Paviments Escofet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Paviments Escofet
Imatge
Dades
TipusEstabliment comercial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Pascó i Mensa Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1890 construcció
1920 mudança Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaL'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRonda Universitat, 20 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ N, 2° 10′ E / 41.39°N,2.17°E / 41.39; 2.17Coord.: 41° 23′ N, 2° 10′ E / 41.39°N,2.17°E / 41.39; 2.17
Element d'interès paisatgístic

Paviments Escofet és una botiga situada a la ronda de la Universitat, 20 de Barcelona, catalogada com a element d'interès paisatgístic (categoria E3).[1][2]

El 1886, Jaume Escofet i Milà fundà l'empresa Escofet, Fortuny i Cia, dedicada a la fabricació de paviments hidràulics (rajoles de ciment emmotllat i premsat) al carrer del Gasòmetre, 10.[2] El 1890, l'empresa va obrir una botiga d'exposició i venda a la ronda de Sant Pere, 8,[3] amb una decoració que mostra els seus productes, realitzada pel director artístic de l'empresa, Josep Pascó i Mensa.[2] El 1895, la companyia canvià de nom a Escofet, Tejera i Cia, i el 1907, a E.F. Escofet i Cia S. en C.[2]

El 1920, l'establiment i la decoració foren traslladats al seu emplaçament actual.[4][2] La decoració exterior és l'original, havent-se conservat completament, tot i que s'ha adaptat a les dimensions i formes arquitectòniques del nou local. Aquest recurs permet visualitzar la força expressiva que Pascó tragué als plafons de pedra artificial, emmarcats en fusta, coronats per un ràfec de dos nivells, fet també en fusta, on aprofita la part inferior com a element publicitari (en lletres de fusta retallades i sobreposades es llegeix el nom de l'empresa: «H. de E.F. ESCOFET S.A.»), mentre que, el superior, amb tota la seva càrrega decorativa, en certa manera també publicita les possibilitats decoratives.

El 1940, després de la mort d'Emili Ferré i Escofet, assassinat l'any 1937, l'empresa passà a dir-se Fill d'E.F. Escofet S.A.[2]

El 2009, l'empresa Escofet deixà el local.[2] Poc després s'hi instal·là un establiment dedicat a la venda de productes ecològics.[5]

Referències[modifica]

  1. «Antiga Paviments Escofet». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona. Categoria E3: Elements d'interès paisatgístic, 26 febrer del 2016, p. 64-66. 
  3. Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 71, 341. 
  4. Arquitectura y construcción, 1920-1921, p. 316. 
  5. «Woki Organic Market». FICC Fons d'Imatges del Comerç de Catalunya. [Consulta: 21 novembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paviments Escofet