

El tramvia circula per una plataforma reservada, llevat de les cruïlles amb altres vials, i d'una regulació semafòrica que el podria fer superar els 20 km/h de velocitat comercial. Actualment la mitjana de tots els serveis té una velocitat comercial de 18 km/h, per davant dels 12 km/h dels autobusos urbans, i inferior als 29 km/h del metro de Barcelona.

Recorregut[modifica | modifica el codi]

Les tres línies del Trambaix tenen un tram comú entre Francesc Macià i Montesa. A Montesa la T3 es bifurca cap a Sant Feliu | Consell Comarcal passant per Hospital Sant Joan Despí | TV3 (abans Sant Martí de l'Erm). La T1 i la T2 comparteixen un tram des del Pedró fins a la finalització de la T1 a Bon Viatge i la T2 segueix fins a finalitzar el seu recorregut a Llevant - les Planes (abans Sant Martí de l'Erm).


Tramvia de la línia T1 a Pius XII, Av. Diagonal.
Tramvia de la T2 circulant entre Cornellà Centre i Les Aigües.
Tramvia de la T3 entrant a l'estació de Walden, Sant Just Desvern.

Termómetro T1.png

Termómetro T2.png

Termómetro T3.png


Correspondències amb altres transports
Estació Correspondència Línies del Trambaix Tipus enllaç
Maria Cristina Barcelona Metro Logo.svg L3 barcelona.svg T1.svg T2.svg T3.svg directe
Palau Reial Barcelona Metro Logo.svg L3 barcelona.svg T1.svg T2.svg T3.svg directe
Zona Universitària Barcelona Metro Logo.svg L3 barcelona.svg L9 Sud Barcelona.svg L10gris.svg T1.svg T2.svg T3.svg proper (3 min)
Avinguda de Xile Barcelona Metro Logo.svg L9gris.svg L10gris.svg T1.svg T2.svg T3.svg en projecte
Ernest Lluch Barcelona Metro Logo.svg L5gris.svg T1.svg T2.svg T3.svg en projecte
Can Rigal Barcelona Metro Logo.svg L5 barcelona.svg T1.svg T2.svg T3.svg proper (5 min)
Cornellà Centre Barcelona Metro Logo.svg L5 barcelona.svg Rodalies de Catalunya símbol.svg R1 barcelona.svg R4 barcelona.svg T1.svg T2.svg directe
La Fontsanta Rodalies de Catalunya símbol.svg R1 barcelona.svg R4 barcelona.svg T2.svg proper (5 min)
Mapa del Trambaix.

Trambesòs[modifica | modifica el codi]

Trambesòs
Unitat Trambesos.JPG
Territori Barcelonès
Municipi(s) Barcelona (Sant Martí), Sant Adrià de Besòs i Badalona
Tipus servei transport ràpid en superfície
Inauguració 8 de maig de 2004
Longitud 14'1[7]
Línies 3
Estacions 27
Operador TRAM
Autoritat ATM Barcelona
Dades tècniques
Cotxeres i tallers Central Tèrmica del Besòs
Enllaç amb:
Modifica dades a Wikidata

El Trambesòs és un tramvia que enllaça Sant Adrià de Besòs i Badalona amb la ciutat de Barcelona. Va obrir al públic el 8 de maig del 2004 i també es coneix com les línies T4, T5 i T6. La ruta comença a Glòries (T5 i T6) o bé al costat del Parc de la Ciutadella de Barcelona (T4) i va en sentit Besòs arribant fins a l'estació de tren de Sant Adrià de Besòs (T4) o fins a Gorg, Badalona (T5 i T6), tot i que en un primer moment només va funcionar de Glòries a Estació de Sant Adrià.

Recorregut[modifica | modifica el codi]

Les línies del Trambesòs tenen alguns trams en comú. La ruta T4 inicia el seu recorregut a Ciutadella | Vila Olímpica i l'acaba a l'Estació de Sant Adrià. La T5 comença a Glòries on enllaça amb la T4 i finalitza el seu recorregut a Gorg. La T6 comparteix part del seu recorregut amb la T4 i la T5, ja que enllaça Gorg (T5) amb l'Estació de Sant Adrià (T4) mitjançant una bifurcació per passar per la Mina.

Tramvia de la T4 efectuant parada a l'estació de El Maresme, Av. Diagonal.
Un T5 inicia el seu recorrregut a Glòries.
Un tramvia de la T6 i un altre de la T4 a l'estació terminal de Sant Adrià.

