Casa Garriga Nogués

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Garriga Nogués
Fundació Francisco Godia.JPG
Façana de l'edifici
Dades bàsiques
Tipus Habitatge
Arquitecte Enric Sagnier
Començament 1899
Acabament 1901
Característiques
Estil eclèctic
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització carrer de la Diputació 250 de Barcelona

41° 23′ 20″ N, 2° 09′ 55″ E / 41.38888333°N,2.16525278°E / 41.38888333; 2.16525278
Bé cultural d'interès nacional
Identificador

57-MH

IPAC: 61
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0004400
Modifica dades a Wikidata

La casa Garriga Nogués és un edifici eclèctic de 1899-1901 obra d'Enric Sagnier per encàrrec del financer Rupert Garriga Nogués, ubicada al carrer de la Diputació 250 de Barcelona, dins del Quadrat d'or.

Es tracta d'una casa de renda típica de les construccions de l'eixample de canvi de segle, és a dir, amb la planta baixa dedicada a locals comercials, el pis principal per al propietari amb accés des d'una escala privada i senyorívola i la resta de pisos per llogar, amb accés des d'una escala de veïns independent.

A la façana, Sagnier adopta elements clàssics i del barroc juntament amb altres d'inspiració modernista. El pis principal compta amb una balconada suportada per quatre figures femenines esculpides per Eusebi Arnau,[1] que representen les quatre edats de la vida.

La família Garriga Nogués va residir al pis principal fins a 1936, que tenia un accés privat a través d'una majestuosa escalinata de marbre al centre de l'edifici, creant un pati interior cobert per un magnífic vitrall d'Antoni Rigalt.[2]

Després de la guerra va ser ocupat pel col·legi religiós Sagrados Corazones de Jesús y de María i, entre 1983 i 2004, va ser la seu del Grup Enciclopèdia Catalana. Va ser reformat el 1987 per Jordi Bonet i Armengol, i el 2007 per Jordi Garcés, per acollir un hotel i ser la nova seu del Museu Fundació Francisco Gòdia, anteriorment ubicada al carrer València en un edifici adaptat també per Jordi Garcés.

Fins al 2015 la Fundació Gòdia allotjava a la planta noble la seva col·lecció permanent, en un espai de quasi 1.400 m2 restaurat respectant al màxim el seu estat originari. Rodejant el pati central on s'ubica l'escala d'honor, trobem diverses estances de les que destaquen la sala del billar amb un vitrall paisatgístic, obra de l'establiment d'Antoni Rigalt; el saló principal sobre la porta principal amb decoració rococó amb pintures de temes bucòlics pràcticament desaparegudes i, el gran saló-menjador, amb una decoració neoclàssica i uns destacats frisos d'estuc amb decoració floral.[3]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Marín Silvestre, Maria Isabel. L'Obra medallística de l'escultor Eusebi Arnau. Institut d'Estudis Catalans, 2005, p.23. ISBN 847283820X. 
  2. Barjau, Santi. Ed. Antoni Sagnier & Ajuntament de Barcelona. Ruta Sagnier, 2009. ISBN 978-84-966-9611-2. 
  3. Fundació Gòdia

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Garriga Nogués Modifica l'enllaç a Wikidata