Estació del Nord (Barcelona)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Estació del Nord
Estació del Nord - exterior.jpg
Dades bàsiques
Tipus estació d'autobús
Arquitecte Demetri Ribes i Marco
Començament 1862
Construït 1861, 1910-15
Inauguració 1862
Característiques
Estil Academicisme, modernisme
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització C. Nàpols, 42-80 - c. Alí Bei, 54-80
41° 23′ 39″ N, 2° 10′ 58″ E / 41.394142°N,2.182742°E / 41.394142; 2.182742Coord.: 41° 23′ 39″ N, 2° 10′ 58″ E / 41.394142°N,2.182742°E / 41.394142; 2.182742
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 40487
Tancament 1972
Modifica dades a Wikidata

L'Estació del Nord o Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans al barri de Fort Pienc del districte de l'Eixample de Barcelona. L'edifici que allotja l'estació i un poliesportiu era una antiga estació ferroviària terminal de la línia de Saragossa (que unia Barcelona, Manresa, Lleida i Saragossa) de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya. Antigament era anomenada estació de Saragossa, Vilanova o Estació del Nord i els usos ferroviaris van ser soterrats i traslladats a l'estació d'Arc de Triomf, on es troba també una parada de la línia 1 del Metro de Barcelona. A més a més de l'estació terminal d'autobusos, el conjunt inclou també una caserna de la guàrdia urbana i un gimnàs municipal, on el 1992 va acollir les disciplines de tennis de taula durant els Jocs Olímpics. A l'espai que ocupaven les vies de l'antiga estació de tren s'hi va arranjar, durant els anys 1985-1991, el parc de l'Estació del Nord. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

Ubicada al límit del districte de l'Eixample, l'Estació del Nord és un edifici aïllat que es troba a la confluència del Carrer de Nàpols amb Alí Bei, dins el Parc de l'Estació del Nord, delimitat per aquestes dues vies i els carrers de Sardenya i dels Almogàvers[1]

L'estació del Nord és una gran edificació formada per tres cossos disposats formant una "U". Els dos cossos paral·lels, que responen al projecte originari de l'estació, presenten unes façanes ritmades per la presència de tres pavellons que desenvolupen un llenguatge acadèmic sobri, però original. Per la seva banda, el cos restant, que uneix els dos primers cossos, és resultat d'una ampliació modernista de caràcter monumental i que combina amb mestria la plasticitat del ferro i el vidre amb els paraments estucats de singular volumetria.[1]

El cos afrontat al Parc de l'Estació del Nord conté la façana principal de l'edifici originari i exemplifica les característiques constructives del moment: murs de maó revestit amb morters, obertures emmarcades amb pedra motllurada, elements portants de pedra i elements decoratius de terracota. Aquest cos està configurat per una planta baixa en forma de pòrtic i un pis reculat. El pòrtic de planta baixa, avui desfigurat pels canvis de rasant de la zona, presenta arcs de mig punt amb llurs emmarcaments de pedra de Montjuïc motllurats a platabandes. Sobre aquests pòrtics, una balustrada de terracota tanca les terrasses de la primera planta, que es presenta reculada respecte el pòrtic i amb tot de portes allindanades.[1]

Aquesta façana queda ritmada pels tres cossos transversals que dominen axialment l'edifici: Els dos cossos laterals presenten, a la primera planta, una finestra emmarcada per dues parelles de pilastres d'estuc, amb el fust ornat a quarterons i amb capitell de terracota. Aquests capitells, fets a partir de motlles, presenten un ordre similar al corinti, però destaquen per mostrar, en llur medalló central, el frontal d'una locomotora. Capitells com aquests també ornen el cos central, que presenta certes diferències respecte la resta de la façana. D'entrada, el nivell de planta baixa és íntegrament realitzat en pedra de Montjuïc, igual que les pilastres del primer pis, que emmarquen balcons ampitadors coronats per arcs escarsers motllurats. Sobre aquest pis encara s'alça un àtic amb finestres rectangulars sobre el qual recolza l'entaulament d'un gran frontó semicircular amb un ull-de-bou. El frontó està coronat per un bell conjunt escultòric que mostra l'escut de Barcelona flanquejat per dues al·legories ajagudes del comerç i la indústria.[1]

La façana afrontada al Carrer d'Alí Bei presentava unes característiques similars, encara que en l'actualitat queda parcialment amagada per la presència de les marquesines i les passarel·les cobertes de l'estació d'autobusos que acull aquest cos. L'interior d'aquest cos fou molt modificat a causa de la instal·lació de dita estació d'autobusos, però conserva, en el segon pis, elements originaris de gran interès, com les encavallades de fusta i certs elements de ferro. L'encavallada de fusta està realitzada per una potent estructura a base de jàsseres i bigues de fusta que recullen el pes de la teulada a doble vessant. Entre els elements de ferro conservats, destaca l'escala helicoidal de ferro colat que uneix, a l'extrem del cos, el primer pis amb un pis superior.[1]