Termómetro T4.png

Termómetro T5.png

Termómetro T6.png

Correspondències amb altres transports
Estació Correspondència Línies del Trambesòs Tipus enllaç
Ciutadella | Vila Olímpica Barcelona Metro Logo.svg L4 barcelona.svg T4.svg directe
Marina Barcelona Metro Logo.svg L1 barcelona.svg T4.svg directe
Glòries Barcelona Metro Logo.svg L1 barcelona.svg T4.svg T5.svg T6.svg directe
Selva de Mar Barcelona Metro Logo.svg L4 barcelona.svg T4.svg directe
El Maresme Barcelona Metro Logo.svg L4 barcelona.svg T4.svg proper (3 min)
Estació de Sant Adrià Rodalies de Catalunya símbol.svg R1 barcelona.svg T4.svg T6.svg directe
Besòs Barcelona Metro Logo.svg L4 barcelona.svg T5.svg T6.svg directe
Sant Roc Barcelona Metro Logo.svg L2 barcelona.svg T5.svg directe
Gorg Barcelona Metro Logo.svg L2 barcelona.svg L10 barcelona.svg T5.svg directe
Mapa del Trambesòs.


Horaris i Freqüències[modifica | modifica el codi]

Els tramvies circulen entre les 5 del matí i les 12 de la nit, excepte els divendres i dissabtes que circulen fins a les 2 de la matinada.

Els dies 1 de gener (Cap d'Any) i 24 de juny (Sant Joan) hi ha servei ininterromput tota la nit.

Interval de pas
Secció Línies hora
punta
bàsic hora
vall
Francesc Macià - Zona Universitària - Montesa T1.svg T2.svg T3.svg 4' 5' 7,5' 15'
Montesa - Cornellà Centre - Bon Viatge T1.svg T2.svg 6' 1 7,5' 2 15' 30'
Bon Viatge - Llevant-Les Planes T2.svg 12' 15' 30'
Montesa - Sant Feliu-Consell Comarcal T3.svg 12' 15' 30'
Ciutadella-Vila Olimpica - Glòries - Estació de Sant Adrià T4.svg 8' 10' 20' 30'
Glòries - Parc del Besòs T5.svg T6.svg 8' 12' 3 30'
Parc del Besòs - Gorg T5.svg 12' 3 12' 3 30'
Parc del Besòs - Estació de Sant Adrià T6.svg 24' 24' 30'
1. el temps d'espera varia entre 4' i 8' . 2. el temps d'espera varia entre 5' i 10' .

3. el temps d'espera varia entre 8' i 16' .

Infraestructura[modifica | modifica el codi]

Plataforma i catenària[modifica | modifica el codi]

Doble via separada de fanals sustentant la catenària a Esplugues de Llobregat.

La distància total del traçat arriba als 29'2 km. La plataforma, en la seva majoria de doble via, està segregada de la resta de vehicles excepte a les interseccions. Les vies són d'ample estàndard o internacional (1435 mm) i estan col·locades sobre terra amb gespa i en unes altres seccions en asfalt.

Només hi ha 3 parts en via única: la part de Sant Joan Despí de la línia T2 entre Bon Viatge i LLevant- Les Planes, la secció de línia T3 entre Montesa i Rambla de Sant Just i per últim el traçat de la Gran Vía entre la Farinera i Can Jaumandreu.

La catenària subministra electricitat a 750 volts, de corrent continua. S'aprofita en la seva major part del recorregut els fanals del carrer per la seva sustentació.

Estacions[modifica | modifica el codi]

Estació de Numància, amb andanes laterals.

Actualment hi ha 56 estacions. Gairebé totes tenen andanes amb una llargària de 60 metres i amb una elevació de 35 centímetres. La configuració de les andanes varia segons la secció de carrer. Hi ha 34 estacions amb 2 andanes laterals, 15 estacions disposen d'una sola andana en forma d'illa central mentres que 5 estacions tenen andanes laterals amb una rambla central de vianants.

Hi ha 2 excepcions: l'estació d'Ernest Lluch de 3 vies té 3 andanes laterals i l'estació de Llevant-Les Planes de via única amb 1 andana lateral. Tant l'andana de la via 2 de la primera com l'única andana de la segona tenen una llargària reduïda a 30 metres.

Cada parada disposa de pantalla sobre el temps d'espera, panell d'informació de recorregut i horaris de les línies i màquina de venda de bitllets.

Prioritat semafòrica[modifica | modifica el codi]

La infraestructura està dissenyada per l'aplicació de l'ona verda al pas del tramvia permetent que el tramvia circulés per sobre els 20km/h de velocitat mitjana. L'única secció en què es compleix aquesta premissa és al ramal de la T3 entre Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. El pas del tramvia per Laureà Mirò a Esplugues i per la Diagonal al Poble Nou registra una velocitat comercial de 18km/h. El punt on es registra una velocitat comercial més baixa es a la Diagonal al districte de les Corts on la velocitat descendeix fins als 16km/h.

La coordinació semafòrica depèn dels ajuntaments i aquests no han adoptat al màxim aquesta prioritat per als tramvies, tot i les peticions de la concessionària i dels mateixos usuaris per poder arribar a la velocitat comercial prevista.

Material rodant[modifica | modifica el codi]

Citadis 302 a l'estació de Glòries.

