Pius VI

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPius VI
Pompeo Batoni - Ritratto di Papa Pio VI (National Gallery of Ireland).jpg
Nom original (la) Pius PP. VI
Biografia
Naixement Giovanni Angelo Braschi
27 de desembre de 1717
Roma, Estats Pontificis
Mort 29 d'agost de 1799(1799-08-29) (als 81 anys)
Valença, França
Lloc d'enterrament Grutes vaticanes
Emblem of the Papacy SE.svg  Papa de l'Església Catòlica
15 de febrer de 1775 – 29 d'agost de 1799
Dades personals
Religió Església Catòlica
Educació Universitat de Ferrara
Activitat
Ocupació Clergue i sacerdot catòlic
Consagració Climent XI
Altres
Títol Comte
Cònjuge sense valor

Escut d'armes Pius VI
Modifica les dades a Wikidata

Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi al ser escollit Papa.

Havia nascut en una família noble però empobrida i es va educar a escola de jesuïtes de Cesena i es va diplomar en dret a la Universitat de Ferrara.

El 1755 va ser ordenat sacerdot i gràcies a la influència d'alguns dels seus oncles, que eren cardenals, va ocupar diversos càrrecs en la Curia Vaticana, entre els quals destaca el de Tresorer (1766).

El 1773 va ser nomenat cardenal i abat del monestir camaldulenc de San Gregorio al Celio i del benedictí de Subiaco.

En el conclave del 1775 surt escollit sense ser bisbe, de manera que el cardenal Gianfrancesco Albani el va haver d'ordenar in situ.

A Pius VI li va tocar veure la Revolució Francesa on va denunciar i condemnar l'onada d'anticlericalisme que es va propagar per França i que li va costar la pèrdua definitiva dels territoris papals francesos d'Avinyó, Benevent i Venassino, que Lluís XV havia tornat a Climent XIV.

Per combatre la Revolució, Pius VI es va sumar a l'aliança d'estats que van atacar França, però la desfeta d'aquests va convertir els Estats Pontificis en un objectiu i el 1797 un exèrcit francès, dirigit per Napoleó, va baixar a Itàlia, va entrar a Roma, va declarar acabat el poder temporal dels papes i va endur-se al Papa presoner, primer a Siena, després a Florència i finalment cap a Valença.

Als seus cansats 82 anys i greument malalt Pius VI no va sobreviure el viatge i va morir al cap de pocs dies.

El seu cos, per voluntat de Napoleó, va ser traslladat a les grutes vaticanes, a la Basílica de Sant Pere el 1802.

Pius VI no va ser un bon papa. Va ser feble, vanitós i mundà. Mentre que es dedicava a construir museus d'escultures i a erigir obeliscs i fonts, les monarquies europees havien segrestat l'Església i la van posar al servei de l'estat absolutista. Durant la crisi de la religió a França, Pius vacil·là quan calia una acció decidida. Convençut del seu propi lideratge de l'Església per mandat diví, no va saber estar a l'alçada d'aquest lideratge i permeté que la situació es tornés ingovernable. Malgrat tot, al final va saber resistir, i les ignomínies i ultratges dels seus darrers mesos de vida van fer més en favor del papat que no pas els 24 anys anteriors del seu pontificat, el més llarg i un dels més catastròfics des del naixement de la institució papal. El martiri, però ho purifica tot; i a ulls del món, Pius VI havia mort com un màrtir.[1]

Pius VI

Referències[modifica]

  1. Duffy 1998, p. 202
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pius VI Modifica l'enllaç a Wikidata



Precedit per:
Climent XIV
Papa
1775 - 1799
Succeït per:
Pius VII