El cos afrontat al carrer de Nàpols és, com s'ha dit, el resultat d'una ampliació modernista que dotà l'estació originària d'una nova façana principal afrontada directament al nou accés monumental de Ciutat Vella: l'Arc de Triomf de l'Exposició Universal de 1888. La façana d'aquest cos nou reposa sobre un basament de pedra de Montjuïc i es presenta flanquejada per dos cossos de dos pisos cadascun i coronats per una torre al bell mig. Aquests cossos laterals es presenten fets d'obra revestida amb estucs i presenten una potent volumetria a base de pilastres d'ordre monumental rematades amb grans cartel·les que contenen escuts caironats amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi. Les finestres dels pisos superiors presenten llurs ampits i llindes profusament ornamentades amb relleus de tipus vegetal i l'edifici queda rematat per cornisaments trencats i podis ornats amb garlandes de fulles de llorer i estels de cinc puntes. El cos central d'aquesta façana presenta una única planta tancada, per la seva part baixa, per un mur que segueix la mateixa tipologia que els murs dels cossos laterals, a base d'arcs escarsers i cornises escalonades. La porta central està coronada per un rellotge i una cartel·la amb la inscripcío "Renfe". Tanmateix, el més interessant d'aquest cos és el tancament superior, materialitzat com un gran arc de mig punt fet de ferro forjat i vidre. Aquest tancament es presenta coronat amb ornamentacions de ferro en forma de corona de flors i escuts caironats, presidides al centre per un gran escut d'Espanya amb el Toisó d'Or. L'interior d'aquest cos central acollia el nou vestíbul principal de l'estació, per bé que en l'actualitat acull les instal·lacions del polisportiu del districte.[1]

Història[modifica]

L'estació del Nord és l'antiga estació terminal de la línia de ferrocarril Barcelona-Saragossa. Promoguda per la "Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Barcelona" de Manuel Girona i Agrafel, la història d'aquesta línia començà l'any 1852, quan fou autoritzada la seva construcció mitjançant concessió. Les obres de la línia s'executaren amb gran lentitud i no fou fins l'11 de Febrer de 1855 que s'inaugurà el primer tram, des de Montcada i Reixac fins a Sabadell. El dia 1 d'abril de 1860, s'inaugurà el tram fins a Lleida, convertint-se en la primera línia que unia dues capitals catalanes. Finalment, el 17 d'Agost de 1861 el rei consort Francesc d'Assís de Borbó inaugurà l'arribada a Saragossa recorrent el trajecte íntegre. L'estació terminal de Barcelona havia estat construida aquell mateix any segons projecte de P. Andrés i Puigdoller en uns terrenys del Fort Pienc encara pendents d'urbanització. Aquella estació originària, de dimensions relativament modestes, resultà de l'adaptació d'un projecte que el mateix arquitecte havia signat l'any 1859 per a la construcció d'una estació al Pla de Palau que no havia prosperat. D'aquesta primera edificació se'n conserva la façana afrontada al Parc de l'Estació del Nord i la façana paral·lela afrontada al Carrer d'Alí Bei.[1]

El 1864 l'arquitecte Francesc de Paula Villar i Carmona introduí diverses reformes i, l'any següent, l'enginyer Miguel de Bergne projectà unes cobertes que no es materialitzaren. El 1879 la Ferrocarril de Saragossa va ser absorbida per la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya i el 1880 l'enginyer A. Brianoz remodelà les seccions de magatzems de l'estació terminal de Barcelona.[1]

Entre 1910 i 1915 l'estació seria ampliada i profundament remodelada segons un projecte de l'arquitecte Demetri Ribes i Marco, que s'havia fet cèlebre pel disseny de l'Estació del Nord de la Ciutat de València (1906). Amb aquest projecte, els dos cossos paral·lels que formaven l'estació antiga serien enllaçats per un cos central afrontat al Carrer de Nàpols, que estatja un nou vestíbul principal tancat per un gran mur cortina de vidre.[1]

L'any 1972 l'estació fou clausurada i els seus usos ferroviaris foren soterrats i traslladats en una nova estació a l'Arc de Triomf, donant lloc a un llarg procés de degradació de la parcel·la. Arrel d'una malaurada actuació urbanística a la zona, la façana principal de l'estació d'Andrés i Puigdoller quedà parcialment soterrada per uns canvis de rasant.[1]

Entre 1985 i 1991 l'espai que ocupaven les vies de servei de l'antiga estació fou enjardinat per donar lloc al nou Parc de l'Estació del Nord, que acull grans escultures Land Art de l'artista americà Beverly Pepper. L'estació passà a acollir la Terminal d'Autobusos de Barcelona, punt de sortida de destinacions estatals i internacionals servides principalment per les companyies Alsa Internacional i Eurolines. A més, el cos construit per Demetri Ribes i Marco passà a acollir una caserna de la Guardia Urbana. L'espai de les andanes va ser destinat a acollir un Poliesportiu Municipal que, l'any 1992, va acollir les disciplines de tennis taula en el marc dels Jocs Olímpics. Part de la façana afrontada al Carrer de Sardenya va quedar oculta per la construcció d'un bloc d'oficines de l'INEM.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Estació del Nord». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació del Nord Modifica l'enllaç a Wikidata