Actualment hi ha un total de 41 tramvies, 23 unitats del Trambaix i 18 del Trambesòs.[7] El model utilitzat és un Citadis 302 d'Alstom que tenen una llargària de 32 metres per 2'65 d'alçada.

El Citadis és un model estandarditzat de l'empresa Alstom que se li fan un retocs segons les necessitats de cada explotació. Aquest sistema fa més barata la construcció i una major facilitat pel canvi de components.[8]

Està compost per:[9]

  • x11: Mòdul motor amb cabina, dos per unitat.
  • x21: Mòdul remolc suspès (sense bogie), dos per unitat.
  • x31: Mòdul remolc amb bogie i pantògraf, un per unitat.

Permet transportar 218 persones, 68 de les quals assegudes. La seva configuració per moduls permet adaptarse a la demanda. Solen circular amb 5 mòduls però es poden ampliar fins a 7 en cas que fos necessari.També poden circular en doble composició.


Passatgers[modifica | modifica el codi]

El 2016 el tramvia de Barcelona va batre per tercer any consecutiu el seu rècord de passatgers superant els 26 milions d'usuaris amb l'increment més gran de passatge des del 2008, un 5,5% més que l'any anterior. Registra una mitjana de 90.000 viatgers en dia feiner.

L'estació de Francesc Macià és la més concorreguda.
Any Trambaix
(viatges en milions)
Trambesòs
(viatges en milions)
Total
(viatges en milions)
Variació absoluta Variació percentual
2004[10] 5,9 1,8 7,7 +7,7 n/a
2005[11] 10,2 2,8 13,0 +5,3 +69,6%
2006[12] 12,8 4,1 16,9 +3,9 +29,9%
2007[13] 14,3 6,6 20,9 +4,0 +23,1%
2008[14] 15,7 7,5 23,2 +2,3 +11,1%
2009[15] 16,3 7,7 23,9 +0,7 +3,0%
2010[16] 15,8 8,0 23,8 -0,1 -0,4%
2011[17] 16,1 8,1 24,2 +0,6 +2,5%
2012[18] 16,0 7,7 23,7 -0,5 -2,1%
2013[19] 16,1 7,7 23,8 +0,1 +0,4%
2014[20] 16,3 8,2 24,5 +0,7 +2,9%
2015[21] 17,0 8,4 25,4 +0,9 +3,7%
2016 17,7 9,1 26,8 +1,4 +5,5%

L'estació més utilitzada és Francesc Màcia amb 6.800 usuaris/hora en dia feiner, seguida per L'illa (4.500 usuaris/hora) i Glòries (4.100 usuaris/hora).

Ampliacions de la xarxa[modifica | modifica el codi]

en projecte:


Probable esquema de línies amb l'execució de les ampliacions en projecte

Línia Origen
(origen actual)
Destinació
(destinació actual)
T1.svg Bon Viatge Estació de Sant Adrià
(Francesc Macià)
T2.svg Llevant - les Planes Estació de Sant Adrià
(Francesc Macià)
T3.svg Quatre Camins
(Sant Feliu/Consell Comarcal)
Glòries
(Francesc Macià)
T4.svg Ernest Lluch
(Ciutadella/Vila Olímpica)
Gorg
(Estació de Sant Adrià)
T5.svg World Trade Center
(Glòries)
Gorg


en estudi:


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Tramvia del Besòs». A: Institut d'Estudis Catalans. Anuari territorial de Catalunya 2003. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Tramvia del Besòs». A: Institut d'Estudis Catalans. Anuari territorial de Catalunya 2003. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Tramvia de l'Avinguda Diagonal». A: Institut d'Estudis Catalans. Anuari territorial de Catalunya 2005. 
  4. 4,0 4,1 «Tramvia i reforma de l'Avinguda Diagonal». A: Institut d'Estudis Catalans. Anuari territorial de Catalunya 2008. 
  5. «Tramvia i reforma de l'avinguda Diagonal». [Consulta: 15 agost 2006].
  6. «El fracaso de la consulta de la Diagonal se lleva por delante al Primer Teniente de Alcalde». [Consulta: 15 agost 2006].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «TRAM». railgrup. [Consulta: 3 abril 2010].
  8. «El tramvia de Barcelona: marca Citadis». tramvia.org. Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP).
  9. «Dimensions i equip». tramvia.org. Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP).
  10. «Transmet xifres any 2004». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
  11. «Transmet xifres any 2005». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
  12. «Transmet xifres any 2006». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
  13. «Transmet xifres any 2007». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
  14. «Transmet xifres any 2008». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
  15. «Transmet xifres any 2009». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
  16. «Transmet xifres any 2010». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
  17. «Transmet xifres any 2011». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
  18. «Transmet xifres any 2012». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
  19. «Transmet xifres any 2013». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
  20. «Transmet xifres any 2014». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
  21. «Transmet xifres any 2015». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tram Modifica l'enllaç a Wikidata