Papa Lleó VII

Papa Lleó VII

Biografia
Naixement	819 ↔ 936 Roma
Mort	13 juliol 939 Roma
Sepultura	basílica de Sant Pere del Vaticà
126è Papa
8 gener 936 – 13 juliol 939 (Gregorià) ← Joan XI – Esteve VIII →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Roma Estats Pontificis
Ocupació	sacerdot catòlic, escriptor
Influències	Pornocràcia
Orde religiós	Orde de sant Benet
Família
Germans	Lleó VI

'Lleó VII (Roma, ? – Roma , 13 de juliol de 939) va ser el 126è Papa de l'Església Catòlica des del 3 de gener de 936 fins a la seva mort. Va ser el primer dels papes "cortesans" d'Alberic II.

Biografia

Orígens i elecció

Romà, Lleó probablement era un monjo benedictí. Cardenal prevere de San Sisto, és possible que acceptés a contracor l'elecció com a Summe Pontífex suprem. Obligat, però, per l'omnipotent Alberic II de Túsculum, dictador de Roma, a acceptar el nomenament, amb la idea que es limitaria a seguir els desitjos del seu protector tal com durant els decennis anteriors ho havien fet els seus predecessors amb Marozia, la mare d'Alberic. Lleó va ser elegit el desembre de 935 o, si posposem la mort de Joan XI al gener de 936, va ser elegit i consagrat el 3 de gener.

El pontificat

Com a moderador entre Alberic i Hug d'Arles hi va intrenvenir el tercer marit de Marozia, que com a rei d'Itàlia li disputava el poder sobre Roma. Lleó VII va convèncer a Odó, l'abat de Cluny, perquè es desplacés a Roma i intervingues en la disputa, que es va solucionar amb el matrimoni entre Alberic i la filla d'Hug, Alda.

Va nomenar vicari apostòlic i legat pontifici a Alemanya a l'arquebisbe de Magúncia, Frederic, a qui va prohibir que bategés per força als jueus alemanys encara que el va autoritzar que els expulsés de les ciutats si rebutjaven el sagrament.

El patronatge de l'abadia de Cluny

La seva presència, com a sobirà de iure del Patrimoni de Sant Pere, va quedar eclipsada per la d'Alberic, que va patrocinar la difusió del monaquisme cluniacenc ja iniciat pel seu germanastre Joan XI: va promoure amb l'ajuda d'Odó, el gran abat de Cluny, una reforma de la decadent disciplina monàstica benedictina, que va acompanyar amb un projecte de reconstrucció que va involucrar l'abadia de Sant Pau i diversos convents del Laci, inclòs el de Subiaco. En realitat, l'objectiu d'Alberic era sobretot polític, perquè l'establiment de comunitats monàstiques als voltants de Roma tendia a allunyar de les possessions conventuals de la campinya romana, on sovint havien establert la seva residència, tots aquells barons i els seus vassalls que podien constituir una amenaça per al seu poder. El papa Lleó, per la seva banda, perseguint objectius molt més religiosos, va donar suport a aquesta obra de reforma, mantenint una relació de subjecció cordial amb el príncep, a qui va definir com a "dilectus spiritualis filius Albericus, gloriosus princeps et senator ".

Altres testimonis

Lleó també va exercir el seu poder espiritual en altres assumptes: va amenaçar Hug el Gran que no permetés que les dones entressin al monestir de Sant Martí de Tours, del qual Hug n'era l'abat; va enviar el pal·li a Gerard, arquebisbe de Lauríacum a Alemanya; va enviar cartes als bisbes de França i Alemanya sobre el tractament penitencial dels endevins i les endevines, així com condemnant el matrimoni dels sacerdots.

La reunió amb Flodoard

Flodoard (894-966), canonge de Reims i historiador de l'Església d'aquell segle, va anar a Roma durant el pontificat de Lleó VII, qui, com a mostra de benevolència, el va convidar a dinar al Palau del Laterà. El prelat francès va deixar un admirable retrat del pontífex:

(llatí) Septimus exsurgit Leo, nec tamen ista volutans / Nec curans, apicis mundi, nec celsa requirens: / Sola Dei quae sunt alacri sub pectore volvens, / Culminaque Evitans, oblata subgo renutans. / Raptus at erigitur, dignusque nitore probatur. / Regminis eximii, Petrique in sede locatur / Sed minime assetam linquit decoramine curam. / Deditus assiduis precibus, speculamine celsus. / Affatu laetus, sapiens, atque ore serenus. / Qui me visentem aetherei pia limina Petri / Jocunde excipiens, animo quaesita benigno / Admisit, favitque pie, studuitque modeste: / Famina grata serens, epulis recreavit utrisque, / Corporis atque animae; benedixit, et oscula libans / Ac geminans dono cumulatum muneris almi, / Pergere laetantem amplexu dimisit honore.

(català) Lleó VII es va aixecar, sense dedicar la seva ment a aquestes coses, ni preocupar-se per les glòries del món, ni buscar grans honors: girant la seva mirada només a les coses que concerneixen Déu, evitant els cims i evitant ascendir a alts càrrecs. Emocionat però exaltat, va ser considerat un home d'ànima sincera. Va ser col·locat al tron de Pere, però no va descuidar de cap manera la cura habitual amb decòrum. Es dedicava a oracions constants, era digne de mirar, brillant en la conversa, savi i plàcid en la parla. Ell, acollint-me amb alegria quan havia anat al sagrat santuari del Sant Pere, va escoltar les meves preguntes amb un esperit paternal, va callar de manera piadosa i va reflexionar modestament: després d'haver parlat amb mi, em va refrescar amb els dos aliments, el del cos i el de l'ànima; em va beneir i, donant-me petons i renovant el do que dona vida, em va acomiadar amb honors, abraçant-me feliçment. (Flodoard, Lib. XII, cap.7, p. 832 )

Mort i enterrament

Lleó VII va morir el 13 de juliol de 939, després de tres anys i mig de pontificat. Està enterrat a Sant Pere.

Bibliografia

• Arnaldi, Girolamo. «ALBERICO di Roma». A: Dizionario biografico degli italiani, vol. 1, (en italià). Roma: Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1960. 
• Flodoard de Reims. Migne. De Christi triumphis apud Italiam (en llatí) (Patrologia Latina). 
• Moroni, Gaetano. Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da S. Pietro sino ai nostri giorni. 38. Venezia: Tipografia Emiliana, 1846 [Consulta: 5 novembre 2015]. 
• Piazzoni, Ambrogio M. Leone VII. 2. Roma: Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 2000 (Enciclopedia dei Papi) [Consulta: 7 novembre 2015]. 
• Rendina, Claudio. I Papi - storia e segreti. Roma: Newton&Compton editori, 2005. 

Enllaços externs

• «Leone VII». vatican.va. [Consulta: 8 novembre 2015].
• «Leo VII» (en llatí). documentacatholicaomnia.eu. [Consulta: 8 novembre 2015]., Opera Omnia dal Migne patrologia Latina con indici analitici