Gregori IX

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Papa Gregori IX)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGregori IX
Medieval, Papal bulla (FindID 407324).jpg
Butlla del Papa Gregori IX
Nom original(la) Gregorius PP. IX Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementUgolino di Conti
segle XII Modifica el valor a Wikidata
Anagni (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 agost 1241 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Emblem of the Holy See usual.svg 178è Papa
26 març 1227 – 22 agost 1241 (Gregorià)
← Honori IIICelestí IV →
Emblem of the Holy See usual.svg Papa
19 març 1227 (Gregorià) – 22 agost 1241 (Gregorià)
← Honori IIICelestí IV →
Degà del Col·legi Cardenalici
1219 (Gregorià) – 26 març 1227
← Niccolò de RomanisPelagio Galvani →
Cardenal bisbe d'Òstia Òstia
1206 (Gregorià) – 1227 (Gregorià)
← Ottaviano di PaoliAlexandre IV → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióclergue, sacerdot catòlic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJoan d'Abbeville Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSisena Croada Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFranciscans Modifica el valor a Wikidata

C o a Innocenzo III.svg

Find a Grave: 9917774 Modifica el valor a Wikidata

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241. De nom Ugolino di Conti, era nebot del papa Innocenci III que el va nomenar successivament, capellà papal, arxipreste de Sant Pere, cardenal diaca de Sant Eustaqui el 1198 i cardenal bisbe d'ostia i Velletri el 1206.

El 1207, Innocenci III el va enviar com a legat a Alemanya amb la missió d'intervenir en la disputa successòria que va sorgir arran de la mort Enric VI.

El 1217, sota el pontificat d'Honori III, exerceix com a delegat plenipotenciari per a Llombardia i Toscana on va predicar la Sisena Croada.

Escollit papa el 21 de març del 1227, després de renunciar a la tiara el cardenal Conrad d'Urach que havia estat elegit com primera opció, va adoptar el nom de Gregori IX, i encara que tenia en aquell moment més de vuitanta-cinc anys, el seu pontificat va durar uns altres catorze anys.

Relació amb el Sacre Imperi[modifica]

La seva primera mesura com Pontífex va ser l'excomunió de l'emperador Federic II per les continus retards en la seva participació en la Sisena Croada. Aquesta excomunió va fer que els partidaris de l'emperador s'alcessin contra Gregori i el van obligar a abandonar Roma per refugiar-se a Viterbo i posteriorment a Perusa. Frederic II decideix llavors, per provar la injustícia de la seva excomunió, dirigir-se a Terra Santa, cap on parteix sense la benedicció papal, el 1228, al capdavant d'un reduït exèrcit que tanmateix va conquerir l'illa de Xipre i fer-se, el 1229 mitjançant un acord diplomàtic, amb Jerusalem, Betlem i Natzaret.

Gregori IX no respon amb l'absolució de Frederic, sinó que declara que les accions de l'emperador a Terra Santa no poden qualificar-se com a guerra santa en continuar excomunicat, i procedeix a alliberar els croats del vot d'obediència a l'emperador, que es va veure obligat a tornar en conèixer que el papa, al costat de la Lliga Llombarda, envaïa el seu regne de Sicília.

Després de desembarcar a Brindisi, Frederic derrota les forces pontifícies i llombardes i les expulsa dels territoris imperials. El 1230 firma la Pau de San Germà per la qual, a canvi que el Papa revoqués la seva excomunió, l'emperador assegurava a l'Església les seves possessions territorials.

Immediatament va ordenar una croada contra l'emperador, va intentar infructuosament que els prínceps alemanys escollissin un nou rei i va convocar un concili a Roma per celebrar-ho el 1241. Frederic va anunciar per la seva part la seva oposició total a la celebració d'un concili que, convocat pel papa, no tenia cap altra motivació que la seva deposició i substitució, per la qual cosa va ordenar a les seves tropes que capturessin tots els que viatjaven al concili a Roma. La detenció i empresonament de més de cent clergues va impedir la celebració del sínode i, poc després, el 22 d'agost de 1241 Gregori IX va morir a la d'edat de gairebé cent anys.

Altres realitzacions[modifica]

Gregori IX en un manuscrit medieval

Gregori IX mitjançant la publicació, el 1231, de la bula Excommunicamus va establir formalment el tribunal de la Inquisició que depenia directament del pontífex. Va nomenar els dominics com a inquisidors i establir que els heretges fossin lliurats al braç secular per al seu càstig.

Va canonitzar sant Francesc d'Assís el 16 de juliol de 1228, sant Domènec de Guzmán el 8 de juliol de 1234, i sant Antoni de Pàdua el maig de 1232.

Va atorgar a l'expedició de Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera empresa per Guillem de Montgrí i Bernat de Santa Eugènia de Berga el títol de croada en una butlla del 24 d'abril de 1235.[1]

Encarregà, en fi, Ramon de Penyafort de compilar els decretals, obra coneguda com a Liber extra, que fou enllestida el 1234, de gran importància en el dret canònic.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Avis ostiensis (l'au d'Ostia), citació que fa referència al fet del qual va ser cardenal d'Ostia abans de la seva elecció com a pontífex i a què al seu escut d'armes apareix una au.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gregori IX
  1. O'Callaghan, Joseph F. Reconquest And Crusade In Medieval Spain (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2004, p.92. ISBN 0812218892. 



Precedit per:
Honori III
Papa
12271241
Succeït per:
Celestí IV