Bonifaci VI
 |
Per a altres significats, vegeu «Bonifaci VI de Castellana». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | valor desconegut  Roma | ||
| Mort | 26 abril 896 Roma | ||
| Causa de mort | causes naturals | ||
| Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà | ||
 112è Papa | |||
| 11 abril 896 – 26 abril 896 ← Formós – Esteve VI → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis | ||
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic | ||
Bonifaci VI (Roma,[1] 806 - 25 d'abril de 896) va ser el 112è Papa de l'Església catòlica durant l'abril del 896. El seu pontificat, que va durar només setze dies, és el segon més curt de la història de l' Església Catòlica .
Biografia
[modifica]Romà, era fill d'un bisbe anomenat Adrià.[2] Quan tenia uns setanta anys, va ser degradat i excomunicat dues vegades pel papa Joan VIII, potser per conducta moral dissoluta o per motius polítics: amb la primera disposició va ser degradat de sotsdiaca a laic i excomunicat; amb la segona el pontífex, després d'haver aixecat l'excomunió, el va rehabilitar com a sotsdiaca i el va elevar al sacerdoci, el va excomunicar de nou i el va deposar del sacerdoci.[3][2] Joan VIII mai el va reinstaurar, per la qual cosa és plausible que ho fes un successor: Marí I, Adrià III, Esteve V o Formós. Aquest últim el va nomenar cardenal.[4]
El papat
[modifica]La seva elecció com a Papa va ser fruit dels disturbis que hi va haver després de la mort del papa Formós.
Bonifaci va ser elegit l'abril del 896 (probablement el dia 10),[2][5][6] malgrat el seu passat poc edificant i sense tenir en compte cap de les prescripcions canòniques sobre les eleccions papals. De fet, es diu que va ser elegit després d'un aldarull,[2] potser a causa d'una reacció al poder excessiu que Arnulf de Caríntia, l'emperador reconegut per Formós, exercia sobre la ciutat a través del seu vicari Faroldo.[2] Bonifaci, que va esdevenir papa en una Roma dividida entre el partit proalemany i el de Spoleto, va poder ocupar el tron papal durant molt poc temps: va morir, de fet, després de només setze dies (el 26 d'abril)[2][5][6] Alguns apunten que van morir de gota,[7] d'altres que va ser expulsat per la força per deixar pas a Esteve VI, el candidat del partit d'Spoleto.[8]
El seu va ser el segon pontificat més curt , el tercer si incloem el del papa Esteve (II), que només va durar quatre dies.
En un sínode celebrat pel papa Joan IX el 898 la seva elecció fou declarada nul·la.[7]
Referències
[modifica]
- ↑ Platina, Bartolomeo. «The Lives of the Popes From The Time Of Our Saviour Jesus Christ to the Accession of Gregory VII» p. 237, 1479. [Consulta: 25 abril 2013].
- 1 2 3 4 5 6 Bertolini
- ↑ Richard P. McBrien, Lives of the Popes: The Pontiffs from St. Peter to Benedict XVI, (HarperCollins, 2000), 146.
- ↑ Miranda, Salvador. «Bonifacio, a fiu.edu – The Cardinals of the Holy Roman Church». Universitat Internacional de Florida.
- 1 2 Rendina, p. 302.
- 1 2 «Bonifacio VI». vatican.va. [Consulta: 31 agost 2015].
- 1 2 Richard P. McBrien, 146.
- ↑
El text anterior incorpora fragments d'una publicació que està en domini públic: «Pope Boniface VI». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton, 1913.
