Estació del Nord (Barcelona)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estació del Nord
Fora de servei, altres usos
Estació del Nord - exterior.jpg
Façana de Demetri Ribes de l'antiga Estació del Nord.
Municipi: Barcelona
Informació general:
Coordenades: 41° 23′ 38.91″ N, 2° 10′ 57.87″ E / 41.3941417°N,2.1827417°E / 41.3941417; 2.1827417Coord.: 41° 23′ 38.91″ N, 2° 10′ 57.87″ E / 41.3941417°N,2.1827417°E / 41.3941417; 2.1827417
Transports:

L'Estació del Nord o Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans al barri de Fort Pienc del districte de l'Eixample de Barcelona. L'edifici que allotja l'estació i un poliesportiu era una antiga estació ferroviària terminal de la línia de Saragossa (que unia Barcelona, Manresa, Lleida i Saragossa) de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya.

Antigament era anomenada estació de Saragossa, Vilanova o Estació del Nord i els usos ferroviaris van ser soterrats i traslladats a l'estació d'Arc de Triomf, on es troba també una parada de la línia 1 del Metro de Barcelona.

Són moltes les destinacions dels autocars que surten de l'estació de Barcelona-Nord: les que ressegueixen el corredor mediterrani, cap a València, Alacant i Múrcia; la línia Madrid-Saragossa-Barcelona d'ALSA; autobusos amb destinació a Andalusia, Extremadura, Galícia, Castella i Lleó i el País Basc, i un gran nombre de línies internacionals, operades per Alsa Internacional i Eurolines principalment.

A més a més de l'estació terminal d'autobusos, el conjunt inclou també una caserna de la guàrdia urbana i un gimnàs municipal, on el 1992 va acollir les disciplines de tennis de taula durant els Jocs Olímpics. A l'espai que ocupaven les vies de l'antiga estació de tren s'hi va arranjar, durant els anys 1985-1991, el parc de l'Estació del Nord.

Estació ferroviària[modifica | modifica el codi]

L'estació ferroviària, construïda el 1861 era l'estació terme del Ferrocarril de Saragossa. La façana original de la, que s'ha conservat, està encarada al parc i es troba parcialment soterrada pels canvis de rasant. Obra de P. Andrés i Puigdoller, és d'estil neoclàssic, amb un cos central amb frontó. L'estació va ser ampliada el 1910 amb la construcció de la gran coberta amb estructura metàl·lica. L'accés principal, construït més tard (1912), dóna a l'avinguda de Vilanova i a la plaça d'André Malraux i és obra de Demetri Ribes, l'autor de l'Estació del Nord de València, i com aquella es mou entre la Sezession vienesa i la tradició modernista local, amb notables treballs ornamentals de vidre, ferro, fusta i ceràmica, parcialment conservats.

Imatges de l'Estació del Nord de Barcelona
Façana posterior -orientació nord- de l'ampliació datada en 1910.
Els edificis del costat nord de l'estació acullen actualment les instal·lacions de l'estació d'autobusos  
Façana anterior i principal de l'ampliació 1910.
Estació terme de Barcelona del Ferrocarril de Saragossa, actualment part de l'estació  
Façana amb orientació mar de l'antiga estació de Saragossa.
Façana posterior -orientació nord- de l'ampliació datada en 1910. Actualment, gimnàs i piscina.  
Cimera de la façana est de l'antiga estació.
Façana anterior i principal de l'ampliació 1910. Bar de l'Estació i Comissaria Guàrdia Local.  
Façana amb orientació mar de l'antiga estació de Saragossa. Vegetació de la fotografia: Parc de l'Estació.  
Cimera façana est de l'antiga estació de Saragossa.Dues estàtues emmarcant l'escut de la ciutat de Barcelona.  
Façana orientació oest-Tibidabo. Dóna al Carrer de Vilanova.  
Detall del bar l'Estació. A l'esquerra està la plataforma de parada d'autocars.  

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació del Nord (Barcelona) Modifica l'enllaç a Wikidata