Papa Zacaries

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaZacaries I
Pope Zachary.jpg
Biografia
Naixement llatí:Zacharias
ca. 690
Calàbria, Imperi Bizantí
Mort 15 o 22 de març de 752
Roma, Exarcat de Ravenna, Imperi Bizantí
Lloc d'enterrament Sant Pere del Vaticà (tomba destruïda durant les obres del segle XV) 
Emblem of the Papacy SE.svg  Papa de l'Església Catòlica
10 de desembre de 741 – 22 de març de 752
Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Clergue, sacerdot catòlic i escriptor
Orde religiós Orde de sant Benet
Consagració Cardinal Sisinnio Tradueix
sant Zacaries I, Papa
Celebració Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 15 de març
Iconografia Com a papa
Modifica les dades a Wikidata

Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752). Amb prou feines se sap res de la seva vida abans de ser coronat papa. En els primers anys del pontificat, Zacaries va aconseguir que els llombards (poble germànic que va ocupar el nord de l'actual Itàlia), tornessin algunes ciutats a l'Església.

Fora de la península Itàlica, Zacaries va contribuir a fer que Pipí el Breu, destronés a Khilderic III, últim rei merovingi. Pipí el breu, majordom de palau, era l'home fort que governava en la pràctica al poble franc, i Khilderic III un rei dèbil amb el qual s'acabaria el llinatge de Clodoveu. En aquesta situació, per legitimar la seva planejada usurpació del tron, Pipí el Breu va fer al papa una comprometedora consulta carregada en aparença d'ingènua recerca de la conducta ortodoxa: «Qui ha de ser el rei dels francs? Aquell que exerceix la reialesa en la pràctica o aquell que l'ostenta nominalment?». El papa va acabar la qüestió amb aquest veredicte «Qui ho és de fet, sigui-ho de dret».[1]

Així va néixer una forta relació de vincles polítics i religiosos entre el papat i la dinastia carolíngia, fundada per Pipí. Zacaries va enviar l'arquebisbe Bonifaci perquè coronés Pipí el Breu com a rei dels francs en nom seu.

Obres civils[modifica]

Zacaries va fer erigir l'església original de Santa Maria sopra Minerva sobre un antic temple dedicat a Minerva, a prop del Panteó. També va restaurar el palau del Laterà, molt decaigut, i va traslladar la relíquia del cap de Sant Jordi a l'església de San Giorgio al Velabro.

A Roma hi havia alguns mercaders venecians que compraven esclaus per a vendre'ls als regnes musulmans de l'Àfrica. Sembla que Zacaries va prohibir aquest tràfic, després de comprar els esclaus i donar-los a llibertat.[2][3][4]

Referències[modifica]

  1. Mata, Jordi; Garrido, David «Carlemany, el pare d'Europa» (paper). Revista Sàpiens [Barcelona], núm.137 editorial = Sàpiens Publicacions, Desembre 2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.
  2. Butler, Alban. «Zachary, Pope and Confessor». A: The Lives of the Fathers, Martyrs, and Other Principal Saints. III. Dublín: James Duffy, 1866. 
  3. Stefan K. Stantchev Spiritual Rationality: Papal Embargo as Cultural Practice. Oxford University Press, 3 Jul 2014, p. 28. ISBN 9780191009235. 
  4. Annali d'Italia: Dall'anno 601 dell'era volare fino all'anno 840, by Lodovico Antonio Muratori, Giuseppe Catalani, Monaco (1742); page 298.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Zacaries Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Gregori III
Papa
741 - 752
Succeït per:
Esteve II