Palau Casades

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Palau Casades
08019 1541 2011 09 17 Palau Casades 1.jpg
Dades bàsiques
Arquitecte Antoni Serra i Pujals; ampliació: Agustí Borrell i Sensat
Construït 1883-85; 1922; 1950-53
Característiques
Estil Eclecticisme
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització c. Mallorca, 283 - c. Roger de Llúria, 103-111

41° 23′ 45″ N, 2° 09′ 53″ E / 41.395926°N,2.164854°E / 41.395926; 2.164854
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 40425
Modifica dades a Wikidata

El Palau Casades és un edifici eclèctic situat al número 283 del carrer Mallorca de Barcelona. És l'actual seu de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona i de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Forma un conjunt format per dues edificacions ben diferenciades, producte de l'ampliació del palau original, que forma l'ala en façana al carrer Mallorca, sobre l'antic jardí i quadres del mateix formant un edifici quasi simètric obert just sobre la cantonada. L'edifici és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

Escala

Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Carles de Casades es troba al xamfrà oriental de l'illa de cases delimitada pels carrers de Mallorca, de Roger de Llúria, de Pau Claris i de Provença. Es tracta, d'un edifici en origen aïllat al bell mig d'un jardí que, fruit de dues ampliacions realitzades durant el segle XX, s'ha transformat en una construcció aixamfranada entre mitgeres.[1]

De planta irregular, l'estructura en alçat de l'edifici comprèn semisoterrani, planta baixa, planta noble, un pis i terrat transitable. L'edifici disposa de tres accessos: els dos laterals, situats al carrer de Mallorca i al Carrer de Llúria; i el principal, al centre de la façana del xamfrà. A través d'aquesta porta s'accedeix a una àmplia zona de vestíbul que conté l'escala vers la planta noble i els dos accessos als cossos laterals.[1]

Encara que la façana original es correspon tan sols a l'afrontada al carrer de Mallorca, en l'actualitat l'edifici disposa d'una façana correguda que es configura en tres plans que s'adapten a la forma aixamfranada de la parcel·la. Tanmateix, la façana orientada al xamfrà, es presenta reculada, formant un petit jardí que precedeix la porta principal d'accés. Els tres trams de façana presenten característiques similars: el semisoterrani i la planta baixa estan inclosos dins d'un basament revestit d'estucs que imiten un carreuat encoixinat al trencajunt, mentre que la planta noble i el primer pis estan inclosos dins d'una esvelta columnata a base de pilastres jòniques amb garlandes que sostenen l'entaulament. Aquest, profusament ornat amb permòdols en forma de voluta, sosté la balustrada rematada amb hídries que tanca el terrat. Mentre les obertures es presenten emmarcades en pedra artificial, aquestes pilastres i els murs a les que s'adossen son fetes d'estuc. La decoració es concentra principalment en les llindes i muntants de pedra de les obertures, treballades amb motllures i palmetes. Les portes dels cossos laterals inclouen, dins d'aquesta ornamentació, columnes jòniques que sostenen un entaulament decorat amb caps de lleó. Les balustrades que tanquen els balcons i els balcons ampitadors de la planta noble presenten un acabat de marbre blanc de gran riquesa.[1][2]

La façana principal mostra les pilastres aparellades, flanquejant els tres grans arcs de mig punt de la planta noble. Aquesta façana està rematada per quatre escultures de Jaume Duran Castellanos que representen, entre d'altres, Sant Ramon de Penyafort, Ramon Berenguer IV, Alfons X el Savi i el Papa Gregori IX.[1]

Flanquejant l'accés principal s'accedeix a un ampli vestíbul rectangular amb l'extrem en forma hemisfèrica per acollir l'escala monumental vers la planta noble. Aquest vestíbul presenta els seus paviments revestits de marbre blanc, mentre l'escala presenta llur balustrada tallada en fusta. Al centre d'aquest espai, als peus de l'escala, una gran escultura de marbre blanc sobre un pedestal del mateix material representa la deessa Atena. A banda i banda del vestíbul s'hi obren dos grans portals que donen accés als dos cossos laterals de l'edifici. La porta septentrional dóna accés a una escala corba que mena vers l'espai de majors dimensions de l'edifici: la sala d'actes. Aquest espai de planta irregular es presenta revestit de fusteries nobles ornat a base de pilastres corínties sobredaurades. Damunt d'aquest espai i utilitzant la mateixa planta, s'hi bastí la biblioteca. D'extensa superfície i abraçant dos pisos d'alçada, la biblioteca presenta els seus murs revestits amb lleixes i estants de fustes nobles i motllurades que contenen la col·lecció documental del col·legi. La porta meridional mena, a través d'una altra escala, al pati central de l'edifici original.[1]

El pati central és l'espai central al voltant del qual s'articularen les estances de la casa originària, com si d'un atri romà es tractés. Es tracta d'una peça de gran superfície i alçada que abraça els tres pisos de la casa fins al nivell del terrat, rebent il·luminació natural per mitjà d'una gran claraboia. Hi destaca el terra, fet de mosaic hidràulic i mosaic a la romana. El nivell corresponent a la planta baixa es presenta envoltat per una galeria contínua de setze columnes de marbre granat i gris que sostenen la tribuna correguda del pis superior. Dita tribuna queda tancada per unes baranes de forja entre pilons de marbre rematats amb gerros de porcellana i fanals de ferro colat als angles. Aquest nivell superior es presenta revestit amb motllures i pilastres corínties que emmarquen els plafons pintats que mostren tot de figures femenines semblants a les nimfes que ornaven els murs de les ruïnes de Pompeia. El tercer nivelles manifesta en aquest pati per mitjà de finestres geminades amb muntants i mainells en forma de pilars corintis.[1]

Història[modifica]

Projectada per l'arquitecte Antoni Serra i Pujals, per encàrrec de Carles de Casades i Còdols. La seva construcció data dels anys 1883-1886, i en aquell temps la casa ocupava tan sols el pavelló afrontat al carrer de Mallorca, reservant els terrenys del xamfrà i de Roger de Llúria a jardí i cotxeres.[1]

Des de l'any 1922 es seu de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona degut a la permuta que va fer l'Ajuntament amb la Casa de l'Ardiaca, antiga seu del Col·legi. Per adaptar-lo es va fer una ampliació realitzada per l'arquitecte Juli Batllevell i Arús, ajudat pel decorador Jaume Llongueras i Badia.[3]

Entre 1950 i 1953 l'arquitecte Agustí Borrell i Sensat s'encarregà de dirigir els treballs d'ampliació que donaren lloc a la volumetria actual de l'edifici. La decoració del nou edifici resultant va anar a càrrec d'Òscar Lena i Jaume Duran Castellanos.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Palau Casades». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  2. «Palau Casades». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 29 octubre 2015].
  3. «Palau Casades. La seu de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona». km369.blogspot.com.es. [Consulta: 29 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Casades Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Palau Casades». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.