Papa Lleó V
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | ? ? Àrdea (Itàlia)  | ||
| Mort | p. 905 Roma | ||
| Causa de mort | homicidi, verí | ||
 118è Papa | |||
| juliol 903 (Gregorià) – febrer 904 (Gregorià) ← Benet IV – Sergi III → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis | ||
| Ocupació | polític, sacerdot catòlic | ||
| Orde religiós | Orde de sant Benet | ||
Lleó V ( Àrdea , ... – Roma , setembre/gener de 903/904) va ser el 118è Papa de l'Església Catòlica durant uns 40 dies, de juliol a setembre de 903.
Biografia
[modifica]Orígens i eleccions
[modifica]Natural d'Àrdea (37 km al sud de Roma),[1] una ciutat propera a Roma, va ser elegit successor de Benet IV el juliol de 903.[2] Monjo benedictí del monestir de Brandallo, en el moment de la seva elecció era sacerdot i, segons Moroni, cardenal;[3] tot i que podria ser que simplement estigués vinculat a una alguna església de fora de la ciutat, raó per la qual, en alguns catàlegs contemporanis és anomenat presbiter forensis.[4] El fet que desperta més interès, però, és el fet que no formava part del clergat romà, a causa de les lluites entre formosians romans i antiformosians.[5][6] Això es pot interpretar com que els partits, incapaços de posar-se d'acord sobre un candidat romà, van triar-ne un de conegut per la seva alta reputació.
Auxili, un escriptor de l'època, diu que va estar al capdavant de la càtedra durant 30 dies i que va ser un home de Déu i de vida i santedat lloables. Tret que va emetre una Butlla eximint els canonges de Bolonya del pagament d'impostes, es desconeix res més que fes aquest papa.[5]
La deposició
[modifica]El setembre[2] del mateix any, Lleó va ser deposat per l'antipapa Cristòfor, que estava a càrrec de l'església de San Lorenzo in Damaso[5] i que va ser consagrat sacerdot pel mateix Lleó.[7] Es poden fer algunes consideracions sobre aquest canvi sobtat de règim:
- Alguns historiadors suposen que Cristòfor era tan formosià com Lleó i que hi va haver una divisió en la seva facció perquè alguns no acceptaven que un no romà estigués al capdavant.[8]
- Altres identifiquen Cristòfor amb un homònim excomunicat i exiliat pel papa Joan IX perquè havia organitzat, juntament amb el papa Esteve VI i el bisbe Sergi (el futur papa Sergi III), el terrible i nefast Synodus Horrenda.
La durada del pontificat
[modifica]Pel que fa a la durada del seu pontificat, es poden fer dues consideracions:
- com que Cristòfor era clarament considerat un antipapa, el pontificat de Lleó V es va estendre fins al gener de 904,[5] quan el successor "legítim" Sergi III va prendre possessió del càrrec al Laterà. En aquella data, Lleó V ja era mort.
- Si, tanmateix, es vol considerar el període real en què Lleó va exercir les seves funcions, el seu pontificat només va durar fins al mes de setembre, tal com indica Moroni.[9]
Mort
[modifica]La data en què va morir Leo és motiu de debat entre els estudiosos:
- Segons alguns (Hermann de Reichenau), Lleó va ser assassinat pel mateix Cristòfor (algunes fonts diuen que va ser al setembre mateix, altres al novembre, altres el 6 de desembre),[3] qui al seu torn va ser executat pel papa Sergi III el 904.
- Segons altres (Ausilio de Nàpols i Eugenio Vulgario, formosians), Lleó va ser assassinat juntament amb el deposat Cristòfor mentre tots dos eren a la presó per ordre de Sergi III.[8][10] L'eliminació dels dos formosians, Lleó V i Cristòfor, per tant, suggereix el desig d'eliminar els dos predecessors i tornar directament al papa Esteve VI, predecessor de la mateixa tendència política que Sergi.[11] Es creu que Lleó V va ser enterrat al Laterà.[3]
Llegendes sobre Lleó V
[modifica]Una llegenda francesa i bretona del segle xi identificava Lleó V amb Sant Tudwal, un monjo bretó que va morir el 30 de novembre de 564 i que era el sant patró de Tréguier. Segons la llegenda, Tudwal, després d'haver anat a Roma per rebre una audiència amb el papa, va trobar el seient vacant perquè el pontífex havia mort mentrestant. El clergat, la noblesa i el poble estaven ocupats amb l'elecció i, a la seva arribada, es va produir un miracle que va fer que l'elecció recaigués sobre ell (quelcom similar al que va passar amb els papes Fabià i Valentí). A partir d'aleshores, Tudwal va prendre el nom de "Lleó el Bretó" (Leo Britigena). La llegenda probablement s'origina a partir de la mala traducció de "Pabu", un títol típic de molts sants bretons, amb "Papa", i del fet que Tudwal tenia el sobrenom de "el lleó bretó".[8]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Moroni, p. 26 especifica que era natiu de Priapi, una vila prop d'Àrdea
- 1 2 «Leone V». vatican.va. [Consulta: 6 gener 2015].
- 1 2 3 Moroni, p. 26
- ↑ Mann, Horace Kinder. «Pope Leo V». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). vol. 9. Nova York: The Encyclopedia Press, 1913.
- 1 2 3 4 Rendina, p. 310
- ↑ Longo creu que, malgrat això, Leone era simpatitzant del partit formosià, informació deduïda dels elogis que li va teixir Ausilio de Nàpols, un conegut exponent d'aquesta facció.
- ↑ Una de les hipòtesis reportades per Moroni , pàg. 26 , ara es considera poc fiable, en què Cristòfor, veient la incapacitat de Lleó per mantenir el poder, l'hauria instat a renunciar al papat i tornar a ser un simple monjo
- 1 2 3 Longo
- ↑ Moroni, p. 26. "Lleó V... va morir després d'un mes i nou dies en el càrrec.
- ↑ Aquesta versió, narrada pel cronista Eugenio Vulgario (887-928) potser per denigrar Sergi III, el seu enemic acèrrim, sosté però que va morir juntament amb Cristòfor, assassinat per Sergi, que els va tancar a la mateixa cel·la. Vegeu: Dümmler, p. 60
- ↑ Loré
Bibliografia
[modifica]- Dümmler, Ernst. Auxilii In defensionem sacrae ordinationis papae Formosi, 1866 (Auxilius und Vulgarius: quellen und forschungen zur Geschichte des Papstthums im Anfange des zehnten Jahrhunderts) [Consulta: 1º novembre 2015].
- Longo, Umberto. Leone V. =Roma: Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 2000 (Enciclopedia dei Papi) [Consulta: 1º gennaio 2015].
- Loré, Vito. Cristoforo, antipapa. Volum 2, 2000 (Enciclopedia dei Papi) [Consulta: 1º gennaio 2015].
- Moroni, Gaetano. Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da S. Pietro sino ai nostri giorni, 1846 [Consulta: 31 ottobre 2015].
- Rendina, Claudio. I Papi - storia e segreti, 2005.
Enllaços externs
[modifica]
- «Leone V». vatican.va. [Consulta: 6 gener 2015].
