Pius VIII

Pius VIII

Nom original	(la) Pius PP. VIII
Biografia
Naixement	Francesco Saverio Castiglioni 20 novembre 1761 Cingoli (Estats Pontificis)
Mort	30 novembre 1830 (69 anys) Roma
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Sepultura	basílica de Sant Pere del Vaticà
253è Papa
31 març 1829 – 30 novembre 1830 ← Lleó XII – Gregori XVI →
Cardenal
8 març 1816 – 31 març 1829
Bisbe diocesà
8 març 1816 – ← Carlo Bellisomi – Antonio Maria Cadolini (en)  → Diòcesi: bisbat de Cesena-Sarsina
Bisbe catòlic
17 agost 1800 –
Bisbe diocesà
11 agost 1800 – ← Francesco Antonio Marcucci (en) – Pietro Paolo Mazzichi (en)  → Diòcesi: Diocese of Montalto (delle Marche) (en)
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Roma La Sapienza
Activitat
Lloc de treball	Roma Estats Pontificis
Ocupació	prevere catòlic de ritu romà (1785–)
Consagració	Giuseppe Maria Doria Pamphilj
Participà en
1829	conclave de 1829
2 setembre 1823	conclave de 1823
Altres
Títol	Comte
Cònjuge	cap valor
Signatura

Pius VIII (en llatí Pius VIII, en francès: Pie VIII, en italià: Pio VIII) és el nom que va prendre el cardenal Francesco Saverio Castiglioni en esdevenir Papa el 1829.

Havia nascut en una família noble i havia estudiat dret canònic i teologia. Va ser vicari general d'Agnani i Fano. Pius VII el va fer bisbe de Montalto el 1800, va ser ell qui li va aconsellar de mantenir-se ferm en la defensa dels drets dels Estats Pontificis després de la ruptura amb Napoléo I, cosa que li va valdre la persecució i l'exili quan els francesos van ocupar Itàlia. Amb el final de les Guerres Napoleòniques i la restauració dels Estats Pontificis, Pius VII el va fer cardenal, bisbe de Cesena (1816) i de Frascati (1821) i Gran Penitenciari de la Cúria Romana.

A la mort de Lleó XII és escollit Papa el 31 de març de 1829.

Era un home absolutament contrari al nepotisme així que va prohibir als seus familiars de moure's del seu poble. Va continuar la política del seu predecessor, mostrant-se contrari als moviments liberals i racionalistes i va impulsar les missions.

Va ser un defensor de l'ordre establert després del Congrés de Viena i de l'Europa de la Santa Aliança, però va mostrar-se molt hostil a les lleis de Frederic Guillem III de Prússia que pretenia que als matrimonis mixtos entre catòlics i protestants, la religió que s'ensenyés als fills fos la protestant.

Amb el document Traditi humiliati va condemnar la indiferència religiosa, el jansenisme i les societats secretes, com la Carboneria. La revolució del juliol de 1830 va provocar la caiguda de Carles X de França i una onada d'anticlericalisme a França. Pius VIII va reconèixer la monarquia liberal de Lluís Felip I i va ordenar als bisbes francesos que s'hi sotmetessin.

Va intentar millorar l'administració dels Estats Pontificis i de les famílies humils. Va morir a Roma i el 1846 les seves despulles van ser traslladades a les grutes de la Basílica de Sant Pere.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pius VIII

Precedit per: Lleó XII	Papa 31 de març de 1829 – 1 de desembre de 1830	Succeït per: Gregori XVI
Precedit per: Francesco Antonio Marcucci	Bisbe de Montalto 1800 - 1816	Succeït per: Pietro Paolo Mazzicchi
Precedit per: Carlo Bellisomi	Bisbe de Cesena 1816 - 1821	Succeït per: Antonio Maria Cadolini
Precedit per: Guido Calcagnini	Cardenal prevere de Santa Maria in Transpontina 1816 - 1821	Succeït per: Anne-Louis-Henri de La Fare
Precedit per: Michele Di Pietro	Penitenciari Major de la Penitenciaria Apostòlica 1821-1829	Succeït per: Emmanuele De Gregorio
Precedit per: Benedetto Naro	Prefecte de la Congregació de l'Índex 1821-1829	Succeït per: Pietro Caprano
Precedit per: Bartolomeo Pacca	Cardenal bisbe de Frascati 1821 - 1829	Succeït per: Emmanuele De Gregorio